Viquipèdia:La taverna/Polítiques/Arxius/2009/03

Tertúlia de març

A la secció de les polítiques de la Taverna hi tenen lloc converses sobre polítiques de la Viquipèdia, normes que ja existeixen, o d'aplicació de llurs criteris. Actualment es mostren les converses del mes de maig, però si voleu recuperar converses d'un mes anterior, inactives o antigues, busqueu-lo a l'arxiu de les polítiques per a copiar-lo sencer i portar-lo ací, inserint-lo al final amb la vostra nova intervenció. Mostra la taverna sencera | Amunt | Inicia un nou tema

Taverna de la Viquipèdia Arxius de març del 2009

Novetats Polítiques Tecnicismes Propostes Ajuda General Multimèdia

Posible redirecció

Tinc un dubte i m'agradaria saber la vostra opinió. La pàgina Traductor (desambiguació), té un enllaç a la pàgina Traducció assistida per ordinador. Aquesta es buida de contingut, però existeix l'entrada Traducció automàtica. Personalment diria que són el mateix. He estat a punt de redirigir Traducció assistida per ordinador a Traducció automàtica, però finalment he dubtat. Que en penseu?—el comentari anterior sense signar és fet per Sng (disc. • contr.) 17:05, 4 març 2009 (CET) --Sng (discussió) 17:06, 4 març 2009 (CET)

Crec que sí que són prou el mateix com per fer la redirecció.--Pere prlpz (discussió) 17:27, 4 març 2009 (CET)

Gràcies Pere. Ja he redireccionat Traducció assistida per ordinador a Traducció automàtica.--Sng (discussió) 13:28, 6 març 2009 (CET)

projecte per la meva classe...ajuda!!

hola tothom

estic pensant fer un projecte amb els meus nens a ESO basat en viquipèdia...unes ideas sisplau...pluja'm gràcies--Cursviqui (discussió) 10:29, 7 març 2009 (CET)

Pots començar per VP:EST. Més concretament, et poden ajudar Viquiprojecte:Col·laboració amb el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya/Guia pel professorat i Viquiprojecte:Estudiants/Experiències. En tenir dubtes més concrets, torna a exposar-los aquí mateix. Pau Cabot · Discussió 11:30, 7 març 2009 (CET)

doncs sí...en lloc de ESO perquè no fem amb una classe de BTX....com que faran el viatge a anglaterra i estem treballant shakepseare he vist que hi ha molt de suc que podem treure...--Barmyalien (discussió) 19:12, 9 març 2009 (CET)

Ja podemos posar-nos en contacte per a parlar més del tema ok--Barmyalien (discussió) 19:13, 9 març 2009 (CET)

Com marcar articles vàndals

Doncs això, si estic tafanejant i veig un article vàndal, quina mesura puc prendre per a que després algú dels que hi poden l'eliminen --En cadufet (discussió) 23:45, 8 març 2009 (CET)

Pots posar la plantilla {{destrucció}}, i un administrador ho esborrarà. --Meldor (discussió) 00:20, 9 març 2009 (CET)

I abans recorda de fer un cop d'ull a l'historial, que no sigui que el que has trobat sigui un article que ha estat destrossat per un vàndal. Si és així, reverteix les edicions del vàndal.--Pere prlpz (discussió) 00:50, 9 març 2009 (CET)

Reverteix-lo i deixa-li un missatge amb els viquiestris que si segueix vandalitzant serà blocat per un adminsitradors.--KRLS , ✉ 00:56, 9 març 2009 (CET)

vicipèdia i treballs de recerca

Gràcies al vicipèdia pel gran servei que presta als alumnes de treball de recerca, d'on treuen molta informació literal de còpia i enganxa, però el problema és que els profes també mirem el vicipèdia.--Imtoo (discussió) 23:02, 10 març 2009 (CET)

la idea es que evidentment mireu la viquipèdia i els guieu en aquesta informació, tant per seleccionar-la i integrar-la com per anar més enllà del retalla i enganxa. No és un "problema" --barcelona (discussió) 10:59, 11 març 2009 (CET)

ai senyor!!! santa innocència... almenys amb el sistema vell (llibres) ens veiem obligat a escriure-ho un cop (alguna cosa quedava...).--Marc (Mani'm?) 11:44, 11 març 2009 (CET)

Doncs sí... santa innocència!!! Resulta que el sistema "vell" ara ja és el més novedós entre els estudiants espavilats. Amb un simple telèfon mòbil i un senzill aplicatiu OCR ja es "copien i enganxen" enormes porcions de text directes de llibres. I amb Google Books on bona part de la bibliografia anglosaxona ja esta disponible en els camps més punters (es curiós que les "previsualitzacions" d'obres protegides normalment són de més del 90% del llibre) això serà encara més senzill. La picaresca de la còpia i el plagi sempre existirà i el que cal és cercar treballs menys descriptius i on es busqui més desenvolupar el criteri i l'esperit crític dels estudiants. Què tal millorar la qualitat dels articles de la Viquipèdia? --pastilletes (discussió) 23:15, 25 març 2009 (CET)

Almenys amb el sistema nou algú anirà més enllà i alguns mirraran les referències i diversos idiomes i compararan i es formaran el propi criteri. Amb el sistema vell ens creiem el que deia el primer llibre que trobàvem sense consultar les fons ni buscar-ne més ni criticar gaire el contingut.--Gomà (discussió) 21:15, 11 març 2009 (CET)

Depèn de la motivació, Gomà. Comparteixo el teu punt de vista, però un copiar-enganxar "pur" no ajuda a aprendre gaire ... Al final per culpa de la Viqui els mestres es veuran obligats a fer controls vers els treballs presentats per tal de poder avaluar el que ha assimilat l'estudiant, servidor proposaria presentacions del treball a classe ( així també es formarien com a oradors...), però hem sembla que hi mancarien moltes hores per a poder-ho fer ... un altre opció podria ser la de fer un resum per part del alumne del propi treball en un hora de classe (si no s'ha interioritzat el treball fet es nota, o s'és hàbil a l'hora d'amagar-ho...) ... no segueixo per que hem comença a sortir la vena policíaca... --Marc (Mani'm?) 10:41, 12 març 2009 (CET)

Els mestres poden fer servir un dels metodes que fem servir per detectar els copivius: Sant Google.

--Cameta (discussió) 20:11, 14 març 2009 (CET)

Podríem proposar als mestres que busquessin copyvios als canvis recents com a entrenament per corregir treballs. A mi m'ha servit.--Pere prlpz (discussió) 23:41, 16 març 2009 (CET)

Viquipèdia:Esborrar pàgines

Estic pensant des de fa un temps que caldria una revisió molt específica en aquesta política. En la seva descripció es parla de les decisions per consens, però la realitat és que les decisions s'estan prenent per majories.

