St Malo

Hola, St Malo! Sigues benvingut/uda a la Viquipèdia i al coneixement lliure. A la columna de la dreta tens els enllaços bàsics per començar. Aquesta pàgina on et trobes ara mateix és la pàgina de discussió del teu compte d'usuari, que et servirà per rebre missatges d'altres col·laboradors. Pots contestar a la pàgina de discussió de l'usuari que t'ha escrit i que trobaràs enllaçada més avall en la seva signatura (recorda signar prement l'icona ). A més, també disposes de la teva pàgina d'usuari, on pots descriure't i presentar-te, posar-hi gustos, interessos, idiomes que parles, etc. Volem veure't sovint per aquí!

Guia bàsica Breu tutorial d'edició Recursos per a novells Documentació i llocs on demanar ajuda Sistema de mentorització Demana a un mentor que t'ajudi Proves La teva pàgina de proves

Don't speak Catalan?

Kette~cawiki (disc.) 14:28, 5 gen 2021 (CET)

Manquen referències a Robert Surcouf

Hola St Malo,

recordeu que la Viquipèdia no és una font primària. Per això, en crear o ampliar un article, heu de citar les fonts d'on heu extret o adaptat la informació per a que els lectors puguin verificar i valorar els continguts que heu aportat.

Us encoratgem a treballar per millorar l'article en aquest sentit. Podeu aprendre a citar les fonts aquí. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada. Si teniu algun dubte, podeu deixar-me un missatge a la pàgina de discussió o traslladar-lo a la La taverna
Aquest recordatori és en motiu de l'article Robert Surcouf. --Kette~cawiki (disc.) 14:28, 5 gen 2021 (CET)

Surcouf és francès i de Saint-Malo. A Saint-Malo és un port de Privateer, no hi ha esclau com a Nantes.

Tenint l'anglès de la pàgina a parlar sobre Surcouf és com preguntar Hitler sobre la història dels Jueus. Creus que un espanyol de la pàgina hauria de dir la veritat sobre els catalans ?

Us suggereixo que tradueix el francès pàgina on tot és esmentat inclosos els 2 viatges d'esclaus (de 120 viatges: 2 viatges certa i 4 suposada però no hi ha prova).

Un altre exemple: l'article en català diu que Surcouf va ser detingut per l'anglès.

Robert Surcouf va ser mai detingut, és el seu germà. També va ser un privateer i va ser detingut com a privateer per l'anglès, Surcouf construir la seva fortuna com una privateer i després com a l ' armador, finalment, com un important terratinent.

Aquí es troben els llibres de la qual l'article en francès es basa. Són tots els professors i l'historiador Alain Roman - Gran premi de l'Académie de Marina i reconegut especialista com de Surcouf, directament han participat en l'article en francès

• Surcouf, Robert. Cairn. Robert Surcouf (en francès), 2003. ISBN 2-910452-64-6. Plantilla:Commentaire biblio
• Berbouche, Alain. PG, P. Galodé. Pirates, flibustiers & corsaires, de René Duguay-Troüin à Robert Surcouf : Le droit et les réalités de la guerre de Course, Pascal Galodé (en francès), 2010, p. 318. ISBN 978-2-35593-090-4. 
• Briant, Théophile. Fernand Lanore. Surcouf, 2002, p. 206. ISBN 978-2-85157-213-4. 
• Charlier, Jean-Michel. Dupuis. Surcouf, terreur des mers (en francès), 1991. 
• Cunat, Charles. J. Chapelle. Histoire de Robert Surcouf, capitaine de corsaire (en francès), 1994, p. 300. ISBN 2-910452-02-6. Plantilla:Commentaire biblio
• Cunat, Charles. Imprimerie de F. Péalat. Saint-Malo illustré par ses marins (en francès), 1857. OCLC 793555867. 
• Gallouédec, Louis. Hachette. La Bretagne (en francès), 1917. 
• Garneray, Louis. Phébus. Corsaire de la République (en francès), 2001, p. 356. ISBN 2-85940-765-0. Plantilla:Commentaire biblio
• Granier, Hubert. Marines éditions. Histoire des Marins français 1789–1815 (en francès), 1998, p. 480. ISBN 2-909675-41-6. OCLC 468167565. 
• Hennequin, Joseph. Regnault. Biographie maritime ou, Notices historiques sur la vie et les campagnes des marins célèbres français et étrangers (en francès). 1, 1835. 
• Hérubel, Michel. Perrin. Surcouf (en francès), 2005. ISBN 978-2-262-02347-8. 
• Jal, Auguste. C. Gosselin. Scènes de la vie maritime. 2, 1832. 
• Lailler, Dan. L'Ancre de marine. Surcouf, A la fortune de la mer, 1995, p. 174. ISBN 978-2-905970-90-9. 
• Levot, Prosper. Bertrand. Les gloires maritimes de la France (en francès), 1866. OCLC 562314991. 
• Charles Mullié, Biographie des célébrités militaires des armées de terre et de mer de 1789 à 1850, 1852 Détail de l'édition - Robert Surcouf
• Editions Cristel. La Saga des Surcouf (en francès), 2006, p. 276. AlainRoman2006. ISBN 2-84421-046-5. OCLC 469588253. Plantilla:Commentaire biblio
• éditions Cristel. Robert Surcouf et ses frères (en francès), 2007, p. 407. AlainRoman2007. ISBN 978-2-84421-050-0. OCLC 470711916. Plantilla:Commentaire biblio
• Van Tenac, Charles. E. et V. Penaud. Histoire Générale de la Marine (en francès). 4, 1853. 
• Jean Ollivier, Surcouf, le roi de la course, Editions G.P., collection Olympic, 1969
• La Varende, Jean de. Marcus. Surcouf, corsaire (en francès), 1946. 
• Biden, Cristopher. General Books Publishing. Naval Discipline (en anglès). ISBN 978-0-217-73067-9. 
• Tugdual de Langlais, Marie-Etienne Peltier, Capitaine corsaire de la République, Éd. Coiffard, 2017, 240 p. ISBN 9782919339471.
• Norman, C. Kessinger Publishing. The Corsairs of France (en anglès). ISBN 978-1-163-35740-8. 
• Gilbert Buti, Philippe Hrodej (dir.), Dictionnaire des corsaires et pirates, CNRS éditions, 2013

