Obre el menú principal

Àsturs

(S'ha redirigit des de: Àstur)

Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia. Les muntanyes els van dividir en dues parts: els de la costa, anomenats Àsturs Transmontans, i els de l'interior, anomenats Àsturs Augustans. Plini diu que eren uns 240.000 dividits en 22 tribus (només se'n conserven els noms de 12: Lanciatis, Brigaecinis, Bedunensis, Orniacis, Lungonis, Saelinis, Superatis, Amacis, Tiburis, Egurris o Gigurri, Paesicis i Zoelais).

Infotaula de grup humàÀsturs
Tipus grup ètnic històric
Part de celtes
Mapa de distribució
Conventus Asturum.jpg
Modifica les dades a Wikidata

El seu país tenia moltes mines, especialment d'or, i també cavalls de molta qualitat (un cavall astur era un asturcó). El poble era salvatge i aficionat a la guerra.

El 25 aC foren derrotats per Octavi August durant les guerres càntabres, a la riba del riu Astura i es van retirar a Lància que fou conquerida. Els àsturs al sud de les muntanyes van quedar sotmesos però la resta va seguir de fet independent durant algun temps més.

CiutatsModifica

La capital dels àsturs fou Asturica Augusta (avui Astorga) que fou seu de convent jurídic. Altres ciutats foren: Forum Cigurrorum capital dels Cigurris; Nemetobriga capital dels Tiburis; Lància (potser Sollanco o Mansilla); Camala (potser Cea); Bedúnia (potser La Bañeza) capital del Bedunensis; Brigaecium (segurament Benavent), capital dels Brigaecinis. A la part entre les muntanyes i la costa cal esmentar a Lucus Asturum (Lugo de Llanera); Noega (Gijón); Flavionavia (Avilés); Intercàtia, la capital dels Orniacis; Pelontium, la capital dels Lungonis; Nardinium, la capital dels Saelinis; i Petavonium, capital dels Superatis.

Els TibursModifica

Un dels grups àsturs fou el dels tiburs (llatí Tiburi). Van viure a la comarca actual de Trives, a l'actual província d'Ourense; la seva capital, Nemetobriga, fou identificada ja al s. XVIII amb una petita localitat anomenada avui dia Mendoia (nom que és l'evolució de Nemetobriga al gallec).[1]

ReferènciesModifica

  1. Moralejo Abelardo, Toponimia gallega y leonesa