Moltes vegades, quan els punts de vista poden ser diferents però tots defensables, és clar que la millor decisió pot passar per la votació, però quan entren a jugar els pilars de la Viquipèdia jo crec que hauriem de deixar de banda les decisions per majoria, per a atener als arguments de cadascú.

Vaig vore alguna votació en la qual alguns viquipedistes van apuntar possibles violacions a Viquipèdia:No feu treballs inèdits (és a dir: assenyalaban una possible violació a un Pilar, una política que fa que la Viquipèdia sigui una cosa i no altre projecte completament diferent del que avui dia hi és) i, com si ningú n'hagués dit res, la votació va seguir la seva cursa fins que al final, i mai s'ha esbrinat si l'article podia formar part d'aquest projecte o, tot al contrari, hauria d'estar en un altre projecte ben diferent. Va primar la decissió majoritaria, la qual no va demostrar que l'article no violaba un pilar de la Viquipèdia en cap moment, i l'article ara hi és un més de la Viquipèdia. Com eixe article, quants hi hauran?

La meva proposta, doncs, hi és: quan hi haja un mínim de dos (o tres, el mínim per a comprobar que les dubtes tenen un mínim de fonamentació) viquipedistes que plantejen les seves dubtes que un article no està complint algun pilar de la Viquipèdia (bàsicament Viquipèdia:no feu treballs inèdits, nogensmenys també podria ampliar-se a Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és) s'hauria d'aparcar la decisió per majories i, atenent al greu perjudici que podria ocasionar al projecte tenir articles que violin els seus principis fonamentals i innegociables, passar a una decisió per argumentació, en la qual sigui imprescindible demostrar inequívocament la no violació de cap Pilar per tal d'aconseguir que l'article no sigui esborrat. Ferbr1 (discussió) 01:17, 12 març 2009 (CET)

No entenc què proposes. Proposes que quan dos o tres viquipedistes creguin que es viola alguna política fonamental l'article s'esborri encara que hi hagi una majoria dels participants en la decisió que opinin que no viola cap política i que l'article s'ha de quedar? No em sembla que aquest sistema de minories millori en res el de majories.--Pere prlpz (discussió) 01:53, 12 març 2009 (CET)

El que proposo está prou clar. Proposo, literalment, que quan hi haja viquipedistes que afirmen que un article viola un Pilar de la Viquipèdia (innegociables, etc., en fin...) els que pensin que eixe Pilar no és violat estiguin obligats a donar proves d'eixa no violació. Quan el tema deixa de ser menor (una possible violació a un Pilar hauria de implicar això) les "opinions" i les majories no haurien de ser les definitòries.

Et dono un exemple clar: a Camps de maduixes alguns viquipedistes van esmentar que l'article violaba Viquipèdia:No feu treballs inèdits; algú es va preocupar en donar fonts que certifiquessin que eixe Pilar no hi havia sigut violat? No, cap, ningú. Però es va decidir "democràticament" que l'article hauria de ser conservat, perquè alguns opinaven "que era important", altres opinaven que "l'article es legix als instituts", però de Viquipèdia:Fonts fiables, ni cap ni mica.

No proposo una tirania on alguns pocs decideixen per tots. D'això res. Proposo que, quan hi haja motius veritablement importants, al nivell d'una possible violació del que fa que la Viquipèdia sigui ho que és, en eixe cas (i no en un altre, no en qualsevol altre) s'endureixin les condicions perquè un article no sigui esborrat. Creure que les decisions seràn millores perquè els que van decidir són molts, és enganyar-se per falàcies (en:Argumentum ad populum); no hauriem de caure en eixes equivocacions. Ferbr1 (discussió) 02:19, 12 març 2009 (CET) PD) A més a més, si una majoria creu que un article no viola un Pilar, seràn moltes ments treballant per tal d'aconsseguir les proves que demostrin que eixe pilar no va ser violat. I si no les troben, és perquè no existeixen, doncs, què importa que siguin majoria?

No estic d'acord que una minoria decideixi per una majoria, però concordo amb en Ferbr per dir que seria imprescindible donar fonts que certifiquin que en efecte tal o tal cosa és rellevant, i no només donar una opinió que l'article és rellevant. – Leptictidium (discussió) 09:43, 12 març 2009 (CET)

Coincideixo amb en Ferbr1 un article que violi els pilars s'hauria de modificar per que els compleixi o eliminar, mirant el cas concret de Camps de maduixes l'historial indica que no s'havia fet gaires intervencions vers el contingut, acabo de donar una volta al article i no m'ha costat gaire de trobar informació vers el llibre (la qual he inclòs i referenciat), penso que potser els "defensors" d'un article haurien d'aportar a l'article els arguments que defensen.--Marc (Mani'm?) 10:21, 12 març 2009 (CET)

La qüestió continua sent la mateixa: sí, és notable però, és un treball inèdit? Es pot fonamentar el contingut amb el que hagi escrit algun crític literari? O bé, una simple descripció de l'argument no es pot considerar treball inèdit? Segons la discussió no hi ha consens sobre la notabilitat, i no s'ha discutit res sobre si és inèdit o no. Aquest és el problema que exposa Ferbr1, que hi pot haver casos complexos que no s'ajustin al procés d'una votació. Portat a un extrem, si es comença a discutir si un article és notable i a mitja discussió es troba que és un copyvio, a partir d'aquí la qüestió pren un gir i ja no val la votació. O bé, ens passa sovint que durant la discussió l'article va canviant ja no se sap si les valoracions prèvies continuen tenint validesa o no. En aquests casos cal aplicar el que diu VP:EP: "En cas de que variïn significativament les condicions inicials de la proposta, per exemple si s'ha fet un redactat nou o s'han aportat noves proves, un administrador pot decidir iniciar un nou període de 7 dies perquè els usuaris puguin reconsiderar les seves opinions". És un punt que fa temps que no apliquem i que ningú sol·licita. --V.Riullop (parlem-ne) 10:50, 12 març 2009 (CET)

Disculpes

Després de la meua campanya per a la candidatura a revisor del Góngora emprant un bot per divulgar un missatge propagandístic, i vist els resultats (l'alta participació), he de reconéixer que no ha estat un métode molt correcte, ja que he actuat pràcticament unilateralment. Dic pràcticament perquè n'havia fet esment al xat.

Sent que he estat informat que esta metodologia no està gens ben vista en altres projectes, demane disculpes a tota persona que ho haja pogut trobar inoportú.

