Adriana Francisco Grau
El riu Deva és un río del nort d'Espanya, en la Cornisa Cantàbrica, que discorre per Cantabria i el Principat d' Astúries i desemboca en el mar Cantàbric en la ría de Tina Mayor. El nom s'origina en la deessa càntabra mater Deva (comú a altres pobles celtes).Plantilla:Falta cita El riu Cares és el seu major afluent i aquest discorre per la part asturiana, unint-se al Deva en la localidat de Panes una mica més a sota de Puente Llés. Tant el Deva como el Cares són famosos por les seves salmons, el que dona a la vila de Panes un gran moviment de pescadors de tots els llocs en la seva època. [[Archivo:Quiviesa-Deva.jpg|thumb|Desembocadura del rio Quiviesa en el Deva, a la altura de Potes.]]
Història modifica
El riu Deva va ser denominat por els càntabres en honor a la seva deessa mater Deva. En el monte Cildá (Vellica) va aparèixer un ara dedicada a ella, coneguda en el món cèltic i relacionada amb les aigües. D'aquesta manera, el riu permet establir la relació amb aquesta deïtat i demostra que els càntabres realitzaven culte als seus nombrosos deus i deesses.
La paraula, de origen cèltic, probablement està emparentada amb la veu "deu" (del indoeuropeu *deiwos; en llatí, "divus, diva", "deu, deessa"), amb significat de "sagrat" o "diví". El nom se repeteix en Galícia, en els rius Deva de les províncies de Pontevedra i de Orense, afluents els dos del Miño, i a Guipúzcoa.
El seu naixement es troba a Fuente Dé (Cantabria), de múltiples rierols procents del desglaç.
Obtingut de «http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=R%C3%ADo_Deva_(Orense)&oldid=41220017»
Bibliografia modifica
- Hubert, Henri. Los celtas y la civilización celta. Madrid: Akal Universitaria
- http://www.vivirasturias.com/asturias/pe%C3%B1amellera-baja/rio-deva/es