Viquipèdia

Viquiprojecte:ViquiPAU 2020/Temari/VAL/Valencià

< Viquiprojecte:ViquiPAU 2020‎ | Temari

Font: «Currículum de la matèria». Conselleria d'Educació, Cultura i Esport. [Consulta: 21 abril 2020].

Bloc 1: escoltar i parlar modifica

Continguts específics
  • Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos propis del text expositiu evitant la recitació literal de textos memoritzats, col·loquialismes, falques o comodins lingüístics; utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut i les parts del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.).
  • Ús de l’estàndard formal i de lèxic especialitzat.
  • Aplicació de les estratègies d’expressió oral i recursos retòrics propis del text argumentatiu, evitant la recitació literal de textos memoritzats, col·loquialismes, falques o comodins lingüístics.
  • Utilització de connectors discursius que organitzen, relacionen i cohesionen el contingut i les parts del discurs (per a iniciar intervencions, introduir incisos o exemples, etc.).

Bloc 2: llegir i escriure modifica

Continguts específics
  • Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic: situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals.
  • Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris): situació comunicativa (tema, intenció, destinatari, gènere), contingut (organització de la informació, idea principal i secundàries) i recursos verbals i no verbals.
  • Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos.
  • Aplicació dels coneixements sobre els elements bàsics dels textos escrits dels mitjans de comunicació social (gèneres periodístics informatius i d’opinió i textos publicitaris) per a la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica d’estos.
  • Ús de tècniques de síntesi de la informació (esquema, resum, mapa conceptual, etc.) en textos expositius i argumentatius de l’àmbit acadèmic i en textos periodístics d’informació i opinió, seleccionant la informació rellevant, generalitzant i globalitzant la informació relacionada i escrivint amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.
  • Interpretació i valoració crítica dels textos publicitaris: intenció, distinció entre informació i persuasió, recursos verbals i no verbals, idees discriminatòries.
  • Estudi, anàlisi i valoració crítica dels mitjans de comunicació.
  • Producció de textos escrits expositius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
  • Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en l’escriptura de textos expositius de l’àmbit acadèmic.
  • Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals en la revisió i millora de les produccions escrites, prenent consciència de la importància del coneixement de les normes per a l’ús correcte de la llengua.
  • Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites adequat al nivell educatiu, i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.
  • Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.
  • Adquisició i utilització en la lectura i escriptura de textos d’un lèxic formal i especialitzat, rebutjant col·loquialismes i barbarismes.
  • Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes, pròpies dels textos expositius per a expressar relacions lògiques i jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius, finals, condicional, concessius, etc.
  • Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.
  • Lectura, comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica de textos escrits expositius i argumentatius de l’àmbit professional.
  • Aplicació dels coneixements sobre les propietats textuals (adequació, coherència i cohesió) en la comprensió, interpretació, anàlisi i valoració crítica dels textos expositius i argumentatius.
  • Resum de textos expositius i argumentatius: selecció de la informació rellevant, generalització i globalització de la informació relacionada, escriptura amb una expressió personal, sense reproduir literalment les paraules del text.
  • Producció de textos escrits argumentatius de l’àmbit acadèmic, amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
  • Producció de textos escrits de l’àmbit professional i administratiu (currículum, cartes comercials i de presentació, avisos, instàncies, reclamacions, etc.) amb adequació, coherència, cohesió i correcció.
  • Aplicació dels coneixements adquirits sobre les estratègies del procés de producció escrita (planificació, escriptura, avaluació i revisió) en l’escriptura de textos argumentatius de l’àmbit acadèmic i de textos de l’àmbit professional i administratiu.
  • Aplicació de les normes ortogràfiques i gramaticals, i, en concret, del coneixement sobre les estructures sintàctiques, en la revisió i millora de les produccions escrites.
  • Coneixement i ús d’un vocabulari formal i precís en les produccions escrites i reconeixement de la importància d’enriquir el repertori lèxic personal amb termes d’especialitat.
  • Ús de fonts de consulta impreses i digitals (diccionaris, gramàtiques, correctors, glossaris, etc.) com a suport per a la revisió ortogràfica, gramatical i lèxica.
  • Reconeixement en la lectura i utilització en l’escriptura dels recursos retòrics propis dels textos argumentatius per a reforçar els arguments.
  • Utilització, en els textos escrits, d’estructures sintàctiques complexes pròpies dels textos argumentatius per expressar relacions lògiques i jeràrquiques: oracions subordinades i connectors causals, consecutius, finals, condicional, concessius, etc.
  • Realització de projectes d’investigació acadèmica sobre temes del currículum, amb especial incidència en els temes, obres i autors literaris.

