Àcid homogentísic
L'àcid homogentísic (àcid 2,5-dihidroxifenilacètic àcid) és un àcid fenòlic que es troba de manera natural a l'arboç (Arbutus unedo).[1] És també present al bacteri patogen de plantes Xanthomonas campestris pv. phaseoli[2] i al llevat Yarrowia lipolytica[3] on participa en la producció de pigments marrons. Per dimerització oxidativa produeix l'àcid hiposudòric, un dels principals constituents de la 'suor de sang' dels hipopòtams.
Substància química | tipus d'entitat química |
---|---|
Massa molecular | 168,042 Da |
Trobat en el tàxon | |
Estructura química | |
Fórmula química | C₈H₈O₄ |
Nom sistemàtic de la IUPAC | àcid 2,5-dihidroxifenilacètic |
SMILES canònic | O=C(O)Cc1cc(O)ccc1O
|
Identificador InChI | 1S/C8H8O4/c9-6-1-2-7(10)5(3-6)4-8(11)12/h1-3,9-10H,4H2,(H,11,12) |
També es coneix amb el nom d'àcid melànic, proposat pel químic britànic William Prout.
Patologia humana
modificaEls problemes en el funcionament de l'enzim HGD (generalment deguts a una mutació) són la causa de la malaltia alcaptonúria, provocada per l'acumulació d'un excès d'àcid homogentísic i el seu òxid, l'alcaptona, responsable del color fosc de l'orina de les persones que la pateixen.[4]
Metabolisme
modificaL'àcid homogentísic és un compost intermedi de la via de degradació dels aminoàcids aromàtics fenilalanina i tirosina. És el substrat de l'enzim àcid homogentísic 1,2-dioxigenasa (HGD) i, en condicions normals, és pràcticament indetectable en sang i orina.
Referències
modifica- ↑ Paolo Cabras; Alberto Angioni; Carlo Tuberoso; Ignazio Floris; Fabiano Reniero J. Agric. Food Chem., 47, 10, 1999, pàg. 4064–4067. DOI: 10.1021/jf990141o. PMID: 10552766.
- ↑ «Còpia arxivada». Canadian Journal of Microbiology, 40, 1, 1994, pàg. 28–34. Arxivat de l'original el 2011-07-21. DOI: 10.1139/m94-005 [Consulta: 16 juny 2021]. Arxivat 2011-07-21 a Wayback Machine.
- ↑ Alexandra Carreira; Luísa M. Ferreira; Virgílio Loureiro Appl Environ Microbiol, 67, 8, 2001, pàg. 3463–3468. DOI: 10.1128/AEM.67.8.3463-3468.2001. PMC: 93044. PMID: 11472920.
- ↑ New England Journal of Medicine, 347, 26, 2002, pàg. 2111–21. DOI: 10.1056/NEJMoa021736. PMID: 12501223.