Àrab marroquí

L'àrab marroquí (en àrab لهجة مغربية), també anomenat àrab col·loquial marroquí o dàrija (دارجة), és el conjunt de varietats d'àrab dialectal parlades al Marroc, i que presenten multitud de trets comuns que les diferencien d'altres dialectes de l'àrab. L'àrab marroquí pertany a la família de l'àrab magrebí, un dels principals grans grups de varietats orals de la llengua àrab.

Àrab marroquí

àrab col·loquial marroquí لهجة مغربية
Altres noms	darija (دارجة)
Tipus	dialecte, llengua i llengua viva
Ús
Parlants	19 480 600
Parlants nadius	30.000.000
Autòcton de	Costa i centre del Marroc bàsicament.
Estat	Marroc, Algèria, Sàhara Occidental
Classificació lingüística
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques àrab àrab magrebí
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet àrab
Codis
ISO 639-3	ary
Glottolog	moro1292
Ethnologue	ary
IETF	ary

Generalitats

L'àrab marroquí és resultat de l'evolució de l'àrab oral al Marroc. Procedeix de la llengua àrab importada pels conquistadors musulmans el segle vii, per una part, i d'una altra varietat de llengua àrab portada per les invasions de la tribu beduïna dels Banu Hilal el segle xi. Encara avui poden establir-se diferències entre els diferents dialectes marroquins en funció que deguin el seu origen en major o menor mesura a una o una altra onada d'arabització. Ambdues es van desenvolupar sobre un fort substrat amazic, que ha deixat una empremta visible en el vocabulari, la fonètica i la gramàtica. És també palpable la influència de l'àrab andalusí i, ja en època moderna, del francès i, en menor mesura i sobretot en les varietats del nord, del castellà. A diferència d'altres varietats d'àrab parlat, el marroquí gairebé no té influències del turc, ja que el Marroc no va pertànyer mai a l'Imperi Otomà.

Escriptura

L'àrab marroquí manca d'un sistema d'ortografia normalitzat, no obstant en l'àmbit d'Internet, les xarxes socials i la missatgeria dels mòbils sol emprar l'alfabet llatí amb lletres especials o l'ús d'alguns números para les sons de l'àrab marroquí:

• â - 3 = ﻉ "ʿayn" [ʔˤ]
• gh = ﻍ "ġayn" [ɣ]
• kh - 5 = ﺥ "ḫā" [x]
• h - 7 = ﺡ "ḥā" [ħ]
• q - 9 = ﻕ "qāf" [q]
• sh - ch = ش "šīn" [ʃ]

   

Gramàtica

Morfologia

1-Pronoms personals

El nominatiu (la funció de subjecte en la frase) és normalment independent; per a l'objecte directe, indirecte o el possessiu s'afegeix un sufix a una altra paraula.

1.1 Independents

jo ana

tu (m) 	anta /inta

tu(f) 	anti /inti

ell 	 huua
ella hiia

nosaltres 	 Hna /iHna

vosaltres/as antuma

ells/as 	 huma

1.2 Sufixats.

1a persona singular -i, -ni, -ia

2a persona singular -k, -ek

3a persona (m) singular -u

3a persona (f) singular -ha

1a persona plural 		 -na

2a persona plural 		 -kum

3a persona plural 		 -hum

Exemples: rasi ( ran, cap; -i, meu), el meu cap; diali, meu; rasek, el teu cap; shufia, mira'm

2-El verb.

La 3a persona del singular del passat representa el radical verbal.

El verb només té 3 temps: passat, futur i imperatiu. El present es forma anteposant el prefix ka- o ta- al futur.

2.1 Passat.

1a persona singular 	 radical + t

2a persona singular 	 radical + tu

3a persona (m) singular	 radical

3a persona (f) singular	 radical + et

1a persona plural 		 radical + na
2a persona plural radical + tu

2a persona plural 		 radical + tu

3a persona plural 		 radical + u

Exemple: 

1a persona singular 	ktebt vaig escriure - he escrit

2a persona singular 	ktebti vas escriure

3a persona (m) singular 	kteb va escriure

3a persona (f) singular 	ketbet va escriure

1a persona plural 		ktebna escrivim

2a persona plural ktebtu vau escriure

3a persona plural ketbu van escriure

Ull a les transformacions de l'arrel de la tercera persona.

Correspon als temps catalans: Pretèrit Perfecte i Pretèrit Indefinit d'Indicatiu.

2.2 Futur.

1a persona singular 	n/ne + radical de futur

2a persona singular 	t/te + radical de futur

3a persona (m) singular 	ie + radical de futur

3a persona (f) singular t/te + radical de futur

1a persona plural 		n + radical de futur + u

2a persona plural 		t + radical de futur + u

3a persona plural ie/i + radical de futur + u

Exemple

1a persona singular 	nektob escriuré

2a persona singular 	tektob escriuràs

3a persona (m) singular 	iektob escriurà

3a persona (f) singular 	tektob escriurà

1a persona plural 		n ktobu escriurem

2a persona plural 		t ktobu escriureu

3a persona plural 		ie/i ktobu escriuran

2.3 Imperatiu.

Únicament existeix en la segona persona, generalment pren la mateixa forma del futur sense prefixos:

2a persona singular 	radical de futur

2a persona plural 		radical de futur

Exemple

2a persona singular (m) ktob escriu (tu), escrigui (vostè)

2a persona singular (f) kotbi escriu (tu), escrigui (vostè)

2a persona plural ktobu escriviu (vosaltres), escriguin (vostès)

2.4 Participis.

2.5 Verbs defectius.

3-El nom.

El nom pot ser: masculí/femení; singular/unitari/col·lectiu/dual/plural; determinat/indeterminat; substantiu/adjectiu.