Bloc 3: coneixement de la llengua modifica

  • Identificació de les categories gramaticals i caracterització morfològica, sintàctica i semàntica d’estes (substantiu, pronom, article, adjectiu i verb).
  • Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), atenent el significat d’afixos.
  • Aplicació de les regles de concordança, especialment als casos especials de concordança nominal i verbal.
  • Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i l’explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús, del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, valors expressius del substantiu, adjectiu, verb, pronom i article, modalitats oracionals, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.
  • Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició, causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, associatius, sinonímia, antonímia i contrastos, hiperonímia i hiponímia, etc.); mecanismes de cohesió gramatical (repetició de construccions sintàctiques, dixi espacial i temporal, anàfores i catàfores, eix temporal) i mecanismes paralingüístics i elements gràfics.
  • Reconeixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, dels seus orígens històrics i de l’evolució de les llengües d’Espanya.
  • Identificació de les varietats de la llengua, atenent l’ús d’arcaismes, la diferència entre llengua i dialecte, l’ús de vulgarismes i el reconeixement dels argots.
  • Explicació de l’ús formal i especialitzat de la llengua, d’un llenguatge no sexista ni discriminatori, i de l’ús col·loquial de la llengua, així com dels trets lingüístics del registre col·loquial (col·loquialismes, imprecisions, anacoluts, expressions clixé, i estereotips lingüístics...), en funció de la situació comunicativa.
  • Explicació de la situació de la llengua en l’actualitat i de la utilització de l’estàndard com a varietat utilitzada en els mitjans de comunicació i en l’àmbit digital, així com reconeixement de les seues característiques.
  • Identificació de la tipologia i funcions de categories gramaticals (adverbi, preposicions, conjuncions i interjeccions).
  • Explicació dels procediments morfològics de formació de paraules (derivació, composició, parasíntesi), reconeixent el significat d’afixos, especialment d’origen grecollatí; i dels procediments no morfològics de formació de paraules (acurtaments, abreviatures, sigles i acrònims).
  • Explicació de la transcategorització (substantivació, adjectivació i adverbialització).
  • Anàlisi de l’adequació textual per mitjà de la descripció i explicació de la tipologia textual, del gènere i àmbit d’ús (acadèmic, periodístic, professional i empresarial), del to del discurs, de la forma d’elocució, en funció de la finalitat del text i de la intenció de l’emissor (funcions del llenguatge); així com per mitjà de la descripció i l’explicació de la relació existent entre l’emissor i el receptor, de les marques lingüístiques de modalització (dixi, verbs modals, qualificació i quantificació, modalitats oracionals, complements oracionals valoratius, procediments de citació, figures literàries valoratives, humor, variació del registre, etc.) i del registre idiomàtic; en funció dels elements de la situació comunicativa.
  • Anàlisi de la cohesió textual per mitjà de la descripció i l’explicació d’elements de connexió, nexes i connectors (d’orde, addició, oposició, causalitat, reformulació, etc.); de mecanismes lexicosemàntics com ara repeticions lèxiques i relacions semàntiques (camps semàntics, associatius, sinonímia, antonímia, polisèmia i contrastos, hiperonímia i hiponímia, figures literàries de reiteració: metàfora i metonímia, etc.); de mecanismes de cohesió gramatical com ara paral·lelismes, correlacions, figures literàries de reiteració (polisíndeton, concatenació, anàfora, polipot, bimembració, gradació, etc.), dixi espacial i temporal, anàfores, catàfores i relacions de l’eix temporal; així com de mecanismes paralingüístics i elements gràfics.

