Usuari:Carleslsala/proves/Rutinització
Rutinització és el terme utilitzat en sociologia per a referir-se al procés a través del qual els éssers humans interioritzem determinats comportaments o conductes que esdevenen una pauta normativitzada.[1] Aquest procés ens permet simplificar la complexitat del nostre entorn, així com economitzar els esforços en accions quotidianes per tal d'utilitzar-los en situacions noves i problemàtiques. Des d'un vessant antropològic, la rutinització és un recurs adaptatiu que ens permet minimitzar la complexitat del nostre entorn en donar una sensació d'ordre i simplificar-nos la comprensió dels fets i la presa de decisions.
La rutina es genera quan transformem interpretacions i conductes freqüents en hàbits quotidians, sobretot si són satisfactòries i eficaces per al bé comú, és a dir, per al conjunt de la societat. En interioritzar mentalment tot allò que ens és quotidià o familiar, regulem el nostre comportament d'acord amb les nostres pròpies experiències. En aquest sentit, en el decurs de les nostres vides fem un procés de rutinització en integrar noves experiències en accions quotidianes. Tanmateix, aquestes accions quotidianes obeeixen a unes normes i regles col·lectives, reconegudes i acceptades per la societat. Tot aquest procés, doncs, és el que dóna significació a l'homogeneïtat de les conductes i dels comportaments socials.
Ser 'rutinaris' és un tret del sentit comú i forma part de la majoria de les conductes quotidianes, unes conductes que Max Weber considera com accions tradicionals de comportament governades per una "racionalitat satisfaent”.[2] És per aquesta raó que diferents enfocaments sociològics com l’interaccionisme simbòlic, la sociologia fenomenològica, l’etnometodologia o les teories de l’estructuració situen la rutinització com un dels fonaments de la vida social. Des del moment en què la vida col·lectiva es constitueix bàsicament d'experiències rutinàries, aquestes passen a ser regulades en concordança amb les normes i valors culturals en les quals es desenvolupen. Quan aquestes experiències esdevenen quotidianes, són percebudes com a 'inqüestionables'.
Segons Anthony Giddens la rutinització ens dóna seguretat psicològica i ens permet funcionar en el nostre entorn social.[3] En aquest sentit, tendim a pensar que la societat es comportarà amb nosaltres de la mateixa manera que nosaltres ens comportem vers ella. En conseqüència, la rutinització de l'experiència suposa la creació d'unes pautes de comportament i, alhora, l'aparició d'unes expectatives sobre el comportament dels altres.
En definitiva, tot aquest seguit de circumstàncies que converteixen la rutinització en el què és, facilita la previsió de les accions alienes i l'adequació de les expectatives de cadascun de nosaltres, propiciant la institucionalització, la normativització i la ritualització dels comportaments de conducta, i dels rols en general, representant un dels principals suports de l'ordre social.
REFERÈNCIES
- ↑ Cardús, Salvador. La mirada de sociòleg: Què és, què fa, què diu la sociologia. Barcelona: Ediuoc, 1999.
- ↑ Weber, Max. Economía y sociedad. Esbozo de sociología comprensiva. Trad. J. Medina Echavarría. México: J. Winckelmann, FCE,, 1964.
- ↑ Giddens, Anthony. La constitución de la Sociedad: bases para la teoria de la estructuración. Buenos Aires. Argentina: Ammorortu editores, 1995.
ENLLAÇOS EXTERNS