Em compromet que en futurs ocasions esperaré almenys a obtindre el consens de la comunitat per poder activar esta eina.

–Pasqual · discussió · xat 13:01, 12 març 2009 (CET)

Em sembla bé la idea de documentar explícitament el consens sobre d'altres enviaments massius de missatges com aquest, però en aquest cas em sembla clar que el consens hi hagués estat. A més, crec que no s'ha fet cap us partidista de l'espam sinó que ha pretès (i aconseguit) produir un benefici pel projecte, perquè vas enviar els missatges quan el resultat de l'elecció estava claríssim (una vintena de vots a favor i zero en contra, o una cosa així) i el que faltava era només reunir uns pocs participants més perquè a meta acceptessin l'elecció sense problemes.--Pere prlpz (discussió) 13:39, 12 març 2009 (CET)

Completament d'acord amb en Pere prlpz. Jo tan sols he detectat la queixa d'un usuari anònim, on des del meu parer quedava en evidència les ganes d'incordiar i fins i tot potser enveja, per contra has rebut multitud de felicitacions per l'acció i també sol·licitutds d'activar aquesta eina en altres afers. --Jordicollcosta (discussió) 13:48, 12 març 2009 (CET)

La eina pot ser útil en certs casos. Potser caldria escalonar-la per a que sigui proporcional a l'objectiu perseguit i no desmesurada. És molt correcte el compromís de consultar abans d'activar-la, i poder comprovar el text per neutralitzar-lo, si cal. Si hi ha consens, no hi ha problema. --V.Riullop (parlem-ne) 15:25, 12 març 2009 (CET)

Bé, ja estic més tranquil. La veritat, sembla que este usuari anònim només ha tingut en compte l'acció i no ha tingut una visió global del que ha passat. S'ha de tindre en compte, per exemple, que vaig esperar fins a l'últim moment (de fet pensava que només quedaven unes poques hores).

El bot sempre ha estat el darrer recurs. L'ordre sempre ha estat el mateix, primer la taverna, després el Sitenotice i com a colofó final el bot. –Pasqual · discussió · xat 20:48, 12 març 2009 (CET)

Utilització d'imatges d'un lloc web amb copyright

A l'article Montlleó (Guixers) hi ha una imatge que prové clarament del web de l'ICC, que és un web protegit per copyright, però al qual se li han afegit color i unes línies. No entenc gaire de llicències, però em sembla que el fet d'agafar una imatge amb copyright i modificar-la no la fa lliure i susceptible de ser pujada a Commons, com és el cas, i a més identificada com a "Obra pròpia". La imatge en qüestió és Fitxer:Topografia_Montlleó.jpg. Què cal fer en aquests casos? Esperem a que "coli" a Commons i no l'esborrin? O caldria proposar-ne l'esborrament? Gràcies.--Quico (discussió) 20:12, 12 març 2009 (CET)

Una obra derivada continua tenint els mateixos drets reservats que l'original. En un cas clar es pot posar directament a commons commons:Template:Copyvio. Evidentment està copiada d'algun lloc, però no veig que sigui de l'ICC. Caldria investigar més, però si hi ha la sospita raonable de que no és un treball propi, s'ha de seguir l'enllaç "Nominate for deletion" de la caixa d'eines. --V.Riullop (parlem-ne) 21:13, 12 març 2009 (CET)

L'enllaç que indiques porta al mapa 1:50.000. La imatge Fitxer:Topografia_Montlleó.jpg prové del mapa 1:25.000 (abans no m'he sortit de posar l'enllaç).--Quico (discussió) 21:30, 12 març 2009 (CET)

Llengües i pobles

Caldria reanomenar

• nuxalk a nuxálk, que fins ara tenia el poble que parla aquesta llengua
• llengua hurrita a hurrita, que redirecciona al poble que la parlava
• llengua sumèria a sumeri, que redirecciona al poble que la parlava
• llengua escita a escita, que és una desambiguació sense sentit entre dos únics termes. En la primera frase de l'article de la llengua ja s'enllaça amb el poble
• llengua cayuse a cayuse, que fins ara tenia el poble que parla aquesta llengua
• cherokee (llengua) a cherokee (fins ara hi havia un merder de ca l'ample)
• llengua wòlof a wòlof, que fins ara tenia el poble que parla aquesta llengua
• llengua oromo a oromo (ara està redirigit a l'inrevés)
• Llengua Kumyk a kumyk, que ara mateix redirecciona a kumyks
• llengua romaní a romaní, que caldria eliminar. Només hi ha dos significats, i amb un vegeu3 n'hi ha prou—el comentari anterior sense signar és fet per Anònim (disc. • contr.) 00:02, 8 gen 2009 (CET)
• idioma grec a grec. Ara la redirecció està en la direcció contrària—el comentari anterior sense signar és fet per Anònim (disc. • contr.) 00:19, 8 gen 2009 (CET)
• llengua escita a escita, que caldria eliminar. A la primera frase ja hi ha un enllaç amb els escites—el comentari anterior sense signar és fet per Anònim (disc. • contr.) 00:33, 8 gen 2009 (CET)
• llengua guanxe a guanxe, que hores d'ara redirecciona al poble que el parlava—el comentari anterior sense signar és fet per Anònim (disc. • contr.) 00:47, 8 gen 2009 (CET)
• berber a berbers (ara està a l'inrevés) i aleshores llengua berber a berber. M'encarrego que els enllaços al poble vagin tots a berbers—el comentari anterior sense signar és fet per Anònim (disc. • contr.) 00:50, 8 gen 2009 (CET)

Anònim, tots aquests canvis que fas, ja s'han consensuat? Perquè el nom principal per a la llengua i no pel poble? Pau Cabot · Discussió 08:12, 8 gen 2009 (CET)

Coherència. Són les úniques llengües que queden en aquest format (tret d'alguna tipus la llengua massa en què el nom en si vol dir una altra cosa). Fes una passejada per la Categoria:llengües i veuràs quins són els seus noms, i el mateix per Categoria:Grups humans, tipus Categoria:Grups_berbers... De fet, he fet una repassada exhaustiva de totes les llengües que hi ha a la vp (i n'hi ha moltes!) i aquestes són, realment, les úniques que queden així.—el comentari anterior sense signar és fet per 79.156.67.146 (disc. • contr.) 14:56, 8 gen 2009 (CET)

Diria que tots els enllaços a berber com poble ja apunten a berbers.—el comentari anterior sense signar és fet per 79.156.67.146 (disc. • contr.) 17:27, 13 gen 2009 (CET)

