Hanch

Aquesta usuària està estudiant Farmàcia

UB	Aquesta viquipedista és estudiant de la Universitat de Barcelona.

---

Aloe Barbadensis Miller

L’aloe Barbadensis Miller ( en llatí “aloe Vera”), l’aloe de Barbados o l’aloe de Curaçao (la paraula “aloe” deriva de l’àrab “alloeh”, que significa: la substància amarga brillant; la paraula “vera” prové del llatí i significa: veritat) és una planta que pertany a la familia de les liliàcies, encara que alguns taxonomistes la incloen a la familia Asphodelaceae.

Ecologia

Es troben principalment al continent africà, en especial a la Província del Cap de (Sud-àfrica) i a les muntanyes de l'Àfrica tropical. També es localitzen a Amèrica del Nord i Central, i en algunes regions del continent asiàtic. A Espanya només es poden trobar a les Illes Canàries. L’aloe prefereix les zones més desèrtiques o amb escasses precipitacions.

Descripció Morfològica

És una planta perenne, que a vegades es troba formant colònies grans, amb fulles suculentes disposades en forma circular, en les que totes es troben a la mateixa altura, arribant als 50 cm de llarg i els 7 de grossor. Són carnoses, de color verd clar amb la cara superior quasi plana i convexa la inferior, marges de color blanquinós tot i que a vegades l’extrem superior es d’un color una mica vermellós. Són allargades, lanceolades, i semblen brollar directament del sòl en els exemplars juvenils; els més antics presenten una curta i robusta tija.

Les fulles estan compostes de tres capes: una protecció coriácea exterior, una capa fibrosa sota aquesta (on es concentra l’aloïna, el seu gust amarg serveix a la planta com a protecció contra els predadors) i un cor gelatinós on emmagatzema les seves reserves d'aigua.

Les espines de l’aloe barbadensis Miller són testimonials, per evitar l’evaporació tanquen els estomes durant el dia i els obren a la nit, quan baixa la temperatura. La inflorescència és racemosa, sobre un peduncle simple o ramificat amb bràctees ovades o escarioses a la base.

Les flors del aloe són abundants, petites, tubulars, grogues, estan articulades a pedicels de 4 a 5 mm de longitud que broten a les axil•les de bractèoles ovalo – lanceolades, de 0,8 a 1 cm de longitud; a la caiguda de les flors persisteixen tan les bractèoles com els pedicels - i es presenten en inflorescències denses de color vermell o groc. La floració és anual. El fruit és una càpsula coriàcia. De llavors n’hi ha de diferents tipus, per exemple d’angulades, de planes...

Farmacologia

- Aloemodina: regula el funcionament de la mucosa intestinal.

- Aloeoleina: millora úlceres duodenals i estomacals. Disminueix l’acidesa.

- Aloetina: ajuda a neutralirzar els efectes de les toxines microbianes.

- Aminoàcids: intervenen en la formació de proteines.

- Carricina: reforça el sistema immune i augmenta les defenses.

- Creatinina: resulta fonamental en les reaccions de emmagazament i transmissió de l’energia.

- Emolina, emodina i barbaloina: generen àcid salicilic d’efecte analgèsic i antifebril.

- Fosfat de manosa: agent de creixament dels teixits amb efecte cicatritzant.

- Minerals: calci, magnesi, fosfor, potassi, zinc i coure.

- Mucílag: activitat emolent sobre la pell.

- Saponines: antisèptic.

- Fitoesterols: d’acció antimflamatoria.

- Hormones vegetals: estimulan el creixament cel•lular i la cicatrització.

- Mucopolisacàrids: responsables de la hidratació cel•lular.

- Enzims: intervenen en la estimulació de les defensas de l’organisme.

També conte diverses vitamines i minerals.

Propietats

Per l’elaboració de productes medicinals s’utilitza l’acibar de l’aloe. Aquest component s’obté a partir de la savia de les fulles.

Les propietats de l’Aloe Vera han estat estudiades en diferents institucions i Universitats, es poden destacar:

- Nutritiu inhibidor del dolor antiinflamatori.

- Cicatritzant bactericida digestiu.

- Depurador regenerador cel•lular antibiòtic.

- Antisèptic coagulant antiviral.

Té propietats medicinals. Es cultiva a nivell “casolà” (horts) per utilitzar-lo en casos de cremades y altres ferides de la pell (generalment s’aplica la sàvia gelatinosa o es trenca una fulla i s’aplica directament; promou la circulació de la sang i per tant la cicatrització). Presa és un laxant molt fort, la seva utilització s’ha de fer amb precaució. Es cultiva també a nivell comercial per utilitzar-lo com component en cremes, xampús i altres productes per la cura de la pell. L’aloe es pot utilitzar també, en la curació de talls, úlceres, picades d’insectes, tractament de l’acne, herpes, mussols, psoriasis, gingivitis, amigdalitis i altres afeccions de la boca.

Formes d’utilització de l’aloe barbadensis

- Suc - s'extreu de la polpa ja que la pell és molt irritant. És la forma més popular de prendre'l. Es dilueix una cullerada sopera amb mig got d'aigua i es pren d'una a tres vegades al dia abans dels menjars.

- Gel – l’Aloe Vera forma part del gel de dutxa per a poder aplicar-lo així a la higiene diària. És una forma poc concentrada (depèn del fabricant) però en canvi és una forma d'aplicar-ho cada dia.

- Fresc - aplicar la fulla de l’Aloe Vera directament sobre les cremades, les ferides, la pell seca, les infeccions per fongs i les picades d'insectes.

- Pomada - obrir diverses fulles d’Aloe Vera per a obtenir gran quantitat de gel i bullir-lo fins a formar una pasta espessa que es guarda en flascons nets en un lloc fresc i s'utilitza igual que les fulles.

- Vi Tònic - el gel d’Aloe Vera fermentat amb mel i especies rep el nom de "kumaryasava" en l'Índia i s'empra com tònic contra l'anèmia i els trastorns de la funció digestiva i hepàtica.

- Inhalacions - utilitzar el gel d’Aloe Vera en vapors contra la congestió bronquial.

- Tintura - utilitzar d'un a tres mil•lilitres d’Aloe Vera per dosis com estimulant de l'apetit o contra el restrenyiment. El seu sabor és desagradable.

- Pols - s'utilitzen 100-500 mg. d’Aloe Vera per dosi o en forma de càpsules com purgant per al restrenyiment persistent i per a estimular el flux de la bilis.