Riera de Valldeperes
riu de Viver i Serrateix, Navars i Cardona
La Riera de Valldeperes[2] és un afluent per l'esquerra del Cardener.
| Tipus | Curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 683 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Viver i Serrateix (Berguedà) | ||||
| Localització | Capdecosta | ||||
| Final | |||||
| Cota final | 359 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bages (Catalunya) | ||||
| Localització | Cardona | ||||
| Desembocadura | Cardener | ||||
| |||||
| Afluent | 14 (4xD i 10xE)[1]
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca del Llobregat | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 6,89 ( ) km | ||||
| Superfície | 947,6 ha | ||||
| Pendent | 5,12 % | ||||
Neix al terme municipal de Viver i Serrateix i desguassa al Cardener[3] aigües amunt del Pont de Malagarriga després d'haver travessat l'extrem nord-occidental del terme municipal de Navars
Municipis per on passa modifica
Des del seu naixement, la Riera de Valldeperes passa successivament pels següents termes municipals.
| Longitud (en m.) | % del recorregut | |
|---|---|---|
| Per l'interior del municipi de Viver i Serrateix | 2.842 | 41,20% |
| Per l'interior del municipi de Navars | 3.916 | 56,77% |
| Fent frontera entre Cardona (a ponent) i Navars (a llevant) |
140 | 2,03% |
Xarxa hidrogràfica modifica
La xarxa hidrogràfica de la Riera de Valldeperes està constituïda per 29 cursos fluvials que sumen una longitud total de 24.483 m.
Distribució municipal modifica
El conjunt de la xarxa hidrogràfica de la Riera de Valldeperes transcorre pels següents termes municipals:
| Distribució per municipis de la xarxa[4] | ||
| Municipi | Nombre de cursos o trams |
Longitud que hi transcorre |
|---|---|---|
| Navars | 16 | 14.868 m. |
| Viver i Serrateix | 14 | 6.615 m. |
| Cardona | 1 | 140 m. |
Afluents destacables modifica
- ⊗ El Torrent de Valldeperes
- ⊗ El Torrent de Queralt
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ Guia d'espais d'interès natural del Bages. Manresa: Centre d'Estudis del Bages, 1999. ISBN 84-87618-34-0.
- ↑ La suma de les longituds de cada terme municipal pot ser superior a la longitud total de la xarxa perquè els trams en els quals algun curs fluvial fa de frontera entre dos termes municipals, es comptabilitzen en els dos municipis fronterers.