Prunus africana

espècie de planta

Prunus africana (= Pygeum africanum Hook. F) és un arbre natiu de les regions muntanyoses de l'Àfrica subsahariana i les illes de Madagascar, Santo Tomé, Fernando Po i Gran Comores que creix entre els 900-3.400 metres d'altitud. L'arbre fa entre 10 i 25 metres d'alt, és de capçada oberta i amb freqüència força ramificada. Requereix un clima humit d'entre 900 i 3400 mm de precipitació anual, i és moderadament tolerant a les gelades.[1][2][3][4][5][6]

Infotaula d'ésser viuPrunus africana Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deescorça de Prunus africana Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Vulnerable
UICN33631 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreRosales
FamíliaRosaceae
TribuAmygdaleae
GènerePrunus
EspèciePrunus africana Modifica el valor a Wikidata
Kalkman, 1965
Nomenclatura
BasiònimPygeum africanum Modifica el valor a Wikidata

L'escorça de l'arbre és de color marró a negrós, ondulada o amb fissures i escates d'un característic patró rectangular. Les fulles són alternes, simples, llargues (8-20 cm.), el·líptiques, glabres i de color verd fosc per sobre, i més pàl·lid per sota i amb els marges lleugerament serrats. El pecíol és de color rosa o vermell. Les flors són andrògines, de 3 a 8 cm., de color blanc-verdós, amb 10-20 estams, entomófil·les, i s'agrupen en raïms axil·lars. Floreix d'octubre a maig. El fruit és de color vermell a marró, de 7-13 mm i més ample que llarg.

Ecologia modifica

Igual que les altres espècies del gènere Prunus, aquest tàxonnectaris extraflorals que proporcionen defensa enfront dels insectes herbívors mitjançant una font alternativa de nutrients a canvi de la protecció del fullatge.

El gust del fruit és molt amargant per ser d'interès per l'home, però, és una font d'alimentació per a molts animals que, posteriorment, sembren les llavors. Els informes de Dian Fossey dels goril·les de muntanya ja parlen sobre aquest fet[7]

Usos medicinals modifica

L'extracte de Pygeum, un remei a base de plantes a partir de l'escorça de Prunus africana, s'utilitza de manera molt eficaç per tractar la hiperplàsia benigna de pròstata (HPB).[8] La recol·lecció massiva d'escorça madura per aquest propòsit, s'ha traduït en que l'espècie està en perill d'extinció, degut a recol·leccions extensives impulsades per l'alt preu al mercat del quilo d'escorça. A la dècada dels 90 es va estimar que 35.000 arbres patien anualment greus estralls degut a l'aprofitament d'aquesta escorça. Actualment, la creixent demanda de l'escorça ha portat al cultiu de l'arbre pels seus usos medicinals.[4]

Nomenclatura modifica

Malgrat que durant molt d'anys s'ha conegut aquesta planta amb el nom de Pygeum africanum, el 1965 Cornelis Kalkman va moure el gènere Pygeum a Prunus.[9] No obstant això, un recent estudi assenyala que no està clara aquesta adscripció i que les seves relacions amb Prunus encara no s'han provat des del punt de vista moleculars.[10]

Referències modifica

  1. U. S. Department of Agriculture (USDA). «Prunus africana (Hook. f.) Kalkman» (html). Germplasm Resources Information Network (GRIN) Taxonomy for Plants. Arxivat de l'original el 2012-10-10. [Consulta: 2 abril 2009].
  2. U. S. Department of Agriculture (USDA). «Pygeum africanum Hook. f.» (html). Germplasm Resources Information Network (GRIN) Taxonomy for Plants. Arxivat de l'original el 2012-10-10. [Consulta: 2 abril 2009].
  3. Dharani, Najma. Field Guide to Common Trees and Shrubs of East Africa. New Holland, 2002, pag. 150. ISBN 1-86872-640-1.  Previewable Google Books.
  4. 4,0 4,1 Cunningham, A.B.; Mbenkum, F.T. «Sustainability of harvesting Prunus africana bark in Cameroon: A medicinal plant in international trade» (pdf). People and Plants working papers. Division of Ecological Sciences, UNESCO, maig 1993. Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 2 abril 2009].
  5. World Health Organization, Inc. NetLibrary. WHO Monographs on Selected Medicinal Plants: Volume 2. Geneva: World Health Organization, 2002, pàg. 246. ISBN 92-4-154537-2.  Previewable Google Books.
  6. Nonjinge, Siyabulela. «Prunus africana (Hook. f.) Kalkman» (html). PlantZAfrica.com. South African National Biodiversity Institute, octubre 2006. Arxivat de l'original el 2012-09-08. [Consulta: 2 abril 2009].
  7. Fossey, Dian. Gorillas in the Mist. Houghton Mifflin Books, 2000, page 146. ISBN 0-618-08360-X. 
  8. Medicinal plants on verge of extinction - environment - 10 January 2009 - New Scientist
  9. Kalkman, Cornelis «The Old World Species of Prunus subg. Laurocerasus including those formerly referred to as Pygeum». Blumea, 13, pàg. 1–115. The specification is Blumea 13:33.
  10. Bortiri, Esteban; Oh, Sang-Hun; Gao, Fang-You; Potter, Dan «The Phylogenetic Utility Of Nucleotide Sequences Of SORBITOL 6-PHOSPHATE DEHYDROGENASE In Prunus (Rosaceae)». American Journal of Botany, 89, 11, 2002, pàg. 1697–1708. Arxivat de l'original el 2007-10-25. DOI: 10.3732/ajb.89.10.1697 [Consulta: 2 abril 2009].

Bibliografia modifica

  • Hall, J.B.; Sinclair, Fergus L; O'Brien, Eileen M.. Prunus Africana - A Monograph. Bangor: University of Wales, 2000. ISBN 1-84220-048-8. 

Enllaços externs modifica