Transposició (escacs)

Per a altres significats, vegeu «Transposició».
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

En escacs, una transposició és una seqüència de moviments que dona com a resultat una posició que s'hauria pogut assolir a través d'una altra seqüència de moviments més habitual. Les transposicions són especialment habituals en l'obertura, quan una posició donada pot assolir-se per diferents ordres de jugades. Els jugadors sovint empren les transposicions deliberadament, per tal d'evitar variants que els desagraden, per ficar l'oponent en territori poc familiar o on se senti poc còmode, o simplement per fer pensar el rival.[1][2]

En escacs, el verb "transposar" significa fer derivar la partida a una posició d'obertura diferent d'aquella amb la qual la partida havia començat.

Les taules de transposicions són part essencial dels programes d'escacs per ordinador.

Exemples modifica

Posicions a les quals hom pot arribar per diferents camins modifica

abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició que pot sorgir del gambit de dama o de l'obertura anglesa.

Per exemple, la primera posició es pot obtenir a partir del gambit de dama:

  • 1. d4 d5
  • 2. c4 e6
  • 3. Cc3 Cf6

Però la posició es pot assolir també des de l'obertura anglesa:

  • 1. c4 Cf6
  • 2. Cc3 e6
  • 3. d4 d5

d'aquesta manera, hom diu que l'obertura anglesa ha transposat en un gambit de dama.

abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Posició que pot sorgir de la defensa francesa o de la defensa Petrov.

El segon exemple és una posició que pot sorgir des de la defensa francesa.

  • 1. e4 e6
  • 2. d4 d5
  • 3. exd5 exd5
  • 4. Cf3 Cf6

Una posició idèntica es pot assolir també, amb dues jugades extra per cada bàndol, a partir de la defensa Petrov:

  • 1. e4 e5
  • 2. Cf3 Cf6
  • 3. Cxe5 d6
  • 4. Cf3 Cxe4
  • 5. d3 Cf6
  • 6. d4 d5[3]

Possibilitats de transposar en algunes obertures modifica

Hi ha algunes obertures que són conegudes per la seva alta capacitat transposicional, com per exemple l'obertura catalana, o la defensa siciliana.[2][4]

Per un exemple simple, els moviments d'obertura 1. d4 e6 poden ràpidament transposar en un elevat nombre d'obertures, com ara:

abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Gambit de dama refusat, després de 2 c4 d5. El gambit de dama refusat és també una obertura altament transposicional.
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Després de 2 c4 Cf6. Aquesta posició podria seguir desenvolupant-se de moltes maneres, incloent: gambit de dama refusat, defensa Nimzoíndia, defensa índia de dama o defensa Benoni moderna.
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Defensa holandesa, després de 2 c4 f5.
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Defensa anglesa, després de 2 c4 b6.
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Defensa francesa, després de 2 e4 d5.
abcdefgh
8
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
8
77
66
55
44
33
22
11
abcdefgh
Franco-Benoni, després de 2 e4 c5. Aquesta seqüència podria transposar en diferents variants de la defensa Benoni després de 3 d5, a la variant Alapin de la defensa siciliana després de 3 c3, o a les línies principals de la defensa siciliana després de 3 Cf3 cxd4 4 Cxd4.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Weeks, Mark. «Chess Opening Tutorial : Introduction to 1.d4». about.com. Arxivat de l'original el 2008-01-25. [Consulta: 23 agost 2011].
  2. 2,0 2,1 Soltis, A.. Transpo Tricks in Chess. Batsford, 2007. ISBN 0713490519.  Vegeu-ne un article a «Transpo Tricks in Chess - review». chessville.com. Arxivat de l'original el 2008-04-18. [Consulta: 23 agost 2011].
  3. Hooper, David; Whyld, Kenneth. The Oxford Companion to Chess. Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-866164-9. 
  4. Fine, R.. Ideas Behind the Chess Openings. Random House, 1990, primera edició 1943. ISBN 0812917561.