Robert Koldewey

Robert Koldewey
	;
Biografia
Naixement	(de) Johannes Gustav Eduard Robert Koldewey un alemanyc ; 10 setembre 1855 ; Blankenburg
Mort	4 febrer 1925 (69 anys); Berlín
Sepultura	Cementiri de Lichterfelde, Abt. 19-566
Dades personals
Formació	Christianeum
Activitat
Camp de treball	Arquitectura, buildings archaeology (en) , arqueologia clàssica i arqueologia de l'Orient Pròxim
Ocupació	arqueòleg, arquitecte, historiador de l'arquitectura, assiriòleg
Ocupador	Vorderasiatisches Museum Berlin (en)
Membre de	Institut Arqueològic Alemany
	Premis (1910) Leibniz Medal (en) de argent.; doctor honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia ;

Robert Koldewey (Blankenburg, 10 de setembre de 1855 - Berlín, 4 de febrer de 1925) va ser un arqueòleg i arquitecte alemany, famós per les seves intervencions arqueològiques al començament del segle XX en els jaciments de l'antiga Babilònia, al territori de l'actual l'Iraq. Va participar en les excavacions alemanyes del període 1899-1917.^[1]

Antecedents familiars modifica

Els seus pares van ser el funcionari de duanes Hermann Koldeway i la seva esposa Doris. Un oncle seu, Carl Koldeway (1837-1908), va ser explorador i Admiralitätsdirektor (Director del Ministeri de Marina) a Hamburg.

Llegat modifica

Porta d'Ixtar.

Alguns dels seus treballs arqueològics més importants inclouen el descobriment, el novembre de 1900, del temple babiloni dedicat a Marduk i la seu consort Serpanitu denominat Esagila, sota una gran massa de runa que el recobria, temple que no va ser examinat fins al 1910.

El 1902, Koldewey va excavar Borsippa breument, delimitant el perímetre de la seva àrea sagrada. El 1913 va dirigir les excavacions que van trobar i van identificar l'estructura del zigurat denominat Etemenanki, popularment associat a la Torre de Babel esmentada en el Gènesi. També va participar en el descobriment de la Porta d'Ixtar a les ruïnes de Babilònia el 1902. Els Jardins Penjants de Babilònia, una de les set Meravelles del Món, també van ser descoberts per Koldewey.

Obra modifica

Neandreia (1891)
Els temples de Babilònia i de Borsippa segons els resultats de les excavacions (1911)
Babilònia ressuscitada, resultat de les excavacions alemanyes (1914)
La porta de Ishtar en Babilònia (1918)

Vegeu també modifica

Arqueologia bíblica

Bibliografia modifica

Werner Keller, I la Bíblia tenia raó. 1992. ISBN 84-226-3791-X

Referències modifica

↑ Georges Roux. «Mesopotamia». [Consulta: 22 desembre 2012].

[1] Georges Roux. «Mesopotamia». [Consulta: 22 desembre 2012].

[1]