Sofiasab12

Darevskia valentini.

Draveskia valentini, també coneguda com llangardaix de roca Caucasia o llangardaix de valentino, és una espècie de llangardaix dins de la família Lacertidae. Les espècies natives es troben al sud-est d'Europa i a l'oest d'Àsia i va ser descrit per primera vegada per Boettger l'any 1892.

Aquest llangardaix té adaptacions morfològiques i ecològiques que li permeten ser actius en hàbitats elevats de baixes temperatures. D. valentini és una espècie diürna y ovípar.

Etimologia

El nom específic, valentini, és en honor al naturalista Jean Valentin (1868-1898), que va estar associat amb el Naturmuseum Senckenberg.

Descripció:

Draveskia valentini és una espècie de llangardaix relativament gran (poden arribar a mesurar fins a 77 milímetres). Curiosament, en aquesta espècie, les femelles tenen un cos de mida més gran que els mascles. S'ha vist que fins el 4t hivern, mascles i femelles tenen una mida similar però, a partir del cinquè hivern, el creixement dels mascles s'alenteix mentre que les femelles segueixen mantenint mateix ritme. A més, també s'ha vist que les femelles acostumen a arribar edats superiors, en alguns estudis s'ha observat que pocs mascles sobreviuen més enllà del seu sisè hivern. No obstant, s'han observat organismes dels dos sexes que han arribat a l'edat de 9 anys.

Prendre el Sol és una activitat molt important per Darevskia valentini ja que li permet arribar a una temperatura corporal òptima (31-32ºC) per tal de poder dur a terme diferents activitats.

Formació òssia (a mig fer):

• Plaques ventrals de forma rectangular amb marges posteriors quasi rectilinis.
• Coll no serrat.
• Dorsals llises: 41-53 al llarg de la meitat del cos.
• Postnasal únic
• Filera de grànuls (generalment incompleta, rarament completa o absent) que separen ossos supraoculars y supraciliars:
  • 21-29 gulars.
  • 4-22 femorals a cada costat.
• 4-5 femorals petits, 16-18 tibials petits
• 24-28 escates laminars sota el quart dit, 1-4 escates temporals entre el massetèric i el timpà, 0-2 escates entre el massetèric i el primer supratemporal (0-2), i 16-24 escates marginals al llarg de 10 files ventrals.

Patró de colors

• El color de la part dorsal del cos verd groguenc, groc oliva, verd brillant o marró verdós.
• La franja occipital conté taques negres o marrons irregulars.
• Tenen unes línies parietals estretes del color de fons bordejades per la línia occipital central. Aquestes s'estenen des del terç dorsal fins a la cua.
• Les línies temporals amples, negres o marró fosques, contenen 1-3 files de taques rodones que tenen un color blavós en la zona postaxial.
• El cap té taques i punts negres irregulars.
• Durant l'època de cria, el ventre, coll i cap d'ambdós sexes adquireixen un color taronjós groguenc brillant i les files laterals extremes dels mascles adquireixen un color brillant o blau clar.

Característiques distintives d'un individu mascle de l'espècie D. valentini.

Taxonomia

(posar en la taula) Se encuentra dentro del reino Animalia, en el Filo Chordata, subfilo Vertebrata, clase Reptilia, orden Squamata, suborden Sauria, familia Lacertidae, subfamilia Lacertinae, género Darevskia.

Subespècies

Es reconeixen tres subespècies com a vàlides, inclosa la subespècia nominotípica:

• Darevskia valentini lantzicyreni (Darevsky & Eiselt, 1967)
• Darevskia valentini spitzenbergerae (Eiselt, Darevsky y Schmidtler, 1992)
• Darevskia valentini valentini (Boettger, 1892)

Hàbitat

Darevskia valentini sol viure en prats que es troben a 1900-3100 metres respecte el nivell del mar. El seu hàbitat natural sol consistir en àrees rocoses, praderes i matolls amb una temperatura estable més aviat freda.

Zona geográfica

Mapa de distribució geogràfica de D. Valentini

Aquesta espècie es localitza, principalment al nord d'Armenia, est de Turquia (Kars Plateau, montaña Cilo-Sat), sud de la República de Geòrgia i al nord de l'Iran.​

És possible que hagi sigut introduïda a Ohio, Estats Units.

Estabilitat poblacional

A la major part de la seva distribució, es poden trobar entre 9-25 animals per quilòmetre quadrat (km²).

És localment abundant, però fragmentada en altituds superiors.

Dieta

Aquest llangardaix és, principalment, insectívor. Tot i això, en algunes ocasions s'ha vist que aquesta espècie també pot menjar una petita quantitat de vegetació.

Per tant, aquests llangardaixos generalment s'alimenten d'escarabats i mosques. No obstant, també s'ha vist que poden arribar a alimentar-se, en menor quantitat, d'Himenòpters, Lepidòpters i Aràneus.

Reproducció:

El període d'emparellament de Darevskia valentini va des de principis d'abril fins a principis de Juny. Per tant, el període d'ovopositar comença a finals de juny i dura fins a finals d'agost ja que l'embaràs.