Rotruda (esposa de Carles Martell)

Rotruda, Crotuda, Chrodtrudis o Ruadtrud († 724) fou la primera esposa de Carles Martell (v. 690741), majordom de palau d'Austràsia i de Nèustria. Fou la mare de Pipí I el Breu, rei dels Francs, i l'àvia de Carlemany.

Infotaula de personaRotruda
Biografia
Naixementc. 690 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort725 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeCarles Martell Modifica el valor a Wikidata
FillsCarloman, Landrada de Munsterbilzen, Hiltruda, Pipí I el Breu, Auda de França Modifica el valor a Wikidata
PareLambert d'Hesbaye Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Origen familiar modifica

L'única indicació en relació amb l'origen familiar de Rotruda és la indicació que Guiu, o Widó, abat laic de Fontenelle, assassinat[1] el 743, era el propinquus de Carles MartelL. Aquest terme de parentiu, bastant vague, significa parent proper per via femenina: un cunyat, un cosí per les dones o un cosí per aliança; aquest Guiu és idèntic al comte Guiu, citat el 715 com a germà de Miló, bisbe de Trèveris, i fill de Lieví (Liévin) o Liutwí de Trèveris (sant Liutwí), bisbe de Trèveris. Aquest darrer és conegut com l'avantpassat dels Lambertides-widònides, dels quals els noms mostren un parentiu antic amb els primers Robertians. El nom fins i tot de Rotruda (Hrod-trudis) mostra fins i tot una pertinença a la família dels Robert (Hrod-berth).[2]

Aquí s'aturen les certeses. El 1989, Christian Settipani es va fer l'eco de les hipòtesis d'Anton Halbedel, emesa el 1915, i represa per Jean Depoin, Maurice Rau i Szabolcs de Vajay, que prenen el sentit de cunyat per a propinquus i consideren que Guiu de Fontenelle era el germà de Rotruda. Això dona la genealogia següent:[3]


 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert
duc de Nèustria
 
Lambert de Lió
(sant Lambert)
abat de Fontanelle
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodó II
duc de Baviera
 
Folcaïda
 
 
 
 
 
Guerí
comte de París
 
Gúnssia
 
Basí
bisbe de Trèveris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Teodebald
duc de Baviera
 
Lambert
 
Willigarda
 
 
 
Lieví (Liutwí)
bisbe de Trèveris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Carles Martell
majordom de palau
 
Rotruda
 
Guiu
abat de Fontenelle
 
Miló
bisbe de Trèveris
 
Lambert
pare d'un Agilolf
 
 
 
 
 


Al seu "Apèndix als Avantpassats de Charlemagne", Settipani torna sobre aquesta tesi i s'acosta a la del professor d'història medieval Richard Gerberding, que considera que res no obliga verdaderament a la vinculació de Rotruda als Lambèrtides, i que es relaciona potser directament als Robertians. Assenyala que Carles Martell va tenir tres esposes i que Guiu pot ser parenta d'una de les dues altres. Discuteix igualment l'anàlisi de Herbert E. Lemmel que havia proposat el parentiu entre els Lambèrtides i els Robertians a través dels Agilolfings. Això dona l'esquema següent:[4]


 
 
 
 
 
 
 
 
Robert
duc de Nèustria
 
Teodrada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
NN
 
 
 
Folcaïda
 
Teodó II
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lambert
noble d'Hesbaye
 
 
 
Willigarda
 
 
 
Lieví (Liutwí)
bisbe de Trèveris
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Landrada
x Sigram
 
Robert
comte d'Hesbaye
 
Rotruda
x Carles Martell
 
Guiu
abat de Fontenelle
 
Miló
bisbe de Trèberis
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Chrodegang
bisbe de Metz
cosí de Cancor
 
Cancor
comte
 
Landrada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Finalment, en el seu Apèndix als Apèndix aparegut el 2000, Christian Settipani revisa completament la genealogia dels Robertizns i proposa un nou esquema[5]


 
 
 
 
 
 
 
 
 
Robert
duc de Nèustria
 
Teodrada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
sant Lambert
bisbe de Lieja
 
 
 
 
 
N
 
 
 
 
Folcaïda
x Teodó II
duc de Baviera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lieví o Liutwí
bisbe de Trèveris
x Willigarda
 
