École des Chartes

L'École nationale des chartes és un establiment d'ensenyament superior francès enquadrat dins la categoria de les grandes écoles.

Infotaula d'organitzacióÉcole des Chartes
(fr) École nationale des chartes Modifica el valor a Wikidata
Ecole des Chartes, entree.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrande école i gran establiment Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaEPSCP Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1821 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePSL Research University
Couperin Consortium
Xarxa Nacional de Telecomunicacions per a la Tecnologia, l'Educació i la Recerca Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
Gerent/directorMichelle Bubenicek Modifica el valor a Wikidata
Empresa matriuHESAM (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webchartes.psl.eu Modifica el valor a Wikidata
Facebook: EcoleNationaleDesChartes Twitter: Ecoledeschartes Youtube: UCLq9OzDa0HBnj_sNyEkdZJg Modifica els identificadors a Wikidata

Fundada en 1821 per tal de formar els arxivers i bibliotecaris, l'Escola impartia els ensenyaments superiors de biblioteconomia, arxivística i ciències auxiliars de la història i lliura el diploma d'arxiver-paleògraf.

Història de l'escolaModifica

Després de diversos intents de creació sota Napoleó I, el 22 de febrer de 1821, arran d'una ordenança del rei francès Lluís XVIII, es va crear l'École royale des chartes. Anteriorment, les confiscacions que es produïren durant l'època revolucionària havien dut als dipòsits literaris, i després a les biblioteques, una massa considerable de llibres que s'havia de tractar, catalogar i preparar per a ser consultats. Alhora, la dèria romanticista per l'edat mitjana va incitar a formar uns especialistes que fossin capaços de renovar la historiografia francesa, recolzant-se sobre els arxius que s'havien confiscat sota la Revolució, ja que la concepció de la història havia canviat i que els erudits religiosos (sobretot els benedictins) ja no podien continuar estudiant la història de l'estat francès. Aquesta ordenança preveia que el ministeri de l'Interior nomenaria dotze alumnes, que proposava l'Acadèmia de les inscripcions i belles lletres, i que els havia de remunerar durant els dos anys d'estudi, que tractaven sobretot de paleografia i de filologia amb una perspectiva purament utilitària, ja que els alumnes havien de saber llegir i comprendre els documents que els pertocava conservar. Els professors i els alumnes de l'escola romanien sota l'autoritat del conservador de manuscrits de la Biblioteca reial, situada al carrer de Richelieu, a París, i també sota la del guarda general dels Arxius del Regne de França.

Alumnes famososModifica

(Vegeu també la categoria: Alumnes de l'École des Chartes).

ReferènciesModifica

  1. «L'historien Jean-François Bergier est décédé». RTS Info, 28-06-2010 [Consulta: 17 gener 2016].
  2. Antonio Bonet Correa. «Homenaje a un gran estudioso del arte barroco en España». A: Sevilla y corte: las artes y el lustro real (1729-1733) (en castellà). Madrid: Casa de Velázquez, 2010, p. XVI [Consulta: 17 gener 2016]. 
  3. François Furet. «Augustin Cochin: the theory of Jacobinisim». A: Interpreting the French Revolution (en anglès), 1991, p. 164. ISBN 9780521280495 [Consulta: 17 gener 2016]. 
  4. Société de l'Ecole des chartes (France). Bibliotheque de L'Ecole des Chartes (en francès). Librairie Droz. ISBN 978-2-600-05217-7 [Consulta: 17 gener 2016]. 
  5. https://fr.wikipedia.org/wiki/%C3%89mile_Gabory
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: École des Chartes