Els comentaris anteriors estan traslladats de VP:PA. Abans de fer res al respecte cal saber si hi ha consens. --V.Riullop (parlem-ne) 20:39, 12 març 2009 (CET)

El primer cas, de nuxalk a nuxálk, potser hauria d'estar a part, ja que és un altre cas. El nom de l'article no es correspon amb el terme estudiat. Hi falta l'accent. --81.38.183.196 (discussió) 22:08, 12 març 2009 (CET)

Si no recordo malament, aquest tema s'havia debatut potser fa 2 anys, i que la conclusió era que els articles dels pobles haurien de ser en plural, i les llengües en singular. --the Dúnadan 22:39, 12 març 2009 (CET)

Per això es van demanar els canvis. Després d'una repassada completa de totes les llengües que hi havia fa dos mesos a la vp:ca aquestes eren les úniques que quedaven que no seguien la normalitat tàcita (diria que no hi ha una norma oficial). Tota la resta estan amb el doblet poble en plural / llengua en singular. --81.38.183.196 (discussió) 22:51, 12 març 2009 (CET)

A mi els canvis em semblen coherents amb la norma tàcita, com ho ha dit l'anònim. Si ningú no s'oposa (Pau hi estas d'acord?) faré els canvis jo mateix. Per cert, suposo que caldria fer d'aquesta norma tàcita una norma escrita. Quan se'n va parlar, fa dos anys, hi havia consens. Si algú no hi està d'acord, podríem fer un sondeig. --the Dúnadan 04:18, 17 març 2009 (CET)

Estic tornant a repassar els enllaços. A berber, guanxe, escita i romaní, per ara, tot està bé. Continuo amb els altres. Un altre canvi seria moure romaní (planta) a romer. --81.38.183.196 (discussió) 17:06, 17 març 2009 (CET)

Això no, perquè al diccionari l'entrada principal és romaní. Romer també hi apareix, sí, però com a entrada secundària que hi remet. --Matfan (discussió) 01:51, 18 març 2009 (CET)

A veure, el problema no és decidir entre romaní i romer (ja que romaní parla de l'idioma), sinó entre romaní (planta) i romer. O sigui, entre un títol normal i un títol que necessita un parèntesi. --81.38.183.196 (discussió) 16:10, 18 març 2009 (CET)

Ja que havien passat 12 dies des de la meva última intervenció i ja que sembla que ningú s'hi oposava, he fet el reanomenament de les pàgines amb l'estàndard tàcit de singular-llengua i plural/poble. Sembla que no hi ha cap oposició, però si ho creieu convenient, podríem fer un sondeig per convertir aquest estàndard en norma d'estil. --the Dúnadan 01:17, 24 març 2009 (CET)

Fer que «Usuària:» sigui un àlies del namespace «Usuari:»

Hola. Us proposo demanar als administradors del Bugzilla que «Usuària:» passi a ser un àlies de l'espai de noms «Usuari:». Això no només permetria que funcionessin enllaços amb aquest prefix de la mateixa manera que ja ho fan els noms en anglès (en aquest cas User:SMP que apunta a Usuari:SMP) sinó que, a més, gràcies a la funció {{TÍTOL:}} es pot triar que aquesta opció sigui la que es visualitzi en la pàgina personal pròpia. Altres idiomes que presenten variació segons el gènere ja ho han fet, podeu veure'n un exemple a fr:Utilisatrice:SMP.

En principi això és una votació tot i que es pot suspendre si hi ha algun problema amb el procediment. Si s'aprova també es crearà «Usuària Discussió:» com l'àlies de l'«Usuari Discussió:». Per coherència, si aquesta proposta s'aprova es demanarà a Bugzilla que sigui extensiva a la resta de wikis en català de la WMF. Si algú no hi està d'acord pregaria que ho especifiqués de forma separada al seu vot.

S'ha traslladat la petició a bugzilla:18329. Si hi teniu un compte d'usuari podeu votar-ho.

• AprovacióSMP​ (+ disc. xat) 18:58, 16 març 2009 (CET)
• Aprovació – Leptictidium (discussió) 19:14, 16 març 2009 (CET)
• Aprovació --Jordicollcosta (discussió) 20:03, 16 març 2009 (CET)
• Aprovació Tot i que som pocs aniria bé que també es comuniques d'aquesta votació a la resta de projectes, perquè no es sentin exclosos.--KRLS , ✉ 20:22, 16 març 2009 (CET)
• Aprovació--Marc (Mani'm?) 21:49, 16 març 2009 (CET)

  Viccionari informat. --V.Riullop (parlem-ne) 20:30, 16 març 2009 (CET)

• Aprovació No se si encara compleixo els requisits per votar. Xevi (discussió) 22:16, 16 març 2009 (CET)

  No és una votació, és un sondeig per saber si hi ha consens. --V.Riullop (parlem-ne) 10:29, 17 març 2009 (CET)

• Aprovació --MuRe (eing?) 22:45, 16 març 2009 (CET)
• Aprovació--Pere prlpz (discussió) 23:37, 16 març 2009 (CET)
• Aprovació--Ssola (discussió) 23:40, 16 març 2009 (CET)
• Aprovació --Àlex Esp (Discussió) 00:52, 17 març 2009 (CET)
• Aprovació--the Dúnadan 04:14, 17 març 2009 (CET)
• Aprovació --Jordi Roqué (Discussió) 16:09, 17 març 2009 (CET)
• Aprovació --Matfan (discussió) 01:43, 18 març 2009 (CET)
• Aprovació --barcelona (discussió) 11:36, 18 març 2009 (CET)
• Aprovació Viquitexts, Viquillibres i Viquidites informats. --Aleator (disc.) 14:03, 21 març 2009 (CET)

Potser seria millor adoptar el neutral "viquipedista". Així, no només funcionaria l'enllaç, sinó que seria el nom de la pàgina. 158.109.214.26 (discussió) 11:23, 17 març 2009 (CET)

Consentible, però sempre prenent en compte que aquesta modificació no seria un precedent per tal de començar a utilitzar l'anomenat "lenguatge no sexista", etc., als articles, atenent a VP:PVN. Ferbr1 (discussió) 12:50, 17 març 2009 (CET)

Aclareixo que el meu suport a la proposta va lligat a aquesta condició que diu en Ferbr1. Una cosa és l'espai de noms d'usuari (on cada usuari pot fer "el que vol" amb la seva pròpia pàgina) i una altra de diferent és l'espai principal. – Leptictidium (discussió) 12:57, 17 març 2009 (CET)

