Obre el menú principal

Ángela Becerra Acevedo

escriptora colombiana
(S'ha redirigit des de: Ángela Becerra)

Ángela Becerra Acevedo (Cali, Colòmbia, 17 de juliol de 1957) és una escriptora colombiana, guanyadora del del XXIV Premi Fernando Lara de Novela en 2019, del Premi Planeta-Casa de América 2009, del Premi Azorín 2005 i de quatre Latin Literary Award de Chicago. Les seves obres han estat traduïdes a 23 idiomes i publicades en més de 50 països. Considerada com la creadora de l'idealisme màgic,[cal citació] és una de les autores més llegides de parla hispana i la colombiana més llegida després de Gabriel García Márquez.

Infotaula de personaÁngela Becerra Acevedo
Angela Becerra.jpg
Biografia
Naixement 17 juliol 1957 (62 anys)
Cali
Activitat
Ocupació Escriptora
Gènere Novel·la i poesia
Moviment Idealisme màgic
Família
Cònjuge Joaquín Lorente

Facebook: 89167787244 Twitter: angela_becerra_
Modifica les dades a Wikidata

Primers passos, vida i anys com a publicista[cal citació]Modifica

Neix a la ciutat colombiana de Cali, filla de Marco Tuli Becerra i de Cilia Acevedo, és la cinquena de set germans, 5 dones i 2 homes. Als 6 anys ja llegeix el seu primer llibre, Peter i Wendy de J. M. Barrie, que la marca en la seva fascinació per la literatura. L'observació, el silenci i el seu imaginari la porten a escriure a molt primerenca edat els seus primers contes amb els quals crea altres mons. Al llarg de la seva adolescència escriu nombrosos poemes que més endavant faran part del seu poemari Alma Abierta (Ànima Oberta).

Als 17 anys es casa amb Humberto Téllez. Fruit d'aquesta unió és la seva primera filla Ángela (Cali, 1980).

Un cop casada comença Ciències Econòmiques, estudis que deixa per la carrera de Comunicació i Disseny Publicitari de la qual es gradua amb honors en 1982, quan ja exercia com a directora creativa dins una important agència internacional de publicitat.

En 1987, ja separada del seu marit, es trasllada a Bogotà on continua la seva carrera publicitària obtenint nombrosos premis i reconeixements pels seus treballs creatius.

En 1988, després de conèixer al publicitari i escriptor Joaquín Lorente -que esdevindrà el seu marit i pare de la seva segona filla María (Barcelona 1993) -viatja a Barcelona i durant tretze anys exerceix la vicepresidència creativa d'una de les agències més rellevants d'Espanya.

El 2000, en ple èxit professional, deixa la seva carrera de publicista per dedicar-se de ple a la seva passió més profunda: la literatura.

La seva literatura[cal citació]Modifica

La seva primera obra publicada fou Alma Abierta (Ànima Oberta) (Grupo Planeta, 2001), un preciós poemari que aborda els conflictes de l'ésser humà dins la seva maduresa.

Amb la seva primera novel·la, De los amores negados,[1] s'inicia amb un estil molt personal qualificat per la crítica literària com a Idealisme Màgic. Aquesta és una història que transcorre a la ciutat imaginària de Garmendia del Viento (Garmendia del Vent), on el temps sembla acompanyar els desassossecs de Fiamma i Martín. Aquesta obra rep un calorós acollida de la crítica i dels lectors d'Espanya i Llatinoamèrica, i obté el Latin Literary Award de Chicago a Millor Novel·la de Sentiments.

L'obra que la consagra com a gran novel·lista és El Penúltimo sueño una immensa història d'amor que venç a tots els obstacles. Ambientada a Barcelona i Cannes, indret on s'enamoren Joan i Soledad sent adolescents. Al llarg de les seves pàgines, els seus protagonistes viuran un dilatat somni inacabat amb un sorprenent final. Aquest llibre obté el Premi Azorín de novel·la 2005,[2] el Premi a Millor Llibre Colombià de Ficció 2005 i el Latin Literary Award de Chicago a Millor Novel·la de Sentiments.

En 2007 publica Lo que le falta al tiempo (El que li falta al temps) (Grupo Planeta, Villegas Editors), una novel·la de misteri i sentiments que té com a escenari el Paris de Saint-Germain-des-Prés, on deambulen Cadis, pintor sexagenari a l'ocàs de la seva carrera, i Mazarine, l'alumna enamorada que amaga a casa seva un secret que pot canviar el rumb de l'art. Premi Latin Literary Award de Chicago 2007 en dues categories: Millor Novel·la de Misteri i Millor Novel·la de Sentiments.

