Àrab marroquí
L'àrab marroquí (en àrab لهجة مغربية), també anomenat àrab col·loquial marroquí o dàrija (دارجة), és el conjunt de varietats d'àrab dialectal parlades al Marroc, i que presenten multitud de trets comuns que les diferencien d'altres dialectes de l'àrab. L'àrab marroquí pertany a la família de l'àrab magrebí, un dels principals grans grups de varietats orals de la llengua àrab.
àrab col·loquial marroquí لهجة مغربية | |
---|---|
Altres noms | darija (دارجة) |
Tipus | dialecte, llengua i llengua viva ![]() |
Ús | |
Parlants | 19 480 600 |
Parlants nadius | 30.000.000 ![]() |
Autòcton de | Costa i centre del Marroc bàsicament. |
Estat | Marroc, Algèria, Sàhara Occidental |
![]() | |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques àrab àrab magrebí ![]() | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet àrab ![]() |
Codis | |
ISO 639-3 | ary ![]() |
Glottolog | moro1292 ![]() |
Ethnologue | ary ![]() |
IETF | ary ![]() |
GeneralitatsModifica
L'àrab marroquí és resultat de l'evolució de l'àrab oral al Marroc. Procedeix de la llengua àrab importada pels conquistadors musulmans el segle vii, per una part, i d'una altra varietat de llengua àrab portada per les invasions de la tribu beduïna dels Banu Hilal el segle xi. Encara avui poden establir-se diferències entre els diferents dialectes marroquins en funció que deguin el seu origen en major o menor mesura a una o una altra onada d'arabització. Ambdues es van desenvolupar sobre un fort substrat amazic, que ha deixat una empremta visible en el vocabulari, la fonètica i la gramàtica. És també palpable la influència de l'àrab andalusí i, ja en època moderna, del francès i, en menor mesura i sobretot en les varietats del nord, del castellà. A diferència d'altres varietats d'àrab parlat, el marroquí gairebé no té influències del turc, ja que el Marroc no va pertànyer mai a l'Imperi Otomà.
EscripturaModifica
L'àrab marroquí manca d'un sistema d'ortografia normalitzat, no obstant en l'àmbit d'Internet, les xarxes socials i la missatgeria dels mòbils sol emprar l'alfabet llatí amb lletres especials o l'ús d'alguns números para les sons de l'àrab marroquí:
- â - 3 = ﻉ "ʿayn" [ʔˤ]
- gh = ﻍ "ġayn" [ɣ]
- kh - 5 = ﺥ "ḫā" [x]
- h - 7 = ﺡ "ḥā" [ħ]
- q - 9 = ﻕ "qāf" [q]
- sh - ch = ش "šīn" [ʃ]
GramàticaModifica
MorfologiaModifica
1-Pronoms personalsModifica
El nominatiu (la funció de subjecte en la frase) és normalment independent; per a l'objecte directe, indirecte o el possessiu s'afegeix un sufix a una altra paraula.
1.1 Independents
jo ana
tu (m) anta /inta
tu(f) anti /inti
ell huua ella hiia
nosaltres Hna /iHna
vosaltres/as antuma
ells/as huma
1.2 Sufixats.
1a persona singular -i, -ni, -ia
2a persona singular -k, -ek
3a persona (m) singular -u
3a persona (f) singular -ha
1a persona plural -na
2a persona plural -kum
3a persona plural -hum
Exemples: rasi ( ran, cap; -i, meu), el meu cap; diali, meu; rasek, el teu cap; shufia, mira'm
2-El verb.Modifica
La 3a persona del singular del passat representa el radical verbal.
El verb només té 3 temps: passat, futur i imperatiu. El present es forma anteposant el prefix ka- o ta- al futur.
2.1 Passat.
1a persona singular radical + t
2a persona singular radical + tu
3a persona (m) singular radical
3a persona (f) singular radical + et
1a persona plural radical + na 2a persona plural radical + tu
2a persona plural radical + tu
3a persona plural radical + u
Exemple:
1a persona singular ktebt vaig escriure - he escrit
2a persona singular ktebti vas escriure
3a persona (m) singular kteb va escriure
3a persona (f) singular ketbet va escriure
1a persona plural ktebna escrivim
2a persona plural ktebtu vau escriure
3a persona plural ketbu van escriure
Ull a les transformacions de l'arrel de la tercera persona.
Correspon als temps catalans: Pretèrit Perfecte i Pretèrit Indefinit d'Indicatiu.
2.2 Futur.
1a persona singular n/ne + radical de futur
2a persona singular t/te + radical de futur
3a persona (m) singular ie + radical de futur
3a persona (f) singular t/te + radical de futur
1a persona plural n + radical de futur + u
2a persona plural t + radical de futur + u
3a persona plural ie/i + radical de futur + u
Exemple
1a persona singular nektob escriuré
2a persona singular tektob escriuràs
3a persona (m) singular iektob escriurà
3a persona (f) singular tektob escriurà
1a persona plural n ktobu escriurem
2a persona plural t ktobu escriureu
3a persona plural ie/i ktobu escriuran
2.3 Imperatiu.
Únicament existeix en la segona persona, generalment pren la mateixa forma del futur sense prefixos:
2a persona singular radical de futur
2a persona plural radical de futur
Exemple
2a persona singular (m) ktob escriu (tu), escrigui (vostè)
2a persona singular (f) kotbi escriu (tu), escrigui (vostè)
2a persona plural ktobu escriviu (vosaltres), escriguin (vostès)
2.4 Participis.
2.5 Verbs defectius.
3-El nom.Modifica
El nom pot ser: masculí/femení; singular/unitari/col·lectiu/dual/plural; determinat/indeterminat; substantiu/adjectiu.
