Élodie La Villette
Élodie La Villette (Estrasburg, 12 d'abril de 1848 - Saint-Pierre-Quiberon, 1917) fou una artista francesa. Filla d'un metge militar, tant ella com la seva germana van rebre una educació refinada que, complementarà els seus estudis amb la música i el dibuix.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Élodie Jacquier 12 abril 1848 Estrasburg (França) |
| Mort | 1917 (68/69 anys) Saint-Pierre-Quiberon (Bretanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Fills | Rita Strohl |
| Germans | Caroline Espinet |
| Descrit per la font | Malerwerke des neunzehnten Jahrhunderts: Beitrag zur Kunstgeschichte Women in the fine arts, from the seventh century B.C. to the twentieth century A.D. (en)  |
En el transcurs dels anys 1860, les dues germanes, Élodie i Caroline Jacquier, cursen els estudis a l'institut d'educació secundària de Lorient i assisteixen a classes de dibuix amb el pintor Ernest Corroller, que marcarà, amb la seva influència, la carrera de totes dues pintores.[2][1]
El desembre de 1860, a Lorient, Élodie Jacquier es casa amb Jules La Rousse La Villette, tinent al batalló de fusiliers a la mateixa població, que dona suport a la seva dedicació artística. Al llarg dels anys ella seguirà les destinacions del seu marit en els diferents canvis de guarnició: Arras, Lille, Dunkerque, Béthune et Paris. L'any 1865 neix la seva primera filla, Aimée Marie Marguerite (que esdevindrà compositora, sota el nom de Rita Strohl).[1]
La primera exposició d'Elodie La Villette va tenir lloc a París l'any 1870 i ja no va deixar d'exposar-hi fins a 1914.[1] L'any 1872, vivint a Arras, seguí els cursos de Désiré Dubois. El 1875, mentre visqué a Douai, rebé una medalla del Saló anual. Allí es feu retratar per Charles Demory. L'any següent, de nou a Lorient, un dels seus quadres va ser adquirit per l'Estat per al Museu de Luxemburg.
Al 1881, impulsada per Hélène Bertaux es creà la Union des femmes peintres et sculpteurs, decidida a organitzar els seus propis Salons. Elodie La Villette en serà la vicepresidenta i Virginie Demont-Breton, la presidenta. El 26 de gener de 1882 exposà en aquest Saló. L'any 1889, Élodie La Villette rebé una menció à l'Exposició Universal de París. Al 1893 formà part de la delegació de les artistes franceses presentades a l'Exposició Universal de 1893 a Chicago, al Woman's Building.[3] L'any 1901 exposà 40 quadres a París, i al 1909, 63 quadres a Brussel·les.
Salons
modifica- Salon des Artistes Français, de 1870 à 1914.
- Salon de l'Union des Femmes Peintres et Sculpteurs,[4] de 1882 a 1916.
- Salon de la Société des Amis des Arts de Nancy, de 1893 a 1910.
Exposicions
modifica- 1991: invitada d'honor al Saló de la Société Lorientaise des Beaux-arts. També se li va fer un homenatge retrospectiu l'any 2007.
- 2014: el Musée des Beaux-arts de Morlaix ha consagrat la seva exposició d'estiu a les dues germanes pintores, Élodie de La Villette et Caroline Espinet, del 14 de juny al 31 d'octubre de 2014.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Dossier de presse. Sœurs & peintres, Elodie La Villette (1842-1917), Caroline Espinet (1844-1912)» (en francès). Musée de Morlaix, 2014. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ M. Martinie, Deux sœurs peintres : Élodie La Villette, Caroline Espinet, Collection « L'art du temps », Auray: Hengoun Éditions, 2008.
- ↑ K.L. Nichols, « French Women Painters: 1893 Chicago World's Fair and Exposition » (catalogue en ligne).
- ↑ Pierre Sanchez. Dictionnaire de l'Union des Femmes Peintres et Sculpteurs. Tome 2. L'échelle de Jacob, 2010. ISBN 978-2-35968-012-6.
Obres en col·leccions públiques
modifica- Besançon, Musée des Beaux-arts et d'Archéologie de Besançon, dipòsit del Musée d'Orsay: Grève de Lohic et l'Île des Souris près de Lorient (1876).
- Douai, Musée de la Chartreuse: Vue du quai Fleurquin à Douai.
- Laval, Musée du Vieux-Château: Marine, temps gris.
- Lille, Palais des Beaux-arts: La falaise d'Yport.
- Morlaix, Musée des Beaux-arts: Chemin de Bas-fort-Blanc.
- Paris, Musée du Louvre (Département des arts graphiques) : Marée montante à Larmor (dibuix)..
- Strasbourg, Musée d'Art Moderne et Contemporain: Marine
Bibliografia
modifica- Bénézit, E. Dictionnaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs. vol. 8. París: Gründ, 1999, p. 355. ISBN 978-2-70003010-5.
- Lotz, François. «Louise Madeleine Élodie La Villette». A: Nouveau dictionnaire de biographie alsacienne. Vol. 23: Lah à Leo. Strasbourg: Fédération des sociétés d'histoire et d'archéologie d'Alsace, 1994, p. 2257.
- Martinie, Marie-Madeleine. Élodie La Villette, Caroline Espinet: deux sœurs peintres,. Hengoun Éditions, 2008. ISBN 978-2-916976-02-0.
- Delouche, Denise. Élodie La Villette, 1842-1917 & Caroline Espinet, 1844-1912 : sœurs et peintres. Exposition présentée au musée de Morlaix du 14 juin au 31 octobre 2014 et organisée par la ville de Morlaix. Quimper: Palatines; Morlaix: Musée de Morlaix, 2014. ISBN 978-2-356-78104-8.
