Albert abril
ALBERT ABRIL (JOAN ALBERT ABRIL I PONS, Barcelona 1947) Periodista, productor i realitzador de cinema. És llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i té diversos màsters en Psicologia, Màrqueting, Publicitat, i Estadística. També va estudiar Disseny Gràfic a l’Escola Massana i Història de l’Art.
Va iniciar la seva carrera com a periodista com enviat especial a la guerra del Vietnam, per al diari Tele/eXpress, juntament amb el novel•lista Quim Monzó. Tots dos eren també a Pnom Penh (Cambotja) mentre preparaven la seva entrada a la ciutat els khmers rojos per a expulsar el règim de Lon Nol , personatge que s’acabaria refugiant a Pequín. També van fer reportatges de la guerra de Moçambic, quan l’operació Nudo Gordiano, del general portuguès Kaulza de Arriaga, durant el procés de descolonització. Per a això es van entrevistar amb representants del FRELIMO (Frente de Liberaçao de Moçambique) al sud de Tançània. A Dar Es Salaam a més, van entrevistar els màxims dirigents de les guerrilles africanes d’alliberament, des del SWAPO (South West African People’s Organisation) de Namibia a l´ MPLA (Movimento Popular para la Liberaçao de Angola) i van contactar amb el líder Samora Machel, la dona del qual, Graça Machel seria més endavant patrocinadora dels moviments africans d’alliberament, des de Sudàfrica, ja éssent companya de Nelson Mandela.
Aquesta etapa com enviat especial inclou des de reportatges sobre l’IRA irlandès a Belfast fins a l’Orient Mitjà (Damasc, El Caire, Beirut) on Albert Abril va contactar amb l’entorn dirigent de l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina) i del propi Djàsser Arafat. Tot es publicava al diari Tele/eXpress, a més de diverses revistes i publicacions. Més recentment també va ser invitat VIP del Frente Popular para la Liberacion de Seguia El Hamra i Rio de Oro (Front Polisario), per a fer reportatges sobre la descolonització d’aquest territori, on es va entrevistar amb el primer ministre de la RASD.
Amb aquests antecedents va entrar a treballar a la redacció del diari AVUI on s’hi estaria per una dècada, com a subcap de la secció d’Internacional –que incloïa Espanya, al principi-, per passar a ser-ne més endavant el Redactor en cap de Cultura i Espectacles, membre del Consell de Redacció del diari, de l’equip editorialista, i membre per dues legislatures (per elecció directa de la redacció) del Consell d’Administració de l’empresa editora.
Durant aquest període també va actuar d’assessor polític electoral d’altes autoritats del país que es presentaven a eleccions. Com a politòleg i enviat especial va cobrir eleccions legislatives arreu d’Europa (Gran Bretanya, França, Portugal...) i també a Estats Units i Brasil. D’aquest període són entrevistes amb els ministres francesos Jean Pierre Chevénément (Defensa) o Brice Lalonde (Medi Ambient) , o el germà del Ché Guevara. També cobreix els festivals de cinema de categoria A (Berlin, Sant Sebastià, Venècia, ...) on entrevista múltiples directors de cinema com François Truffaut, Federico Fellini, Rainer Werner Fassbinder, Kristoff Zanussi, Margarette von Trotta, etc. Amb tota aquesta activitat internacional, Albert Abril que ha de viatjar constantment des de ben jove, ha visitat gairebé mig centenar de països arreu del món i parla set idiomes.
Fins al 2008 va ser director de la revista Marc de Referències, una publicació de politica, pensament i cultura,de venda a llibreries i per subscripció, que comptava amb la col•laboració en exclusiva mundial de primeres figures culturals, acadèmiques, polítiques i intel•lectuals del món, incloent-hi premis Nobel, primers ministres, o grans periodistes i comunicadors com Ignacio Ramonet, Umberto Eco, Manuel Castells, Johan Galtung, Amartya Sen, Lucca Cavalli Sforza, Sami Naïr, Tariq Ramadan, Emma Bonino, Jean Daniel, Mayor Zaragoza, Cora Weiss, Georges Kututkdjian, Ahmed Ben Bella, Bertrand Charrier, Richard Goldstone, Jacques Parizeau, Mohammed Abdelaziz,i molts d’altres així com la majoria d’intel•lectuals i polítics catalans de totes les tendències.
Autor de centenars d’articles, reportatges i entrevistes, ha col•laborat en diferents èpoques en tota la premsa diària de Barcelona amb articles d’opinió (El País, Diari de Barcelona, La Vanguardia, Avui, Tele/eXpress...) i en múltiples revistes (Marc de Referències, Altaïr, Ajoblanco, Flashmen, Canigó, Oriflama,...), emissores de ràdio, etc. ... Va formar part de la primera redacció de la revista Ajoblanco, capitanejada per Pepe Ribas, signant conjuntament amb Quim Monzó diversos articles de comentari cultural, fins que la revista va prendre una nova orientació i va passar a editar-se exclusivament en espanyol.