Les fonts han de ser consultades des de l'article: Viquipèdia:Citau les fonts, possar-les aquí no serveix per que las consulti ningú que llegeixi l'article.--Kette~cawiki (disc.) 15:16, 5 gen 2021 (CET)

He traduït com vaig poder francès introducció de la Surcouf pàgina ( https://fr.wikipedia.org/wiki/Robert_Surcouf) . Amb el teu permís, vaig a posar-lo a la pàgina principal i citar totes les referències. hi és ( malauradament) no catalana llibre sobre Surcouf...

Afegir un munt de bibliografia no és «referenciar». No us heu mirat l'enllaç que us he donat. Quan hi ha res que generi controversia cal consensuar les edicions a la pàgina de discussió de l'article per que els altres editors diguin la seva.--Kette~cawiki (disc.) 17:37, 5 gen 2021 (CET)

Vous me reprochez de traduire ( maladroitement) une page française remplie de références universitaire et trouvez normal qu'un contributeur cite une page anglaise laquelle diffame Surcouf sans preuve ?

Je vous recommande de lire la page française et de lire cet article ( https://www.capital.fr/votre-carriere/les-grands-managers-de-lhistoire-le-corsaire-robert-surcouf-1248325) .Si vous voyez une différence entre l'article français et ce que j'ai écrit....

He de proporcionar informació fiable i de fonts verificables. Ara bé, si es prefereix la mentida.... Estem més a l'enciclopèdia, però en la propaganda i no hi ha necessitat per a mi insistir.

Si us plau atureu les vostres edicions

És evident que no domines el català i que uses eines automàtiques de traducció que espatllen el text. Tens només interès específic en canviar una part concreta i no pas millorar l'article en general ja que per exemple còpies i enganxes tota la bibliografia quan és evident que no s'ha consultat per a refer tot l'article. Si us plau atura les teves edicions. --Lluis tgn (disc.) 16:43, 5 gen 2021 (CET)

L'ús d'una llengua per a falsificar la història no és el propòsit de la Viquipèdia. Correcte de la gramàtica i deixar el contingut que s'encyclopaically d'origen per a ell.

El projecte on participeu principalment és a frwiki, en francès, suposo que és la vostra llengua i allà us haurien d'entendre, doncs sembla que no ha esta així per que a frwiki esteu blocat indefinidament: fr:Spécial:Contributions/St_Malo. @Lluis tgn: i aquí no l'entenem, a fr tampoc.--Kette~cawiki (disc.) 17:43, 5 gen 2021 (CET)

una dona escriu Que el Quixot és un codificat Llibre de la Càbala. Basat en la seva obra - que ella prediu la fi del món per l'any 2012...

Si vostè va dir que tot això no sembla molt greu.... Tu ets el que està malament.

La viquipèdia sembla atraure amants de la ciència ficció. En lloc de veure traficants d'esclaus a tot arreu , més val mirar després d'aquests encara en negocis a l'Àfrica…

https://www.jeuneafrique.com/15326/economie/esclavage-les-dix-pays-africains-les-plus-touch-s/

Estic seguit per més de 11.000 persones a tot el món a Facebook. Anem a riure - el meu espanyol amics i jo sobre l'amateurisme de la Wikipedia en català.... Bona continuacions.