"Ä" o "ä" (Pronúncia Pronunciació), és un caràcter que representa tant una lletra de diversos alfabets, com una lletra A amb umlaut

Infotaula de grafemaÄ

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterÄ (majúscula)
Unicode: 00C4
etiqueta HTML: Ä

ä (minúscula)
Unicode: 00E4
etiqueta HTML: ä
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet alemany, alfabet suec, alfabet finès, alfabet estonià, alfabet eslovac, alfabet carelià, alfabet fonètic internacional, alfabet del volapük i alfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Codi.-.- (codi Morse) Modifica el valor a Wikidata
Basat enA Modifica el valor a Wikidata

En alemany

modifica

En l'alfabet alemany, representa una A amb umlaut, és una lletra separada i pronunciada com æ. En els diftongs, la Ä es pronuncia com una e.

En idiomes escandinaus

modifica

En suec, la Ä sorgeix de l'A amb umlaut de l'alemany. No és considerada simplement una modificació de l'A, sinó una lletra independent, i s'ubica després de la Z i la Å, però abans de Ö. És pronunciada com [æ] quan precedeix la r, o com una ɛ. Quan un teclat no pot produir la lletra, ä pot escriure's com "ae".

En els idiomes islandès, danès i noruec, la lletra Æ és usada com la Ä de l'idioma suec.

En altres idiomes

modifica

La lletra Ä apareix en els idiomes finès, estonià i eslovac.

En finès es pronuncia sempre com [æ] i en estonià es pronuncia també com en finès, encara que de vegades es pronuncia com a. No passa com amb l'A amb umlaut de l'alemany, aquesta Ä no pot escriure's com "ae".

En finès, el seu nom és [æ], no "A amb dos punts", des que Ä representa un fonema no emparentat amb A. El seu ordre en l'alfabet és com en l'alfabet suec. La Ä no pot escriure's com a, ja que causa diferències entre el significat de les paraules.

En l'eslovac, la Ä es pronuncia com (o de forma arcaica com [æ]). El signe diacrític és anomenat dve bodky ("dos punts"), i el nom de la lletra és a s dvomi bodkami (" a amb dos punts").

Tipografia

modifica

Històricament l'A amb dièresi era escrita com una amb dos punts a sobre, mentre que l'A amb umlaut es va desenvolupar a partir d'una A amb una petita E a sobre. Aquesta E amb el temps es va convertir en dos punts.

En la tipografia moderna, no hi havia espai suficient a les màquines d'escriure i després per als teclats de computadora per a la a amb dièresi i la a amb umlaut. Ja que semblaven gairebé idèntics els dos caràcters es van combinar, cosa que també va ser realitzat en la codificació de caràcters dels ordinadors com ISO 8859-1. A conseqüència d'això no hi havia manera de diferenciar entre els caràcters diferents. Si bé Unicode, proporciona una solució, això gairebé mai no s'utilitza.

En els idiomes tàrtar i àzeri, Ä és usada per representar l'en situacions que aquest caràcter no estigui disponible. En el turkmeno s'usa oficialment la Ä en lloc del schwa.

Vegeu també

modifica