En 2008 publica a Colòmbia Amor con A (Amor amb A) (Villegas Editors), un poemari d'edició limitada que recull de forma circular l'inici, la vida i la mort d'un amor.

Ella que todo lo tuvo, novel·la de tall psicològic, narra la vida d'una escriptora que després de patir un accident no torna a escriure. En el seu afany per sentir-se viva crea un enigmàtic personatge, la Donna di lágrima, una dona silenciosa adorada pels homes. Ningú reconeixerà en ella a la trista i solitària escriptora que restaura llibres antics a Florència i enamora a un misteriós llibreter. Aquesta obra obté el Premi Planeta-Casa de América el 2009.[3]

En 2013 publica Memorias de un sinvergüenza de siete suelas (Memòries d'un pocavergonya de set soles) (Grupo Planeta), novel·la d'alts contrastos emocionals que transcorre en la Sevilla més glamourosa i tradicional. Narra la història de Francisco Valent, un casanova del segle XXI que mor de forma sobtada. Durant el seu funeral, la seva esposa i el seu amant aniran relatant la seva esbojarrada vida; el que no saben elles és que el mort també les està escoltant i tindrà molta veu en aquell enterrament.

El seu més recent novel·la Algún día, hoy Algun dia, avui (Grupo Planeta, 2019), està basada en un fet real esdevingut en 1920 a Colòmbia, i en la qual narra la història de Betsabé Espinal, qui amb només vint-i-anys es converteix en l'heroïna d'una de les primeres vagues feministes de la història.

Ángela és columnista regular en diversos mitjans de comunicació internacionals i en plataformes com Piensa, Es Gratis (Pensa, És Gratis).

Pocs coneixen a més la seva faceta com a creadora. Alguns curadors o comissaris d'art que han apreciat la seva aproximació a la fotografia, a la pintura, a l'escultura i al teatre, reconeixen un potent univers estètic dins les seves obres.

ObresModifica

  • Poemari Alma Abierta, 2001[4]
  • Novel·la De Los Amores Negados, 2004[1]
  • Novel·la El Penúltimo Sueño, 2005
  • Novel·la Lo que le falta al tiempo, 2007
  • Alma abierta y otros poemas, 2008
  • Amor con A, 2008
  • Novel·la Ella que todo lo tuvo, 2009[3]
  • Novel·la Memorias de un sinvergüenza de siete suelas, 2013 
  • Novel·la Algún día, hoy, 2019[5]

Premis[cal citació]Modifica

  • Latin Literary Award 2004 de la BookExpo America (BEA), dins la categoria de Millor Novel·la de Sentiments, per De Los Amores Negados.
  • Premi Azorín de novel·la 2005 per El Penúltimo Sueño.[2]
  • Latin Literary Award 2005 de la BookExpo América (BEA), dins la categoria de Millor Novel·la de Sentiments per El Penúltimo Sueño.
  • Premi a Millor Llibre Colombià de Ficció 2005 per El Penúltimo Sueño.
  • Latin Literary Award 2008, de la BookExpo América (BEA), dins dos categories: Millor Novel·la de Misteri i Millor Novel·la de Sentiments per Lo que le falta al tiempo. 
  • Premio Planeta-Casa de América 2009 per Ella que todo lo tuvo[3]
  • XXIV Premio Fernando Lara de Novela 2019 por Algún día, hoy.[5]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Yániz, J. P. «Ángela Becerra,voz colombiana de la literatura hispana e íntima | Cataluña | Cataluña - Abc.es» (en castellà). ABC, 12-02-2004. [Consulta: 27 maig 2019].
  2. 2,0 2,1 «Ángela Becerra, ganadora del Premio Azorín de Novela 2005» (en castellà). El País [Madrid], 03-03-2005. ISSN: 1134-6582.
  3. 3,0 3,1 3,2 Alemany, Luis. «Ángela Becerra gana el Premio Iberoamericano Planeta Casamérica | Cultura | elmundo.es» (en castellà). El Mundo. [Consulta: 27 maig 2019].
  4. «"Tengo edad para ser lo que quiero ser" Ángela Becerra» (en castellà). El Espectador, 14-05-2015. [Consulta: 27 maig 2019].
  5. 5,0 5,1 «Ángela Becerra gana el Premio de Novela Fernando Lara con 'Algún día hoy': "Es un canto épico a la liberación de las mujeres"» (en es), 27-04-2019. [Consulta: 27 maig 2019].

Enllaços externsModifica