Stichtita
La stichtita és un mineral de classe dels carbonats, a dins de la qual pertany al grup hidrotalcita. Va ser anomenada així per Robert Carl Sticht (1856-1922), director de la societat minera Mount Lyell Mining and Railway Company, de Dundas (Tasmània), on va ser descoberta l'any 1910.
 Stichtita | |
|---|---|
 Stichtita sobre serpentina, de Dundas, Tasmània  | |
| Fórmula química | Mg₆Cr₂(OH)16[CO₃]·4H₂O |
| Epònim | Robert Carl Sticht (en)  |
| Localitat tipus | Dundas mineral field (en) |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.DA.50 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DA.50 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/E.03 |
| Dana | 16b.6.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Hàbit cristal·lí | fibrós, agregats |
| Estructura cristal·lina | a = 6.19 Å, c = 46.47 Å; Z = 3 |
| Grup puntual | trigonal - hexagonal escalenohedral (32/m) R 3m |
| Color | violeta |
| Exfoliació | {0001} perfecta |
| Tenacitat | flexible, no elàstic |
| Duresa | 1,5 a 2 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca o violeta |
| Diafanitat | transparent |
| Gravetat específica | 2,16 |
| Densitat | 2,2 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,516 nε = 1,542 |
| Birefringència | δ = 0,026 |
| Pleocroisme | feble; O = rosa fosc-rosa a lila E = rosa clas-rosa a lila |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Stt |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La stichtita és un carbonat hidroxilat i hidratat de magnesi i crom. Visualment molt similar a la woodallita i la barbertonita, dimorf amb aquesta última. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa ferro. Cristal·litza en el sistema trigonal, mostrant-se habitualment en hàbit fibrós o en agregats. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5 a 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stichtita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, giorgiosita, hidromagnesita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, otwayita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroita, scarbroita, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaita, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita i takovita.
Formació modifica
Es troba en roques serpentinites, formada com a producte de l'alteració de la cromita i la serpentina. Sol trobar-se associada a altres minerals com: barbertonita, cromita o antigorita. Hi ha jaciments a Sud-àfrica, Canadà i Tasmània.
Varietats modifica
La bouazzerite (of Cailleres) és l'única varietat coneguda d'aquesta espècie. Es tracta d'un terme miner local que s'utilitza per descriure una stichtita ferrosa. Rep el nom de la localitat marroquí de Bou Azzer.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stichtita |
- ↑ «Stichtita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2015].
- ↑ «Bouazzerite (of Cailleres)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 gener 2015].