Bloc 4: literatura modifica

  • Anàlisi i interpretació crítica de la literatura de l’edat mitjana al segle XIX a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.
  • Dels orígens al segle XV:
  • Les primeres manifestacions literàries.
  • La poesia trobadoresca: els trobadors i les trobadores o trobairitz.
  • La creació de la prosa literària.
  • La historiografia. Les quatre grans cròniques.
  • La Cancelleria Reial.
  • La literatura religiosa i moralitzador.
  • L’Humanisme.
  • Formes dramàtiques medievals: El Misteri d’Elx.
  • El Segle d’Or:
La poesia lírica i la poesia satírica.
La literatura religiosa: sor Isabel de Villena.
La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.
La valenciana prosa. Roís de Corella.
  • La literatura de l’edat moderna:
El Renaixement del segle XVI: Joan Lluís Vives.
El barroc en el segle XVII.
La Il·lustració i el neoclassicisme en el segle XVIII.
  • La Renaixença: la poesia, el teatre, el sainet.
  • La novel·la del segle XIX.
  • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en compte els aspectes següents:
Vinculació del text amb el context social, cultural i històric.
Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text.
Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.
Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.
  • Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, herois i antiherois, la mitologia, el cant a la bellesa, la naturalesa, el temps fugitiu, la llibertat, la visió de l’insòlit, el destí, estereotips femenins, etc.
  • Tòpics: captatio benevolentiae, carpe diem, collige, virgo, rosas, beatus ille, locus amoenus, descriptio puellae; tempus fugit; menosprecio de la corte y alabanza de aldea; homo viator, vita flumen, etc.
  • Anàlisi i interpretació crítica de la literatura del segle XX i de l’actualitat a partir d’obres narratives, líriques, dramàtiques i didàctiques completes o fragments, en prosa i en vers, d’autoria masculina i femenina. Temes, personatges i tòpics universals.
  • La literatura en el context històric, social i cultural del segle XX i l’actualitat.
  • El modernisme: la poesia, la novel·la, el teatre.
  • El noucentisme: la poesia, la problemàtica de la novel·la, el teatre.
  • Les avantguardes.
  • La poesia de la postguerra.
  • La narrativa de la postguerra.
  • Les noves propostes teatrals.
  • L’assaig de postguerra.
  • La literatura des dels anys seixanta fins a l’actualitat.
  • Anàlisi i interpretació d’obres completes o fragments tenint en compte els aspectes següents:
Vinculació del text al context social, cultural i històric.
Reconeixement de les característiques del gènere literari aplicades al text.
Anàlisi de la forma i el contingut. El llenguatge literari. Intenció de l’autor.
Tractament evolutiu de temes i tòpics. Relació amb altres disciplines.
  • Temes universals: l’amor, la mort, el goig de viure, la llibertat, estereotips femenins, el sentit de l’existència, el joc literari i l’avantguarda, l’home en societat, la visió d’Europa i Espanya, etc.

Continguts avaluables extrets de la Guia de les PAU 2019-2020 modifica

Font: «Guia PAU 2019-2020». Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital i Sistema Universitari Valencià. [Consulta: 21 abril 2020].

Comprensió del text modifica

Anàlisi lingüística modifica

Expressió i reflexió crítica modifica

La narrativa des de 1939 fins a l'actualitat
  • L’obra narrativa de Mercè Rodoreda
La plaça del Diamant
L'assaig des de 1939 fins a l'actualitat
  • L'obra assagística de Joan Fuster
Diccionari per a ociosos. Selecció de 8 entrades:
«Cadira»
«Covardia»
«Escepticisme»
«Gent»
«Lectura»
«Rellotge»
«Ser»
«Xenofòbia»
La poesia des de 1939 fins a l'actualitat
  • L'obra poètica de Vicent Andrés Estellés
Llibre de meravelles. Selecció de 10 poemes:
«Un entre tants com esperen i callen»
«No escric èglogues»
«Demà serà una cançó»
«Els amants»
«L'estampeta»
«Cant de Vicent»
«Temps»
«Ací»
«Per exemple»
. «Assumiràs la veu d'unpoble»
El teatre des de 1939 fins a l'actualitat
  • L'obra teatral de Rodolf Sirera
El verí del teatre
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:ViquiPAU_2020/Temari/VAL/Valencià&oldid=23641478»