Relacionat amb això, però independent, recordo que a les preferències hi ha ara un camp per definir el sexe (sic). Aquesta informació es pot utilitzar amb la clau {{GENDER:nom d'usuari | text en masculí | text en femení | text per defecte }}. --V.Riullop (parlem-ne) 13:34, 17 març 2009 (CET)

Estic pensant canviar el sistema intern de les etiquetes d'usuari de manera que ho faci servir perquè no sigui necessari allò de passar-hi el paràmetre per a posar el text en femení. --SMP​ (+ disc. xat) 19:17, 17 març 2009 (CET)

Errada a la portada

Hi ha una errada al tema article de la portada, on el mot magnitud apunta a l'enllaç ""Magnitd (geologia)"". L'article no existeix de totes maneres, però penso que s'hauria de corregir. Qui ho pot fer? --GemmaMR (discussió) 14:43, 18 març 2009 (CET)

Ja ho he arreglat. Per un altre cop, només cal pitjar a arxiu i després editar, ho pot fer qualsevol usuari. Aquest article en concret és {{Article març 18}}. --Meldor (discussió) 14:50, 18 març 2009 (CET)

Patrulla de pàgines noves

Quan patrulles les pàgines noves, un cop has fet els canvis a l'article, ha desaparegut l'enllaç "Marca aquest article com a patrullat" i és incòmode haver d'anar enrere per marcar-lo. D'altra banda, estic convençut que el poc èxit que té aquesta patrulla es deu a que no compta com a una edició de l'usuari que marca l'article com a patrullat, sinó que va a parar només al registre. Aquests dos canvis farien més àgil i habitual la patrulla per molts més usuaris.--Lohen11 (discussió) 12:37, 19 març 2009 (CET)

Pensava que quan fas canvis a l'article, automàticament compta com a "patrullat". Un altre motiu pel qual pot no resultar popular la patrulla de pàgines noves és perquè queda "inundada" per la feina incansable d'usuaris com el Panellet, l'Empordaprofund o el Walden69, i a vegades fa una mica de mandra anar mirant desenes d'articles que probablement estan tots bé. Jo proposaria que un bot marqués automàticament com a patrullats els articles creats per usuaris "amb confiança", així només s'haurien de revisar manualment els articles creats per anònims, usuaris novells, etc. – Leptictidium (discussió) 12:51, 19 març 2009 (CET)

No, ho sembla perquè desapareix l'enllaç per marcar-lo, però fins que no el marques, no desapareix dels pendents de patrullar. Em sembla bé la idea de marcar els articles creats per aquests usuaris com a patrullats. Hi afegiria en Jolle, en Solde, tu mateix i tots aquells que veiem que no fa falta.--Lohen11 (discussió) 13:02, 19 març 2009 (CET)

Recordo que d'entrada vam dir que les edicions dels administradors no quedaven pendents de patrullar. Això es podria ampliar, el que no sé és com. --V.Riullop (parlem-ne) 13:22, 19 març 2009 (CET)

D'acord amb que és una murga que desapareixi l'enllaç de patrullar, i que a més, quan es fa el diff des de l'historial no torni a aparèixer, i estaria bé arreglar això. Perquè no perdre l'enllaç, jo el que faig és editar en una altra pestanya (en Firefox, arrossegant el botó "edita" a una altra pestanya, per exemple), i després tornant a l'original per patrullar.

També estaria bé que es poguessin patrullar unes quantes edicions seguides, des de la pantalla de veure totes les diferències juntes.--Pere prlpz (discussió) 13:32, 19 març 2009 (CET)

Últimament hi ha moltes queixes respecte la feina que suposa patrullar els articles. És un canvi que es va aprovar no fa tant, i crec que la idea era veure què tal anava. Realment creieu que és útil, o bé penseu que porta més feina que res? Sempre es pot demanar que s'elimini de nou, a mi personalment no m'és útil per a res, em reviso les edicions (especialment dels anònims) estiguin patrullades o no. --Meldor (discussió) 14:04, 19 març 2009 (CET)

Em refereixo a les pàgines noves. Si que és útil. El que no és útil és la patrulla dels canvis recents amb la ! vermella.--Lohen11 (discussió) 14:24, 19 març 2009 (CET)

Ok, gràcies, m'he confós. Estem d'acord en la utilitat de cada cosa. --Meldor (discussió) 15:35, 19 març 2009 (CET)

Diria que la ! vermella no fa nosa. Si no té més utilitat és per la incomoditat de marcar que fa que els canvis d'anònims es revisin però no es marquin.

A més, tot el sistema de marcar com a patrullar només és una ajuda. El que porta feina és revisar les edicions i articles nous, tant si es marquen com si no.--Pere prlpz (discussió) 16:41, 19 març 2009 (CET)

Algú sabria fer aquests canvis?--Lohen11 (discussió) 09:32, 20 març 2009 (CET)

Pere, sobre el tema d'obrir l'edició en una altra pestanya, el que pot fer i resulta més ràpid és prèmer el botó esquerre del ratolí conjuntament amb la tecla [ctrl]. Del tema de patrullatg, ho hauria d'analitzar de nou a vore què podem fer perquè fa temps que no patrulle i m'he perdut en la discussió. –Pasqual · discussió · xat 13:33, 20 març 2009 (CET)

Obrir l'edició en una altra pestanya es fa clicant-hi al damunt amb el botó central del ratolí (o la rodeta), i el mateix es pot fer per a tancar pestanyes, clicant-les amb el botó central. --SMP​ (+ disc. xat) 13:49, 21 març 2009 (CET)

Jo quan patrullo ja em salto alguns dels articles d'aquests coneguts o marco algun per fer blocs i que surti blanc, el problema és la nòmina de quins usuaris mereixerien aquesta confiança, és a dir, els admins són una categoria, votats, però com es fan les diferències després? Compartim els noms, no cal mirar la feina de jo que sé qui, però com fem la llista de qui sí i qui no per al programa? Alguns usuaris experimentats podrien ofendre's i voler estar a la nòmina, mentre que potser pensem que sí cal revisar les seves edicions. Un cas diferent és el dels anònims, que es poden separar i veure amb més detall, ja que allà es concentra la majoria del vandalisme --barcelona (discussió) 12:54, 21 març 2009 (CET)

una solució força pràctica és marcar com patrullat els articles dels editors de confiança (Lepti, Jolle, Walden, Panellet...) amb la funció mark patrolled de l'eina Popups utilitzant el botó secundari. --Jordicollcosta (discussió) 14:54, 21 març 2009 (CET)

Referències o Notes

Crec que per influència de l'anglès, les notes als articles (<ref>...</ref>) les estem encapçalant amb l'epígraf "Referències", quan, de fet, són el que en català sempre n'hem dit "Notes", que poden incloure tant referències de les fonts d'informació de l'article com detalls que cal aclarir sobre aquesta informació, amb o sense referència a una font. Justament això provoca que alguns articles tinguin dos apartats de referències, un per a les notes i un altre pròpiament per a les fonts de referència (el que abans n'hauríem dit una bibliografia). Per a aquest últim apartat sembla correcte l'encapçalament de "Referències" (tot i que retornar al clàssic "Bibliografia" tampoc estaria malament), però no seria millor adoptar sistemàticament i recomanar als viquipedistes l'encapçalament més clar de "Notes" per al primer dels apartats?

