Rasa de Boixedera

rasa de Capolat i l'Espunyola

La Rasa de Boixedera[1] és un torrent afluent per l'esquerra de la Riera de l'Hospital, al Berguedà que neix al vessant de ponent dels Tossals i que després de saltar els Cingles de Capolat, passa pel costat (banda de ponent) de la masia de Boixedera del Cint que li dona nom.

Infotaula de geografia físicaRasa de Boixedera
TipusCurs d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1.461 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaCapolat (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióels Tossals Modifica el valor a Wikidata
Final
Cota final814 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaBerguedà (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciól'Espunyola Modifica el valor a Wikidata
Desembocadurariera de l'Hospital Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 05′ 25″ N, 1° 43′ 31″ E / 42.090373°N,1.725203°E / 42.090373; 1.725203
42° 03′ 04″ N, 1° 43′ 27″ E / 42.051004°N,1.724221°E / 42.051004; 1.724221
Conca hidrogràficaconca del Llobregat Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida4,78 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica552,7 ha Modifica el valor a Wikidata
Pendent13,59 percentatge Modifica el valor a Wikidata

Municipis per on passa modifica

Des del seu naixement, la Rasa de Boixedera passa successivament pels següents termes municipals.

M u n i c i p i s[2]
Longitud (en m.) % del recorregut
Per l'interior del municipi de Capolat 2.508 52,42%
Per l'interior del municipi de l'Espunyola 2.276 47,58%

Xarxa hidrogràfica modifica

La xarxa hidrogràfica de la Rasa de Boixedera està integrada per 26 cursos fluvials que sumen una longitud total de 18.092 m.

Distribució per termes municipals modifica

Distribució municipal de la xarxa[3]
Municipi Longitud que hi transcorre
Capolat 10.629 m.
l'Espunyola 7.463 m.


Referències modifica

  1. Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
  2. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
  3. La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.