3.1 Formació del femení.
Generalment i en això coincideix amb el català, la major part dels substantius i adjectius (inclosos els participis) formen el femení afegint-ne una "a" a l'acabament del masculí.
- Exemples:
- jeib, jeiba (lleig, lletja); tuil, tuila (alt, alta), amin, amina (fidel)
Existeixen bastants noms masculins acabats an " a ".
- Exemples:
- baba (pare); ja (germà); ma (aigua); jra (pòsit)
3.2 Formació del plural.
Hi ha dos tipus principals de formar el plural: a) per addició de sufixos; b) per transformació interna de la paraula.
3.2.1 Formació del plural per addició de sufixos.
Els principals sufixos són: -in; -a; - (a)t. Certs noms col·lectius catalans acabats en a (recollida de l'"oliva") tenen el seu origen en aquest plural àrab.
- Exemples:
- ain > ainin (ulls); neyar > neyara (fusters); biro > biroat (oficines)
3.2.2 Formació del plural per transformació interna de la paraula.
3.2.3 L'àrab marroquí contempla també 3 formes d'indicar el nombre dels substantius: col·lectiu, unitat i dual.
3.2.4 Col·lectius: molts noms masculins "en singular" es refereixen a un nombre indeterminat d'objectes.
- Exemples:
- Hut (peix)
3.2.5 Aquests noms col·lectius tenen un corresponent nom unitari acabat en " -a.
- Exemples:
- Huta (un peix) en aquest cas al seu torn un plural en "-at" Hutat (diversos/alguns pescats)
3.2.5 Dual: l'àrab marroquí ha conservat restes de dual de l'àrab clàssic " - (a)in", en diversos noms de mesures i noms que sempre van en parella.
- Exemples:
- Ain, ainin (ull, ulls); mia, miatin (cent, dos cents)
3.2.6 Cas especial per als adjectius: És freqüent utilitzar per al femení plural el plural masculí.
- Exemples:
- bnt seghera (nena petita), bnat segharat o més usual bnat sghar (nenes petites).
3.3 Indeterminació / Determinació
3.3.1 La Indeterminació s'expressa de les següents formes:
a) amb ajuda de l'indeterminat "shi" que equival a una mica/algun/alguns + el nom en singular o plural.
- Exemples:
- Shi kalb (algun gos); shi krasa (algunes cadires)
a) amb ajuda del numeral uaHed que equival a un/un/una + l + el nom en singular.
- Exemples:
- uaHed l kalb (un gos); uaHed l kursi (una cadira).
3.3.2 La Determinació s'expressa de les següents formes:
a) amb ajuda de l'article "l" que equival a el/+ el nom en singular; L'article s'assimila a la consonant inicial del nom quan aquesta és sh, d, n, r, s, t, i, z (les anomenades lletres solars).
- Exemples:
- L kalb (el gos); l kursi (l cadira)
- Sh shims (el sol).
b) amb ajuda de l'un complement del nom.
- Exemples:
- Donar l kalb (casa del gos).
== 2.2.1 Condició Irreal. Són introduïdes principalment per les conjunciónes: lu (en àrab literal: lau لَوْ), o kan, kun, ka; correlaciónes ka... ka, kun... kun, kun... ka, lukan...kun, ukan... kun ( ukan dialéctalmente); lu kan és utilitzada en tot el Maghreb.
- Exemples
- Lletres bàsiques: ا ب ت ث ج ح خ د ذ ر ز س ش ص ض ط ظ ع غ ف ق ك ل م ن ه و ي
- Lletres i signes complementaris: ة ء أ إ
Paraules d'origen estrangerModifica
Algunes paraules d'origen amazicModifica
- Mouch o Mech : gat (de Amouch ) [muʃ]
- Khizzou : pastanaga [xizzu]
- Yekh : onomatopeia expressant disgust (de Ikhan ) [jɛx]
- Dcher o Tcher: zona [tʃr]
- Yeh: sí [jɛh]
- Neggafa: facilitador de boda (de taneggaft) [nʃggafa]
- sifet o sayfet: enviar [sˁaɪfɪtˁ]
- Mezyan : bo [mɪzjæn]
Algunes paraules d'origen francèsModifica
- forchita : (de fourchette ) forquilla [forʃitˁɑ]
- tomobile : (de automobile ) cotxe [tʃomobil]
- telfaza : (de télévision ) televisió [tɪlfɑzɑ]
- radio: radio [rɑdˁjo]
- partma : (de appartement ) apartament [bɑrtˁmɑ]
- tobis : (de autobus ) autobús [tʃobis]
- camera : (de caméra ) càmera [kɑmerɑ]
- portable : (de portable ) telèfon mòbil/cel·lular [portˁɑbl]
- tiliphune : (de téléphone ) telèfon [tilifu:n]
- brika: (de briquet) encenedor [bri’keɪ]
Algunes paraules d'origen castellàModifica
Aquestes paraules poden haver vingut per mitjà de l'àrab andalusí portat pels moriscs quan van ser expulsats d'Espanya després de la Reconquesta o poden haver-se incorporat en el temps del Protectorat (1912-1956).
- roueda: roda [rwedˁɑ]
- cuzina : cuina [kuzinɑ]
- simana : setmana [simɑnɑ]
- manta : manta [mɑltˁɑ]
- rial : real (5 cèntims; aquest terme ha estat deixat també a altres dialectes àrabs) [rjɑl]
- fonc : fons (del mar o piscina) [fundʃo]
- carrossa : carrossa [kɑrrosɑ]
- courda: corda [kordˁɑ]
- cama (només al nord): llit [kamˁɑ]
- blassa: plaça [blasɑ]
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àrab marroquí |
Prova Wikipedia en àrab marroquí a Wikimedia Incubator. |