Mou1c
|
L'EFECTE HIVERNACLE
Introducció modifica
Imaginem que retirem de l'atmosfera tot allò que no sigui nitrogen ni oxigen. Fora els núvols, el vapor d'aigua, el diòxid de carboni i les partícules de pols: en aquestes condicions s'ha calculat que la temperatura mitjana de la Terra seria -18ºC, o sigui, 33ºC menys que la temperatura actual. És obvi que la majoria de les espècies no podrien sobreviure durant gaire temps.
Resta clar que tot allò que s'hauria eliminat de l’atmosfera és justament el que manté el nostre planeta a la temperatura que convé al tipus de vida que s’hi ha establert.
Aquest sobreescalfament de l’atmosfera es pot comparar al que s’esdevé a dins d’un hivernacle, on la radiació solar (llum sobretot) travessa la teulada transparent de plàstic o de vidre. Quan la radiació retorna, un cop ha estat absorbida pel sòl i les plantes, té menys energia de la que portava quan va entrar: és bàsicament radiació infraroja. Aquest tipus de radiació no pot travessar la teulada cap amunt i es dissipa en forma de calor. Això és el que fa augmentar la temperatura de l’interior de l’hivernacle.
Què passa a l'atmosfera modifica
A l’atmosfera, el paper de la teulada de vidre el representen els gasos hivernacle (vegeu taula), els principals dels quals són vapor d'aigua, diòxid de carboni, metà i òxid nitrós.
L’efecte hivernacle consisteix en el sobreescalfament que experimenta l’atmosfera a causa de la presència d’aquests gasos, que tenen la propietat de transformar radiació de baixa freqüència (infraroja) en calor.
Concentració dels gasos modifica
La concentració dels gasos hivernacle ha augmentat continuadament en els darrers dos segles, i de manera accelerada en les últimes dècades. Per exemple, la quantitat de diòxid de carboni present a l’aire el 1850 era de 290 ppm, una xifra que s’havia mantingut estable almenys durant 3.000 anys. Però l’any 2.000 havia arribat fins a 360 ppm. L'anàlisi de les bombolles d'aire retingudes des de fa milers d'anys als gels polars, junt als registres més recents, demostra aquesta evolució.
La majoria dels científics pensen que aquest augment és degut principalment al consum creixent de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural).