Segons la mitologia grega, Èpaf (en grec antic Ἔπαφος) va ser un rei d'Egipte, fill de Zeus i d'.

Infotaula personatgeÈpaf
Tipuspersonatge mitològic grec
ésser humà possiblement fictici modifica
Dades
Sexehome modifica
Família
CònjugeMemfis modifica
MareIo modifica
PareZeus modifica
FillsLíbia, Lysianassa (en) Tradueix i Thebe (en) Tradueix modifica
Altres
Càrrecmythological king of Egypt (en) Tradueix modifica

Quan Io, amant de Zeus, va ser transformada en vaca, va anar errant per tota la terra perseguida per la còlera d'Hera. Va trobar refugi a les ribes del Nil i va recuperar el seu aspecte humà. Va donar a llum un nen, Èpaf. Però Hera, que perseguia el nen amb molt d'odi, va encarregar als Curets que l'amaguessin. Ho van fer tan bé, que Io per més que el buscava no el va trobar. Zeus, indignat, va matar els Curets amb el seu llamp, i Io va continuar la recerca del seu fill. Va saber que el criava l'esposa del rei de Biblos, a Fenícia, i va anar fins allà, el va recuperar i el portà de retorn a Egipte, on el va educar.

Quan es va fer gran va regnar al país, succeint el seu pare adoptiu, Telègon. Èpaf es va casar amb Memfis, filla del déu-riu Nil. Va ser pare de Lisianassa, Líbia, que donà nom al país veí d'Egipte, i Tebe. De vegades la seva esposa és Cassiopea i no Memfis.

Se li atribueix la fundació de la ciutat de Memfis.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 163. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 78. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1