Com sempre que em moc per la taverna, no sé si és ben bé en aquest apartat que caldria redactar aquesta proposta... si fos més adient en una altra secció, us agrairia que m'ho féssiu saber i la mouria. --CarlesVA (parlem-ne) 09:15, 20 març 2009 (CET)

En la majoria de casos amb el format de nota al peu hi posem només referències (o sigui, fonts) i aquí crec que el millor títol és "Referències". Si en un article determinat hi ha notes aclaridores i referències, aleshores jo anomenaria la secció "Referències i notes" o una cosa semblant, i si només hi ha notes, l'anomenaria "Notes" i prou. Crec que hi ha algun article que segueix aquest sistema.

Sobre la diferència entre bibliografia i referències, crec que hi ha una discussió de no fa massa per la taverna.--Pere prlpz (discussió) 16:08, 21 març 2009 (CET)

Abús d'etiquetes

Les etiquetes al principi dels articles haurien de servir per avisar els lectors de les deficiències que es trobaran als articles, i a la vegada avisar als editors dels problemes molt greus que, per exemple, poden portar a esborrar un article. Darrerament crec que alguns companys han estat fent servir massa alegrement les etiquetes al principi dels articles com a manera de reforçar els seus arguments en una discussió. Per exemple:

• A categoria:museus per estat hi ha una discussió (perfectament legítima) sobre els inteviquis que han d'anar en aquesta categoria i a categoria:museus per país. El que no veig tant legítim és que un company plantifiqui la plantilla de {{neutralitat}} a la categoria per aquest motiu, i més quan el company en qüestió no sembla pas en contra que els museus es categoritzin per estat, sinó més aviat tot el contrari.
• A percentatge de forner un company anònim discutia (legítimament) si el nom és correcte en català. Podria ser que això fos motiu per posar {{citació necessària}} al nom, però el que trobo totalment fora de lloc és clavar una etiqueta {{discutit}} al principi de l'article, i més quan hi ha referències (en anglès) que recullen el concepte.

També hi ha el cas, una mica diferent, de l'abús de {{FR}}, que ja hem estat discutint per aquí. Crec que s'hauria de dir una mica més quan s'han de posar aquestes etiquetes.--Pere prlpz (discussió) 00:34, 24 març 2009 (CET)

estic d'acord, les etiquetes han de servir per avisar de mancances greus i si es multipliquen perden la seva eficàcia. El tema FR ja ho vam comentar: jo les posaria només quan és informació discutida --barcelona (discussió) 11:18, 25 març 2009 (CET)

Política de bloqueig

He preparat Viquipèdia:Bloqueig, adaptat sobre la base anglesa. Demano una lectura i correccions, i comentaris per si es pot adoptar com a política. --V.Riullop (parlem-ne) 11:12, 25 març 2009 (CET)

Amb una certa relació amb el tema he fet unes aportacions a Viquipèdia Discussió:Viquietiqueta agrairia que li donéssiu un cop d'ull i hi diguéssiu la vostra. Últimament he estat fent jornades de presentació de la viquipèdia a diversos col·lectius i m'he trobat amb algun cas de potencials contribuents que en el passat van tenir alguna topada i van abandonar el projecte. Fa poc hi va haver el cas del article Xamfrà iniciat per una viquipedista nouvinguda que tot i rebre un tracte correcte potser va estat a punt d'abandonar, amb una mica de ma esquerra ha continuat i hores d'ara ja ha fet més de 100 contribucions i ha creant uns 13 articles nous. Crec que pujant el nivell d'auto exigència pel que fa a la viquietiqueta podem millorar molt. --Gomà (discussió) 00:02, 30 març 2009 (CEST)

Potser és més aviat una qüestió de tractament de nouvinguts. En el cas que expliques no he trobat cap bloqueig. --V.Riullop (parlem-ne) 11:24, 30 març 2009 (CEST)

Neutralitat a l'article de Ciudadanos

Hi ha tota una discussió (apartat de Neutralitat de l'article) sobre els membres integrants d'aquest partit polític català. La polèmica és si es posa "autoanomenats intel·lectuals" o només "intel·lectuals". Els arguments exposats són literalment aquests:

=== Neutralitat de l'article ===

Seguint les normes de la neutralitat, no hi ha motius per posar que aquesta gent sigui més "intel·lectual" (a on et donen el carnet d'això?) que la resta de militants de la resta de partits. De fet n'hi ha cada un que tela. El simple canvi de "intel·lectuals" a "autoanomenats intel·lectuals" que s'ha revertit donava fe que és com es diuen ells, no que de debó ho siguin. 81.32.223.109 23:33, 2 nov 2006 (CET)

tota la raó. "autoanomenats" hi quedaria bé. En cas contrari hauríem de definir bé que s'entèn per intel·lectual i que no.

o això o no posar res, sí. --Pau (discussió) 22:57, 19 nov 2006 (CET)

comparteixo totalment que s'ha d'usar el terme "autoanomenats" o ve esborrar el terme intel·lectuals....--GillesV 00:04, 13 febr 2007 (CET)

És la premsa que els ha anomenat intel·lectuals, no ells. A més, la definició d'intel·lectual és prou clara.—el comentari anterior sense signar és fet per 85.58.6.169 (disc. • contr.) 10:23, 9 maig 2008 (CEST)

:No em sembla adequat utilitzar la paraula "intel·lectuals" perquè és un terme que es van posar ells mateixos (encara que també la van utilitzar els mitjans de comunicació). Altrament s'hauria d'afegir la paraula "autoanomenats" al davant com proposen més amunt. Xibiru 10:21, 27 març 2009 (CET) Tens Viquipèdia:Fonts fiables que dónen suport a la teva afirmació, Xibiru? També caldria que poguessis fonamentar perquè el l'expressió "autoanomenats intel·lectuals", tan evidentment menyspreadora (cap de nosaltres és un xiquet...), respecta VP:PVN. Ferbr1 (discussió) 11:37, 27 març 2009 (CET)

