Gerard590
1. INTRODUCCIÓ
L’energia nuclear, és una energia que actualment és la que dona més rendiment, ja que amb poc material produeix molta electricitat. Hi han 438 centrals funcionen actualment arreu del món pel que donen una potència de 351.327 MW. Però el problema és que el material utilitzat fer generar calor, és radioactiu això comporta grans problemes mediambientals una vegada utilitzat. Una central nuclear, com les tèrmiques és una empresa que es dedica a generar electricitat, obtenen energia calorífica, per vaporitzar l’aigua que farà moure tot un grup de turbines que convertiran aquesta energia en mecànica, que a l’hora gracies a l’alternador i posteriorment al transformador, la convertiran en energia elèctrica. La diferència entre aquestes és que en una central tèrmica l’energia sobte cremant carbó, gas, etc, i escanvi en la central nuclear s’obté aquesta energia mitjançant la fusió dels nuclis d’urani a 235 a l’interior del nucli del reactor. La central nuclear d’Ascó, consta de dos reactors, juntament amb totes les unitats necessàries per a cadascun, com són l’edifici de contenció, edifici de control, edifici auxiliar, l’ edifici de combustible i l’edifici de turbinés, així com els transformadors respectius. És una central que utilitza reactors d’aigua a prensió (PWR) que donen una potència tèrmica de 2696 MWt. Les empreses propietàries D’ASCÓ són ENDESA i IBERDROLA i juntament formen L’ASSOCIACIÓ NUCLEAR D’ASCÓ.
2. HISTÒRIA
La central nuclear d’ascó va ser un projecte ambiciós per el poble d’Ascó província de Tarragona. El projecta d’Ascó I va ser presentat el 16 de maig de 1974 i no va ser fins el 29 d’agost de 1983 que va ser sincronitzada a la xarxa i posteriorment el 10 de desembre de 1984 va ser posada en operació comercial. La construcció de la central va ser una tasca molt complexa com es poden veure en les imatges de la figura 1. La unitat II de la central va ser sincronitzada per primera vegada el 23 d’octubre de 1985 i va entrar en operació el març de 1986. Des de llavors la central nuclear d’Ascó a anat evolucionat molt favorablement, i notablement amb la incorporació de la segona unitat fins el punt de convertir-se en el capdavant de la generació elèctrica espanyola. Ascó gracies aquet increment de la potència representava el 50% de l’energia produïda a la zona catalana.
3. SITUACIÓ
La central nuclear d’Ascó està situada a la província de Tarragona al municipi d’Ascó, a uns 55 km de Tarragona en línea recta. S’ha aprofitat la seva situació al marge dret del riu Ebre entre els municipis de Flix i Ascó. Esta situada en dues parts, una entre la nacional 230 i el ferrocarril, on es troben els edificis de refrigeració. I l’altre part, on es troben totes les instal•lacions de la central entre la carrereta i el riu. Per saber com arribar-hi podem visualitzar la figura2 . Cada unitat de la central ocupa 200 X150 m on es localitzen la majoria de edificis principals com són: edifici de contenció, edifici de control, edifici auxiliar, edifici de combustible, edifici de turbines. Hi ha un seguit de construccions que comparteixen com són: Sistema de refrigeració, zona de tractament d’aigües, edifici d’administració.
4. FUNCIONAMENT D’UNA CENTRAL NUCLEAR PWR
L’urani està allotjat en les barres de control, (numero 1 en l’esquema de la figura 3) aquestes són el aparells que mantenen la reacció en cadena controlada i a més poden parar-la immediatament en cas d'accident o d’alguna incidència. Són unes barres que poden pujar o baixar per l'interior del reactor entre beines de combustible. Les barres de control estan fetes d'un material compost de bor i cadmi, que són uns elements que tenen gran facilitat per la captura i l'absorció de neutrons. Tot això passa a l’interior del reactor, on l’energia produïda a les fissions s'allibera en forma de calor al nucli del reactor, i escalfa l'aigua que circula per l’interior del reactor.
L'aigua escalfada va cap a un canviador de calor anomenat generador de vapor. Passa a través d'uns tubs, donant la seva calor per retorna després al nucli del reactor.
Perquè circuli l’aigua pel circuit s’utilitzen unes les bombes de refrigerant del reactor, accionades per un motor elèctric. A l’hora questa aigua se li a de donar una pressió per poder retornar al reactor i que no s’evapori, per fer-ho hi ha un pressionador que mante tot el circuit a 150 atmosferes.
Tot això forma part del circuit primari, i el reactiu, els altres circuits la reactivitat és molt baixa o nul•la, és per això que aquest tipus de centrals són catalogades com les més segures. El circuit primari està marcat a la figura 3 amb el color vermell.
En el circuit secundari, el marcat a la figura 3 amb el verd a diferents tonalitats, el generador de vapor, una vegada obtingut l’aigua a vapor gràcies a les altes temperatures de l’aigua del circuit primari, fan posa en moviment la turbina i aquesta mou al mateix temps el generador que converteix l'energia mecànica en elèctrica produint electricitat. El vapor ja utilitzat es posat en contacte amb el circuit de refrigeració on aquest vapor es condensat i convertit en aigua, i a l’hora bombejat per una bomba per retornar al generador de vapor.
Per finalitzar, el circuit de refrigeració agafa l’aigua del riu, llac, o mar, en el cas d’Ascó del riu Ebre, i la fa passar per el circuit secundari, refrigerant-lo i a l’hora questa mateixa aigua, la que ha entrar del riu Ebre, es novament refrigera, per tornar-la al riu a no més de 2 o 3 graus de la temperatura del riu. En el cas d’Ascó l’aigua es refrigerada per una torre de refrigeració que gracies a les corrents d’aire, la vaporitzen i li dona una temperatura adequada. Un altre procediment que utilitzen a Ascó per vaporitzar l’aigua es a traves del tir forçat que és el mateix que la torre de refrigeració però en contes de haver-hi corrents d’aire naturals són forçats gràcies a un ventiladors. Aquesta aigua es retornada al riu a la temperatura no superior a 3 graus. El circuit de refrigeració està marcat al esquema de la figura 3 amb el color blau.