Militant en diversos grups (FNC-(RC) , Front Cultural del PSAN, ...) a la clandestinitat, va ser un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra i membre del primer Consell Polític d’aquesta formació, juntament amb Lluís Llach, Magda Oranic, Marc Palmés, Jordi Vilanova, Jordi Carbonell, Jaume Fuster, Josep Ferrer etc. i va participar a l’Assemblea de Catalunya com a representant del grup GNI, també creat per ell en l’entorn de joves periodistes nacionalistes del moment. Abans havia col•laborat en el moviment de la Nova Cançó treballant amb Ermengol Passola, Roser Domingo i Josep M. Espinàs a l’editora Concèntric i al drug-store i sala d’espectacles La Cova del Drac amb el llençament de cantants com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Guillermina Mota, Pau Riba, etc.
Co-fundador de l’Institut de Cinema Català, va ser un dels ponents de les Jornades Critiques de Cultura Catalana, del Poliorama, coordinades per Oriol Pi de Cabanyes des de la Conselleria de Cultura, en que un conjunt de joves intel•lectuals (Xavier Bru de Sala, Norbert Bilbeny, Josep Gifreu, Josep Lluís Mateo, Josep M. Solé i Sabaté, Enric Canals, etc...) interpel•laven la societat i la política sobre la cultura del país. Abril ho feia des del món del cinema, on a més havia creat el col•lectiu Nous Directors Catalans (Ferran Llagostera, Ignasi P. Farré, Simó Fàbregues, Antoni Martí, Pere Vila, Antoni Verdaguer, Manuel Cussó, Xavier Juncosa, etc...) que va ser el revulsiu per crear l’Acadèmia de Directors de Cinema de Catalunya.
A principis dels anys 80 va rebre l’encàrrec d‘ocupar la Direcció General de Cinematografia, per substituir Josep M. Forn. Però a l’entrada d’un nou responsable a la conselleria (Joan Guitart) es va nomenar un nou Director General (Xavier Bru de Sala) del que Abril va actuar com a assessor. També el director del diari AVUI, Josep Faulí, prèvia negociació dels consensos polítics, li va proposar ser Redactor en Cap de Política d’aquest diari, encàrrec que Abril rebutjà en iniciar una intensa fase de producció de llarg-metratges cinematogràfics.
Professor universitari durant anys, va impartir el curs del Crèdit de Guió Cinematogràfic de la Universitat de Barcelona,i a l’Institut d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès (Jordi Sarsanedes), del que era director Joan Rendé.
Productor i director cinematogràfic, va ser seleccionat per representar l’Estat espanyol al Festival de Berlin de 1989 amb la pel.lícula l’Home de Neó, que va rebre diversos premis arreu del món (Vancouver, Braunschwieg...)entre els quals l’Especial Calidad del ministeri espanyol de Cultura, i es va distribuir per tot Àsia, Amèrica, Austràlia tant per cinemes com per televisions. Anys abans havia iniciat el seu treball en llarg metratge amb el film El viatge a l’ultima estació que va ser distingida amb el Premi Nous Realitzadors del ministeri espanyol de Cultura, juntament amb Pedro Almodóvar, i Sàenz de Heredia (fill). Més endavant va fer el seu tercer i darrer llarg metratge La recerca de la felicitat seva obra més personal, distribuïda per televisió.
Aquesta activitat cinematogràfica que inicià de ben jove, d’estudiant a l’Escola Massana de Barcelona, el va dur a fer les primeres passes en el món del cinema els anys seixantes-setantes amb companys com Toni Martí, Pere Canyelles o el mateix Quim Monzó, amb qui signa alguns dels primers curts experimentals (Spazzatura, Em dic sistema, Pi de la Serra interpreta els Segadors...) Després de gairebé cinc-cents curtmetratges, (films d’art, documentals per televisió, Noticiaris de l’ICC, curts industrials i culturals, spots de publicitat, entrevistes, rodes de premsa del Festival de Cine de Sitges, etc.) a l’actualitat treballa en un documental sobre la figura de Carles Fontserè, després d'acabar-ne un altre sobre la tribu indígena amazònica dels Zo’è, La memòria de la matèria, després que com a periodista s’ha especialitzat en reportatges sobre tribus aïllades i recent contactades de l’Amazònia, havent organitzat diverses expedicions amb aquesta finalitat als territoris indígenes dels indis Sateré-Mawé, Xipaià, Kaiapó, Araweté i –diversos cops- els Zo’è. Albert Abril és director-manager de l’ONG Amazònia.cat, dedicada preferentment a l’ajut financer per a atenció mèdica i de comunicacions de tribus aïllades o recent contactades d’aquella part del món.
Albert Abril ha estat membre de diversos consells de redacció i d’administració de diversos mitjans públic i privats (Premsa Catalana,SA, Barcelonafilm,SA Eco-Estructures de Comunicació, SA, Quart Creixent, Cibao Productions, etc.) , i patró de diverses fundacions (Fundació Moret i Marguí, Fundació Roca Farreras, Amazònia.cat Fundation Services,) associacions polítiques i culturals, així com membre de jurats literaris i cinematogràfics (Premis d’Acció Cívica del Departament de Benestar Social, Premis Nacionals de Cultura del Departament de Cultura, Festival de Vídeo d’Estavar, Setmana de Cinema de Barcelona, Festival de Cinema Científic de La Caixa, etc...).