També em decanto per posar "autoanomenats" al davant d'intel·lectuals. Ells mateixos s'autoanomenen així, vegeu l'apartat de la fundació del partit al seu web: Ciudadanos. Per tant crec que és definitiu: pertoca posar "autoanomenats intel·lectuals".--Galazan (discussió) 11:54, 27 març 2009 (CET)

D'acord, en la pàgina es parla de "prestigiosos intelectuales". Però la llengua té una càrrega que no és tan sols la literalitat de les paraules. L'expressió "autoanomenats intel·lectuals" en té una càrrega menyspreadora evident (torne a dir-ho: cap de nosaltres és un nen), i com a tal, incompatible amb Viquipèdia:Punt de vista neutral. Ho sento, però no. A més a més, tots aquest intel·lectuals hi haurian estat anomenats com a "intel·lectuals" en infinitat d'articles periodìstics, etc, com per a venir nosaltres a donar preferència només a les poques paraules d'una pàgina a la xarxa, i preferir donar llum només a eixa pàgina. Seria un cas de Viquipèdia:Contingut evasiu. Ferbr1 (discussió) 12:04, 27 març 2009 (CET)

No hi estic d'acord. Si posem una referència a la seva pàgina web l'origen queda absolutament clar, i per tant no és un Contingut evasiu. A més també és així com els va anomenar la premsa en el seu moment. S'autopresenten com a intel·lectuals i crec que hem de ser fidels a la realitat i exposar el fet empíric que aquesta és una de les seves polítiques comunicatives. Altrament, com ja s'ha dit, estem donant una rellevància intel·lectual en aquest partit i no ho fem en la resta. Tots els partits estan integrats per intel·lectuals, però per per exemple: Ciutadans pel Canvi són una entitat política petita formada per intel·lectuals -recordem que el seu principal objectiu era donar rellevància a la candidatura de Pascual Maragall- però no s'autoanomenen amb aquest epítet, mireu si no el seu web: Què és CpC? o Qui forma CpC?. Francament, si Ciutadans té la política comunicativa de presentar-se com una plataforma d'intel·lectuals crec que ho hem de respectar. Com quedin o deixen de quedar no és cosa de la Viquipèdia, perquè aquesta és la seva elecció, no la nostra.--Galazan (discussió) 12:21, 27 març 2009 (CET)

No has respost a les meves argumentacions. "autoanomenats intel·lectuals" segueix sent mensypreador després del que vas escriure, i per tant violador de VP:PVN. Estaria bé definir als nacionalistes catalans com "autoanomenats nacionalistes?, per exemple? Gastón Gaudio és un autoanomenat tenista"? José Antonio García Calvo és un "autoanomenat futbolista"? Orhan Pamuk és un "autoanomenat escritor" etc., etc., etc...Ferbr1 (discussió) 12:53, 27 març 2009 (CET)

L'argument de no neutral no té fonament perquè, si posem la font que ja he posat abans sobre la fundació de Ciudadanos, se segueixen les indicacions de Viquipèdia:Punt de vista neutral: El punt 1.- Procureu començar l'article amb fets que puguin ser fàcilment comprovables (dades històriques, et coetera). El 3.2.- Cal citar les fonts, i mirar de triar fonts d'una certa solvència. I 6.- Eviteu utilitzar la viquipèdia per escampar les vostres opinions sobre temes de política, societat, religió, esport, et coetera. Si no ho podeu evitar, treballeu en temes que no siguin polèmics o sobre els que no hi esteu relacionats directament! Posar "autoanomenats intel·lectuals" no és gratuït, perquè se citen les fonts. L'argument que esgrimeixes no és vàlid, perquè ser nacionalista o no és una opció ideològica, limitada a aquells que opten per ella. En canvi ser intel·lectual o no és un nivell de formació que comparteixen tots els partits polítics. Per tant em refermo en els arguments que ja he exposat més amunt.--Galazan (discussió) 13:11, 27 març 2009 (CET)

Per cert, Ferbr1, jo no he editat pas l'article, com dius. Espero veure què decidim a la discussió.--Galazan (discussió) 13:17, 27 març 2009 (CET)

Tens raó, no has editat a l'article (però no em referia a tu). Aquesta discussió és un circle viciós, perquè totsdós tornem a repetir arguments. La definició com a "intel·lectuals" es fa del grup que va conformar Ciutadans de Catalunya, i en eixe context si que cal parlar d'intel·lectuals (són profesors universitaris, poetes, escriptors, filòsofs. L'única que queda ahí com un pedo en un ascensor és la Rosa Díez eixa, que d'intel·lectual en té ho que jo d’stripper de comiat de solteres (de tota manera, crec que la Rosa Díez no va formar part de l'associació o dels seus fonadors, tot i estar en la fotografia que il·lustra l'article). Quan entren intel·lectuals als partits polítics sempre es fa referència a eixa condició, indepententment de les seves tendències ideològiques. Potser per tal de resoldre aquesta qüestió, ho millor seria plantejar-ho a Viquipèdia:La Taverna. Ferbr1 (discussió) 13:45, 27 març 2009 (CET)

Ok. Seguim el debat a Viquipèdia:La taverna/Arxius/Polítiques/Recent, apartat 2.15 ==Neutralitat a l'article de Ciudadanos==.--Galazan (discussió) 14:28, 27 març 2009 (CET)

Valoreu els arguments, i si cal votem.—el comentari anterior sense signar és fet per Galazan (disc. • contr.) 14:22, 27 març 2009 (CET)

El resum dels arguments és aquest:

• A favor de posar només "intelectuals":

1. Posar "autoanomenats intel·lectuals" té una càrrega que no és tan sols la literalitat de les paraules. L'expressió "autoanomenats intel·lectuals" en té una càrrega menyspreadora evident (torne a dir-ho: cap de nosaltres és un nen), i com a tal, incompatible amb Viquipèdia:Punt de vista neutral. Ho sento, però no. A més a més, tots aquest intel·lectuals hi haurian estat anomenats com a "intel·lectuals" en infinitat d'articles periodìstics, etc, com per a venir nosaltres a donar preferència només a les poques paraules d'una pàgina a la xarxa, i preferir donar llum només a eixa pàgina. Seria un cas de Viquipèdia:Contingut evasiu.
2. Estaria bé definir als nacionalistes catalans com "autoanomenats nacionalistes?, per exemple? Gastón Gaudio és un autoanomenat tenista"? José Antonio García Calvo és un "autoanomenat futbolista"? Orhan Pamuk és un "autoanomenat escritor" etc., etc., etc...
3. La definició com a "intel·lectuals" es fa del grup que va conformar Ciutadans de Catalunya, i en eixe context si que cal parlar d'intel·lectuals (són profesors universitaris, poetes, escriptors, filòsofs.