3.1 Formació del femení.

Generalment i en això coincideix amb el català, la major part dels substantius i adjectius (inclosos els participis) formen el femení afegint-ne una "a" a l'acabament del masculí.

Exemples:

jeib, jeiba (lleig, lletja); tuil, tuila (alt, alta), amin, amina (fidel)

Existeixen bastants noms masculins acabats an " a ".

Exemples:

baba (pare); ja (germà); ma (aigua); jra (pòsit)

3.2 Formació del plural.

Hi ha dos tipus principals de formar el plural: a) per addició de sufixos; b) per transformació interna de la paraula.

3.2.1 Formació del plural per addició de sufixos.

Els principals sufixos són: -in; -a; - (a)t. Certs noms col·lectius catalans acabats en a (recollida de l'"oliva") tenen el seu origen en aquest plural àrab.

Exemples:

ain > ainin (ulls); neyar > neyara (fusters); biro > biroat (oficines)

3.2.2 Formació del plural per transformació interna de la paraula.

3.2.3 L'àrab marroquí contempla també 3 formes d'indicar el nombre dels substantius: col·lectiu, unitat i dual.

3.2.4 Col·lectius: molts noms masculins "en singular" es refereixen a un nombre indeterminat d'objectes.

Exemples:

Hut (peix)

3.2.5 Aquests noms col·lectius tenen un corresponent nom unitari acabat en " -a.

Exemples:

Huta (un peix) en aquest cas al seu torn un plural en "-at" Hutat (diversos/alguns pescats)

3.2.5 Dual: l'àrab marroquí ha conservat restes de dual de l'àrab clàssic " - (a)in", en diversos noms de mesures i noms que sempre van en parella.

Exemples:

Ain, ainin (ull, ulls); mia, miatin (cent, dos cents)

3.2.6 Cas especial per als adjectius: És freqüent utilitzar per al femení plural el plural masculí.

Exemples:

bnt seghera (nena petita), bnat segharat o més usual bnat sghar (nenes petites).

3.3 Indeterminació / Determinació

3.3.1 La Indeterminació s'expressa de les següents formes:

a) amb ajuda de l'indeterminat "shi" que equival a una mica/algun/alguns + el nom en singular o plural.

Exemples:

Shi kalb (algun gos); shi krasa (algunes cadires)

a) amb ajuda del numeral uaHed que equival a un/un/una + l + el nom en singular.

Exemples:

uaHed l kalb (un gos); uaHed l kursi (una cadira).

3.3.2 La Determinació s'expressa de les següents formes:

a) amb ajuda de l'article "l" que equival a el/+ el nom en singular; L'article s'assimila a la consonant inicial del nom quan aquesta és sh, d, n, r, s, t, i, z (les anomenades lletres solars).

Exemples:

L kalb (el gos); l kursi (l cadira)

Sh shims (el sol).

b) amb ajuda de l'un complement del nom.

Exemples:

Donar l kalb (casa del gos).

== 2.2.1 Condició Irreal. Són introduïdes principalment per les conjunciónes: lu (en àrab literal: lau لَوْ), o kan, kun, ka; correlaciónes ka... ka, kun... kun, kun... ka, lukan...kun, ukan... kun ( ukan dialéctalmente); lu kan és utilitzada en tot el Maghreb.

Exemples

Alfabet àrab

• Lletres bàsiques: ا ب ت ث ج ح خ د ذ ر ز س ش ص ض ط ظ ع غ ف ق ك ل م ن ه و ي
• Lletres i signes complementaris: ة ء أ إ

Paraules d'origen estranger

Algunes paraules d'origen amazic

• Mouch o Mech : gat (de Amouch ) [muʃ]
• Khizzou : pastanaga [xizzu]
• Yekh : onomatopeia expressant disgust (de Ikhan ) [jɛx]
• Dcher o Tcher: zona [tʃr]
• Yeh: sí [jɛh]
• Neggafa: facilitador de boda (de taneggaft) [nʃggafa]
• sifet o sayfet: enviar [sˁaɪfɪtˁ]
• Mezyan : bo [mɪzjæn]

Algunes paraules d'origen francès

• forchita : (de fourchette ) forquilla [forʃitˁɑ]
• tomobile : (de automobile ) cotxe [tʃomobil]
• telfaza : (de télévision ) televisió [tɪlfɑzɑ]
• radio: radio [rɑdˁjo]
• partma : (de appartement ) apartament [bɑrtˁmɑ]
• tobis : (de autobus ) autobús [tʃobis]
• camera : (de caméra ) càmera [kɑmerɑ]
• portable : (de portable ) telèfon mòbil/cel·lular [portˁɑbl]
• tiliphune : (de téléphone ) telèfon [tilifu:n]
• brika: (de briquet) encenedor [bri’keɪ]

Algunes paraules d'origen castellà

Aquestes paraules poden haver vingut per mitjà de l'àrab andalusí portat pels moriscs quan van ser expulsats d'Espanya després de la Reconquesta o poden haver-se incorporat en el temps del Protectorat (1912-1956).

• roueda: roda [rwedˁɑ]
• cuzina : cuina [kuzinɑ]
• simana : setmana [simɑnɑ]
• manta : manta [mɑltˁɑ]
• rial : real (5 cèntims; aquest terme ha estat deixat també a altres dialectes àrabs) [rjɑl]
• fonc : fons (del mar o piscina) [fundʃo]
• carrossa : carrossa [kɑrrosɑ]
• courda: corda [kordˁɑ]
• cama (només al nord): llit [kamˁɑ]
• blassa: plaça [blasɑ]

Vegeu també

• Darija

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àrab marroquí

Prova Wikipedia en àrab marroquí a Wikimedia Incubator.

• Lliçons d'àrab marroquí