Simfonia núm. 3 (Khatxaturian)
La Simfonia núm. 3 en mi menor, op. 67, d'Aram Khatxaturian, subtitulada Simfonia–Poema, va ser composta l'any 1947 per al 30è aniversari de la Revolució Russa i es va estrenar a Leningrad el 13 de desembre a càrrec de la Filharmònica de Leningrad dirigida per Ievgueni Mravinski.[1]
| Forma musical | simfonia poema simfònic  |
|---|---|
| Compositor | Aram Khatxaturian |
| Data de publicació | 1947 |
| Parts | 1 moviment |
| Part de | list of compositions by Aram Khachaturian (en)  |
| Instrumentació | orgue |
  | |
Va ser la seva última aportació al gènere. Originalment concebut com un poema simfònic, és una simfonia d'un sol moviment que inclou un solo d'orgue i quinze trompetes, concebuda com un himne de lloança de la Unió Soviètica, amb Khatxaturian dient que "volia que aquesta obra expressés l'alegria i l'orgull del poble soviètic pel seu gran i poderós país".[2] Tanmateix, l'estil cru i estrident de l'obra, que s'ha relacionat amb l'avantguarda constructivista soviètica dels anys vint,[3] i l'estructura i la instrumentació poc ortodoxes van descontentar les autoritats culturals estalinistes, i va ser condemnada com a formalista en el decret de Jdànov de 1948.
Discografia modifica
- Orquestra Simfònica de Chicago - Leopold Stokowski. Segell vermell de RCA, 1969.
- Filharmònica de Moscou – Kirill Kondrashin, G. Grodberg, organista. Melodiya, data desconeguda, ca. 1960) [4]
- Filharmònica de Leningrad – Ievgueni Mravinski. Melodiya, 1983.
- Filharmònica Armènia - Loris Tjeknavorian. ASV, 1993.
- BBC Philharmonic – Fedor Glushchenko. Chandos, 1993.[5]
Referències modifica
- ↑ Ressenya del llançament de MPO/Kondrashin de Melodiya per Rob Barnett a musicweb-international.com
- ↑ Notes de programa de Tom Wachunas de la pàgina web de Canton Symphony
- ↑ Commentary on the composition in Guide de la Musique Symphonique by F.R. de Tranchefort et al., page 392
- ↑ OCLC 38181847.
- ↑ OCLC 32710586. Issued 1994.