• A favor de posar "autoanomenats intel·lectuals":

1. Ells mateixos s'autoanomenen així, vegeu l'apartat de la fundació del partit al seu web: Ciudadanos. Per tant crec que és definitiu: pertoca posar "autoanomenats intel·lectuals".
2. Posar "autoanomenats intel·lectuals" no és gratuït, perquè se citen les fonts. Ser nacionalista o no és una opció ideològica, limitada a aquells que opten per ella. En canvi ser intel·lectual o no és un nivell de formació que comparteixen tots els partits polítics.
3. Si posem la font sobre la fundació de Ciudadanos, se segueixen les indicacions de Viquipèdia:Punt de vista neutral
4. Si posem una referència a la seva pàgina web l'origen queda absolutament clar, i per tant no és un Contingut evasiu. A més també és així com els va anomenar la premsa en el seu moment. S'autopresenten com a intel·lectuals i crec que hem de ser fidels a la realitat i exposar el fet empíric que aquesta és una de les seves polítiques comunicatives.
5. Si posem només que aquest partit el formen "intel·lectuals" estem donant una rellevància intel·lectual en aquest partit i no ho fem en la resta. Tots els partits estan integrats per intel·lectuals, però per per exemple: Ciutadans pel Canvi són una entitat política petita formada per intel·lectuals -recordem que el seu principal objectiu era donar rellevància a la candidatura de Pascual Maragall- però no s'autoanomenen amb aquest epítet, mireu si no el seu web: Què és CpC? o Qui forma CpC?. No hi ha motius per posar que aquesta gent sigui més "intel·lectual" (a on et donen el carnet d'això?) que la resta de militants de la resta de partits.
6. Si Ciutadans té la política comunicativa de presentar-se com una plataforma d'intel·lectuals crec que ho hem de respectar. Com quedin o deixen de quedar no és cosa de la Viquipèdia, perquè aquesta és la seva elecció, no la nostra.

• A favor de treure el terme "intel·lectual" directament.

1. Tots els partits polítics estan formats per intel·lectuals, per tant és una redundància. O es posa a tots o es treu a tots.

--Galazan (discussió) 15:41, 27 març 2009 (CET)

Jo penso que si just després de posar "autoanomenats intel·lectuals" es posa la referencia a la seva pàgina no es vulnera cap norma, si ells es descriuen com a tal no hi veig el problema ... (altra cosa es que "autoanomenar-se intel·lectual" sigui una pedanteria que es fàcil atorgar-li un valor despectiu...)--Marc (Mani'm?) 09:00, 31 març 2009 (CEST)

Totalment d'acord amb Marc, si són ells mateixos els qui van fer servir aquest terme i es cita la pàgina no crec que sigui incorrecte. Per altra banda, cal considerar que si no fós perquè ells mateixos van autoanomenar-se intel·lectuals, sinó potser caldria citar fonts externes que classifiquessin a cada membre fundador com a intel·lectual de manera independent i considerar el conjunt un grup d'intel·lectuals.--MuRe (eing?) 15:51, 31 març 2009 (CEST)

Barris de Barcelona

Darrerament estan apareixent un munt de categories de Barris de Barcelona (i la conseqüent recategorització d'articles) que no se sota quin criteri estan fets. A Barcelona existeixen uns barris definits per l'Ajuntament i consensuats amb les entitats veinals. Diem que els articles s'han de basar en una obra previa, em pregunto si les categories també.--amador (discussió) 06:38, 31 març 2009 (CEST)

per a mi sens dubte ens hem de basar en els barris oficials i si algun és nou, argumentar molt bé el nom, el perquè etc.--barcelona (discussió) 11:06, 31 març 2009 (CEST)

Un barri és una "divisió d’un poble gran, d’una vila, d’una ciutat, amb fisonomia pròpia i una certa unitat" («barri». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.) i els barris de Barcelona existeixen de fa segles. L'ajuntament, per la seva banda, ha inventat recentment unes divisions administratives perfectament legítimes en el seu context, i inspirades en els barris però adequant-les als seus objectius, i a aquestes divisions també els ha anomenat barris. Així, per exemple, l'Esquerra de l'Eixample, que és un barri massa gran per les funcions dels barris administratius, l'han dividit en dos, Antiga i Nova, seguint un carrer vertical igual que l'haguessin pogut dividir seguint un carrer horitzontal (en Alta i Baixa, com en els primers projectes de divisió). Ara bé, l'Esquerra de l'Eixample segueix essent un barri, amb fisonomia pròpia i una certa unitat que arriba fins al teixit associatiu, i com a un barri ha estat tractat en molta bibliografia, per molt que hi hagi diferents divisions administratives superposades (districtes de correus, seccions censals, termes de les parròquies, districtes municipals, barris administratius, etc.), i no crec que les divisions administratives hagin de fer perdre els barris, que segueixen essent enciclopèdicament rellevants i tenen prou referències. No el tinc al davant, però probablement a Cirici i Pellicer, Alexandre. Barcelona pam a pam. 7a ed. Barcelona: Teide, 1971, p. {{{1}}} (Què cal saber, 8). ISBN 84-307-8187-0.  (i d'altres) trobaríem referències d'alguns dels barris de Ciutat Vella que un anònim ha estat categoritzant.

Una altra cosa és quina divisió és més adient per fer-ne categories, i és cert que s'hagués pogut consensuar abans de fer-ho, però a mi la divisió per barris tradicionals que a fet l'anònim al Barri Gòtic em sembla bé, i crec que estaria bé seguir igual amb els barris de Sant Pere, de Santa Caterina i de Ribera.--Pere prlpz (discussió) 16:33, 31 març 2009 (CEST)

Pere, ja imaginava una resposta en aquesta línia de tradicio vs oficialitat i, més que discutir dels barris que no hi entenc, demano criteri sobre si hem de fer servir fonts o si amb el nostre bon sentit comú classificàtori n'hi ha prou. Tu parles de la referencia del Cirici i ja em sembla un criteri, però no sé si les categories creades són reals, històriques o com les anomenava la portera de la casa de l'autor. Particularment, mai havia sentit parlar del "barri del palau", ni del "barri de Sant Felip Neri" tot i que si l'expressió "allà per Sant Felip Neri" que deu ser similar a dir "baixo al centre" o "vaig a ciutat", expressions molt utilitzades i que no per això creen topònim. --amador (discussió) 06:02, 1 abr 2009 (CEST)