 
 
Cariveu
comte de Laon
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Lambert
noble d'Hesbaye
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Guiu
abat de Fontenelle
 
Chrolanda
 
NN
x Bertrada
de Prüm
 
Rotruda
x Carles Martell
 
 
 
 
Robert
comte d'Hesbaye
 
Landrada
x Sigram
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Chrotais
x Carles Martell
 
 
 
Caribert
conte de Laon
 
 
 
 
 
Landrada
 
Cancor
comte
 
Chrodegang
bisbe de Metz
cosí de Cancor
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bertrada
 
Pipí el Breu
 
 
 
 
 


Es veu per aquest últim esquema que Guiu de Fontenelle és propinquus de Carles Martell, però per Chrotais, la tercera esposa de Carles Martell.[notes 1] Rotruda és lligada directament als Robertians, com d'altra banda Rotilda, i vinculada a la mare de sant Chrodegang, que porta el mateix nom que una filla de Rotruda. El vincle entre els robertians i els Lambertides-Widònides ja no es fa per Willigarda, sinó per Chrolanda o Rolanda, casada amb un fill de sant Liévin o Liutwí.

Espòs modifica

Cap document contemporani no la designa com a esposa de Carles Martell. El 724, els Annals Mosellani mencionen la defunció d'una Ruadtrud. Que la defunció d'una dona sigui mencionada en aquesta època no pot significar més que una sola cosa, és que aquesta dona és l'esposa d'un rei merovingi o d'un dels principals prínceps del regne. Diversos fets parlen a favor de la hipòtesi segons la qual aquesta Ruadtrud és la dona de Carles Martell: primer de tot, aquest últim es casa de nou poc després, el 725, amb la bavaresa Suanaquilda; llavors, el nom de Rotruda apareix regularment en la descendència de Carles Martell;[notes 2] finalment una lletania del Líber confraternitatum augiensis dona una llista de vuit noms masculins, que corresponen als vuit primers sobirans carolingis

« (Karolus major domus, Pippin rex, Karlomannus major domus, Karolus imperator, Karlomannus, Karolus rex, Pippin rex, Bernardus rex) »

seguit de nou noms femenins

« (Ruadtrud, Ruadheid, Svanahild regina, Berta regina, Hiltikart regina, Fastrat regina, Luitkart regina, Ruadheid[6] i Irminkar regina) »

La presència de Bernard († 817) i d'Ermengarda († 818) i l'absència de Pipí I d'Aquitània († 838) i de Lluís I el Pietós († 840) permeten de datar l'elaboració de llista entre 818 i 838. Ruadtrud figura en els tres primers noms, dels quals se sap que el tercer és una esposa de Carles Martell.[7][8]

Fills modifica

Del seu matrimoni amb Carles Martell, Rotrude va donar a llum.:[9]

Notes modifica

  1. . Per a la qualitat d'esposa atribuïda a Chrotais, veure l'article dedicat a aquesta última. Deriva principalment del Líber confraternitatum augiensis, que dona una llista de sobirans i sobiranes carolingis, excepte els prínceps, princeses i concubines de reis.
  2. Veure la pàgina d'homonímia Rotruda per a la difusió d'aquest nom entre la descendència de Charles Martel
  3. 3,0 3,1 La question de la filiació de Landrada i d'Alda és desenvolupada a l'article Auda de França

Referències modifica

  1. Alain J. Stoclet, Escola pràctica dels alts estudis (França). Secció de les ciències històriques i filològiques a Autour de Fulrad de Saint-Denis, 1993
  2. Settipani, 1989, pàgs. 25-28.
  3. . Settipani, 1989, pàgs. 34-37.
  4. Settipani, 1990, pàgs. 1-4.
  5. . Settipani, 2000, pàg. 18
  6. L'esposa de Pipí d'Itàlia
  7. Settipani, 1989, pàg. 20.
  8. Settipani, 1993, pàgs. 167-171.
  9. Settipani, 1993, pàgs. 173-176.

Bibliografia modifica

  • Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)
  • Christian Settipani, Addenda als "Ancêtres de Charlemagne", 1990 a [1]
  • Christian Settipani, Addenda aux Addenda, 2000 a [2]
  • Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)