Ursus

gènere de mamífers
Aquest article tracta sobre els ossos. Vegeu-ne altres significats a «Urs».

Ursus és un gènere de la família dels ossos (Ursidae) que inclou els ossos amb una distribució més ampla arreu del món, especialment l'os bru, l'os polar i l'os negre. El nom prové del llatí ursus, que significa precisament 'os'.

Infotaula d'ésser viuUrsus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Mitjà de locomocióquadrupedisme, bipedisme, escalada i locomoció aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Període
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaUrsidae
SubfamíliaUrsinae
GènereUrsus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
Myrmarctos
Ursulus
Arcticonus Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Al gènere Ursus es distingeixen diverses espècies, tres d'elles extintes i una l'existència de la qual no ha estat provada):

Ursus deningeri evolucionà a partir d'Ursus etruscus, apareixent al Chibanià, i es caracteritzava per tindre hàbits alimentaris menys carnívors.[2] Ursus deningeri desaparegué al mil·lenni xviii abans de Crist aproximadament. Al Plistocè superior aparegué l'evolució d'U. deningeri, Ursus spelaeus.[3]

Os negre modifica

 
Ursus americanus kermodei
 
Distribució de l'os negre

L'os negre és una espècie bastant abundant que viu en boscos i muntanyes des d'Alaska fins a l'Oest, a les costes de la badia de Hudson, Labrador, Nova Escòcia i des del límit Nord fins al Sud de Florida, Mèxic i Califòrnia. Tot i que el nom comú d'«ós negre americà» indica una característica del color, el seu color canvia a les diferents regions, i fins i tot hi ha poblacions d'ossos negres de color blanc a una illa de la Colúmbia Britànica, al Canadà, conegut com a ursus americanus kermodei.

L'os negre acostuma a viure uns 30 anys i els mascles pesen al voltant de 200 quilograms. La UICN el considera com de «risc mínim».

Subespècies modifica

Os bru modifica

 
Os bru
 
Distribució de l'os bru

L'os bru és una espècie que viu als boscos d'Europa, Àsia i Nord-amèrica. Són omnívors a la primavera, i a la tardor la seva alimentació es basa en vegetals. També cacen petits vertebrats i insectes. Viu entre 25 i 30 anys (màxim 47 en captivitat). La seva longitud corporal canvia entre 1,50 i 2,95 metres, depenent de cada subespècie, i l'alçada de fins a 1,30 metres. El seu pes també canvia, des dels 100 als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre; pot canviar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diversos tipus de grisos. Les cries acostumen a tenir un color blanc al voltant del coll, que desapareix a partir de la primera muda al primer any. El seu estat és «vulnerable» segons la UICN.

Subespècies modifica

Hi ha 11 subespècies d'os bru; tres es van extingir, i 8 són actuals.

Os polar modifica

Subespècies modifica

No existeixen subespècies d'os polar,[4] a causa del recent origen de l'espècie i la gran mobilitat dels individus als camps de gel, que en redueix l'aïllament. Tot i això, els científics en distingeixen sis poblacions principals:

Os del Tibet modifica

 
Os tibetà
 
Distribució de l'os tibetà

L'os del Tibet (Ursus thibetanus o Selenarctos thibetanus), també anomenat os de l'Himalàia o os negre asiàtic, és una espècie que habita als boscos asiàtics, des de l'Iran fin al Japó). Està emparentat amb l'os negre i en menor mesura amb l'os polar i l'os bru. Fa entre 1,30 i 1,90 metres de longitud, amb un pes d'entre 100 i 200 quilograms. L'esperança de vida en llibertat de l'os tibetà és d'uns 25 anys.

La seva alimentació es basa en fruites, nous, arrels, petits invertebrats, mel, peixos, ocells i mamífers petits. L'espècie, en perill d'extinció, està en estat «vulnerable» a la Llista Vermella de la UICN

Subespècies modifica

Ossos cèlebres de ficció modifica

Ossos cèlebres (a la realitat) modifica

Ossos del Pirineu modifica

  • Cachou Os problemàtic mort a la Vall d'Aran, descendent d'ossos reintroduïts d'Eslovènia (2020 †)
  • Camille - Últim os autòcton del Pirineu (2010 †)
  • Cannelle - Última ossa autòctona del Pirineu (2004 †)
  • Goiat - Os d'Eslovènia reintroduït al Pirineu català al 2016.
  • Pyros - Os d'Eslovènia reintroduït al Pirineu català al 1997 (donat per mort al 2019 †)

Referències modifica

  1. Entrada «Ursidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
  2. 2,0 2,1 Agustí, 1997, p. 144.
  3. 3,0 3,1 Agustí, 1997, p. 148.
  4. Polar Bears International FAQ (anglès)

Bibliografia modifica

  • Agustí, Jordi. Memoria de la Tierra: Vertebrados fósiles de la Península Ibérica. Barcelona: El Serbal, 1997. ISBN 84-7628-195-1. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ursus