Ángel Barrios Fernández

compositor espanyol

Ángel Barrios Fernández (Granada, Andalusia, 4 de gener de 1882 - Madrid, Castella, 26 de novembre de 1964) fou un compositor musical andalús.[1][2]

Infotaula de personaÁngel Barrios Fernández
1922-04-02, La Novela Teatral, Maestro Barrios, Tovar.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 gener 1882 Modifica el valor a Wikidata
Granada (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanya
Activitat
OcupacióCompositor i guitarrista
GènereÒpera i sarsuela Modifica el valor a Wikidata
EstilClàssic

Féu els primers estudis a Granada, cursant harmonia amb el mestre Segura: més tard es traslladà a París, estudiant amb l'insigne mestre Gedalge. D'aquesta època neix la data de la seva excursió amb el cèlebre trio Iberia, del que en fou l'iniciador, corregent en triomf, arreu de França, Anglaterra i Itàlia. Aquest trio estava compost dels instruments espanyols guitarra, llaüt i bandúrria, sent el seu repertori d'obres exclusivament espanyoles dels mestres Albéniz, Breton, Falla, Turina i Barrios, sent estrenada per aquest trio l'obra cimera d'Albéniz, Iberia.

Barrios fou un gran guitarrista, dominava aquest instrument amb gran perfecció; profund coneixedor de la música i cant flamenc, fou el millor intèrpret d'aquestes expressions artístiques populars que tenen el seu més caracteritzat ambient en el pintoresc barri de l'Albaicín granadí. Més tard es traslladà a Madrid, continuant els seus estudis amb Conrado del Campo.

Els primers grans èxits d'aquests mestre foren els assolits amb els seus poemes simfònics Zambra en el Albaicín i Una copla en la Fuente del Avellano, estrenats en el Teatro Real de Madrid per l'Orquestra Simfònica dirigida pel mestre Fernández Arbós i executats després per la Filharmònica de Pérez Casas.

Estrenà en col·laboració amb el mestre Conrado del Campo, la seva òpera El Avapiés (1918), en el Teatro Real amb la soprano Ofelia Nieto i la contralt Maria Gay dirigida per Enrique Fernández Arbós. En el concurs obert per la Societat d'Autors Espanyols aconseguí el premi de preferència posant música a la sarsuela La Suerte, estrenada amb gran èxit estrenada amb gran èxit al Teatro Apolo (Madrid).

A més de les obres mencionades va escriure pel teatre altres diverses sarsueles, entre les que cal mencionar:

Entre les composicions de caràcter escrites per Barrios mereixen especial menció les seves:

  • Impresiones de Granada;
  • Danzas gitanes;
  • Canciones andaluzas.

Té il·lustracions musicals en els llibres de Francisco Villaespesa i MacKinlay titulats Aben Humeya i Danza de la cautiva.

Fou director del Real Conservatorio Victoria Eugenia, catedràtic de Música de la Universitat de Granada i acadèmic de número de la Real Provincial de Bellas Artes de Granada.

ReferènciesModifica

  1. Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionario de la música y los músicos. Ediciones AKAL, 1985, p. 137. ISBN 978-84-7090-140-9. 
  2. «Legado Ángel Barrios». Centro de Documentación Musical de Andalucía. [Consulta: 12 octubre 2017].

BibliografiaModifica