Àntim II
Àntim II (en grec Άνθιμος Β') va ser patriarca de Constantinoble durant uns pocs mesos de l'any 1623.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XVI  Constantinoble (Turquia) |
| Mort | 1628 Monestir de la Gran Laura (Imperi Otomà) |
| Sepultura | Monestir de la Gran Laura |
 Patriarca de Constantinoble | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme ortodox |
| Activitat | |
| Ocupació | ministre de culte |
Nascut d'una família noble i rica, era una persona culta i va ser metropolità d'Adrianòpolis. El 18 de juny de 1623 va ser elegit patriarca, càrrec que va mantenir fins al 22 de setembre del mateix any.[1]
El seu breu període de govern s'ha d'entendre dins de l'enfrontament entre el patriarca pro-calvinista Ciril Lucaris, al que recolzaven els ambaixadors holandesos i anglesos, protestants, i els seus oponents, que tenien a favor els ambaixadors francesos, austríacs i venecians, catòlics, a Constantinoble. Els catòlics van aconseguir de persuadir el Gran Visir perquè deposés Ciril Lucaris el 12 d'abril de 1623 i nomenés en el seu lloc a l'ancià Gregori d'Amasia. Els bisbes no estaven contents amb Gregori perquè no havia estat elegit canònicament pel Sant Sínode, i el 18 de juny de 1623, el Sant Sínode va deposar Gregori d'Amasia i va escollir formalment Antim II com a Patriarca de Constantinoble.
Encara que havia estat posat a la seu patriarcal pels catòlics, Àntim no va abjurar de la fe ortodoxa. Va enviar emissaris a Rodes, on temporalment s'havia exiliat Ciril Lucaris, per convèncer-lo de què es retirés al Mont Atos, sense aconseguir-ho. Lucaris, per mediació de l'ambaixador holandès, va retornar al patriarcat pagant una suma considerable, i Àntim va haver d'abdicar. Es va retirar al Mont Atos on va morir l'any 1628.[2]
Referències
modifica- ↑ «Ἄνθιμος Β'» (en grec). Ecumenical Patriarchate of Constantinople. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ Vacant, Alfred (ed.). Dictionnaire de theologie catholique contenant l'expose des doctrines de la theologie catholique, leurs preuves et leur histoire, vol. 9. París: Letouzey et Ané, 1926, p. 1005-1006.