Júlia Ollé Vilanova

Ens trobem en un període de molta activitat, que arriba fins al segle XI.

Podem veure un canvi de proporcions en les estàtues principals. Els forats que trobem al voltant del Buddha, formen part del procés constructiu. A més, el Buddha en qüestió, no és el Buddha històric, sinó Vairocana, entés com el Buddha celestial.

Trobem una escola budista en qüestió, que pensa que aquest personatge, anomenat també, el gran Buddha solar del Mahayana, és en realitat la figura principal a la qual rebre culte. Per aquesta escola, el Buddha històric és una forma provisional i Vairocana és la figura major.

Les coves en qüestió, es troben entre els primer exemples que queden de la gran època d'esplendor, de l'art budista a Xina. Algunes de les coves eren simplement recintes en forma de cel·la, per a les figures del Buddha, mentre que d'altres eren recintes per ser utilitzades com a capelles.

Els primers cinc temples van ser ordenats per un monjo d'una esglèsia, anomenat Tanyao. Sovint les cinc primer imatges del Buddha en cada cova, s'han equiparat amb els cinc primers emperadors de Bei Wei; enfatitzant d'aquesta manera els aspectes polítics i el paper econòmic que la cort va imposar al budisme.

Representació i estilModifica

Trobem que les representacions no tenen una voluntat naturalista encara. Les espatlles són extremadament grans, hi ha una certa geometrització de les formes, especialment facial; ulls molt oberts, cara amb forma oval, orelles desproporcionadament grosses, sortides. Els plecs podrien ser més naturalistes, però res a veure amb el budisme indi, tot i que hi trobem referències.

Els rostres es van arrodonint, però segueixen sent figures allargades, no sensuals; es parla d'un art gràfic. Es dóna molt valor a la línia. Són imtges per ser vistes de manera frontal. Al voltant d'aquestes representacions, ens trobem amb petits nínxols, on trobem la imatge del Buda: la multiplicació d'imatges ha de ser llegida en el sentit ue propicien bon karma, i quantes més se'n trobin, millor karma es tindrà, per aquells qui els realitzen.

Pel que fa a l'interior, en aquest recinte s'han fet campanyes de restauració bastant extensives, però hi ha zones on el nivell de degredacio de la pedra i la policromia és molt avançat. La mutiplicació de Budes de diversos mudres és poliferant. El principi de multiplicació d'imatges prové del món indi. El budisme xinès i l'indi estan vinculats, un exemple seria el jaciment de Bamiyan.

El material de construcció és una pedra local, és molt arenisca, porosa, molt fàcil de prdre amb el pas del temps, degut a l'erosió. A conseqüència trobem que les estàtues s'estuquen i es policromen.

En relació amb la policromia, ens trobem que hi ha una tonalitat molt colorista, això a Yungang es va accentuant amb el canvi. A les fotografies d'abans i després de la restauració les tonalitats es van degradar molt i els matissos de la pedra es van arrodonint. Ens trobem davant de dos estils; per una banda, la segona meitat del segle V on es parla d'un estil propiament xinès, i per altra banda, el segle VI, en aquest últim moment d'actvitat, s'acosten més a figures de l'escola de Longment.