Ángel Vera Coronel

polític espanyol

Ángel Vera Coronel (Elda, 1888 - Pedrola, província de Saragossa, 20 de juliol de 1937) va ser un polític valencià.

Infotaula de personaÁngel Vera Coronel
Angel Vera Coronel.jpg
modifica
Biografia
Naixement1888 modifica
Elda (Vinalopó Mitjà) modifica
Mort20 juliol 1937 modifica (48/49 anys)
Pedrola
Coat of Arms of the Province of Cáceres.svg  Governador civil de Càceres
6 de novembre de 1932 – 29 d'agost de 1933
Escudo de la provincia de Cádiz.svg  Governador civil de Cadis
29 d'agost de 1933 – 14 de setembre de 1933
Escudo d'a probinzia de Zaragoza.svg  Governador civil de província de Saragossa
22 de febrer de 1936 – 20 de juliol de 1936
Activitat
OcupacióPolític modifica
PartitIzquierda Republicana modifica

BiografiaModifica

Fill d'empresaris sabaters eldencs, no va acabar el batxillerat i treballà com a administratiu en l'empresa familiar. Fundador del Comitè Republicà a Elda, membre del Partit Republicà Radical Socialista i després d'Izquierda Republicana, va ser Governador Civil de Càceres i Cadis durant els primers anys del govern de la Segona República. Va ser nomenat Governador de Saragossa després de la victòria del Front Popular en 1936, càrrec que ocupava durant el cop d'estat del 18 de juliol que va donar lloc a la Guerra Civil. Va sostenir el Govern Civil fidel a la República tot i que els aquarteraments de Saragossa es disposaven a revoltar-se. Va mantenir durant dos dies armat l'edifici governamental amb alguns lleials i, poques hores abans de ser detingut, en un intent desesperat per evitar el triomf del cop d'estat, va lliurar armament a les poques milícies disposades a combatre. Detingut pels Serveis de Vigilància del mateix Govern Civil que van acabar per adherir-se al cop, i seguint ordres dels generals Monasterio i Miguel Cabanellas Ferrer -a qui fins a aquest moment li unia amistat personal-, va estar a la presó de Torrero un any, al costat dels dirigents de la CNT i del PSOE, per ser posteriorment afusellat, si bé mai es va reconèixer el fet oficialment, atribuint-se a un intent de fugida la seva mort als voltants de Pedrola, al costat d'uns altres vint presos. El crim va ser justificat per l'oficial encarregat de l'execució com que «estan caient els d'espardenya (...) i alguna vegada han de caure els de corbata».

Va ser maçó iniciat a Alacant en la Lògia Numància nº3 del GOE, amb el nom simbòlic de Plutarco. Va fundar a Elda la Lògia Amor, de la qual en fou el seu primer secretari. També va participar dels graus capitulars en el Capítol Lucentí d'Alacant.

BibliografiaModifica

  • Santos Juliá (coord), Víctimas de la guerra civil, Madrid, Temas de Hoy, 1999.
  • Navarro Payá, José. Personajes y episodios en la historia de Elda. Alicante, 1985. ISBN 84-398-3903-0

Enllaços externsModifica