Nuriaordeix
La mussolera, acadèmicament coneguda com a flauta d’èmbol,[1] és un instrument de canya que té forma de xiulet, construït principalment per a la realització del treball.[2][3]
Context modifica
Originàriament, és un instrument construït com a reclam per a caçar òlibes o xibeques, d’aquí en ve el nom de mussolera.[2]
Les òlibes s’utilitzaven per a caçar altres animals, però per ser útils, primer era important caçar-ne una. Amagat, el caçador feia sonar la mussolera imitant prou bé el so de les òlibes.[3]
Algunes de les mussoleres que hi ha documentades tenen el seu origen a Montsià, Vilafranca del Penedès i a Sitges on les anomenaven “flauta de caçar mussols”.[2]
Actualment, ha perdut la seva funció de caça i s’ha desenvolupat com a joguina, un instrument musical que manté la seva essència sonora, però per la canalla.[2]
Descripció modifica
Es tracta d’un instrument fet amb un tros de canya on es modifica l’altura del so a partir de la introducció d’un altre tub més petit o un pistó que encaixa dins l’altre.[4][1] En aquest pal més prim se li afegeix unes tiretes de roba al seu extrem per facilitar el seu moviment amunt i avall.[2][3]
Per fer-lo sonar, cal bufar i moure el tub de l’interior amb el qual es gradua el volum del cilindre i modifica l’espai d’aire de la columna,[2][4] generant un so com el que alguns músics coneixen com a glissando.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Falcó Ibàñez, Anaís. Instruments de música tradicionals. BRAU edicions, juny 2022. ISBN 978-84-18096-39-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Mussolera», 04-11-2013. [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «aeròfon (mussolera)» (en anglès americà). [Consulta: 11 octubre 2023].
- ↑ 4,0 4,1 «Detall | Museu de la música». [Consulta: 11 octubre 2023].