Évora

ciutat de Portugal

Évora (protocelta Ebora, àrab Yabura) és un municipi portuguès, situat al districte d'Évora, a la regió d'Alentejo i a la subregió de l'Alentejo central. L'any 2006 tenia 55.420 habitants. Limita al nord amb Arraiolos, al nord-est amb Estremoz, a l'est amb Redondo, al sud-est amb Reguengos de Monsaraz, al sud amb Portel, al sud-oest amb Viana do Alentejo i a l'oest amb Montemor-o-Novo.

Plantilla:Infotaula geografia políticaÉvora

Localització
Map
 38° 34′ 21″ N, 7° 54′ 26″ O / 38.5725°N,7.9072°O / 38.5725; -7.9072
EstatPortugal
DistricteDistricte d'Évora Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població53.577 (2021) Modifica el valor a Wikidata (40,99 hab./km²)
Geografia
Superfície1.307,04 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud295 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1166 Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Festa patronal29 de juny
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal7000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic266 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcm-evora.pt Modifica el valor a Wikidata

Etimologia

modifica

La història d'Évora remunta a més de cinc mil·lennis. Els cèltics, confederació de tribus al sud dels lusitans, l'anomenaren Ebora i en feren la seva capital.

L'origen etimològic d'aquest nom és l'antic mot cèltic ebora/ebura, plural genitiu del mot eburos (teix), nom d'una espècie d'arbres; per tant, el seu nom vol dir "dels teixos". La ciutat de York, al nord d'Anglaterra, a l'època de l'Imperi Romà es deia Eboracum/Eburacum, a partir de l'antic nom celta * Eborakon (Lloc de Teixos, Teixeda), cosa que lliga l'origen etimològic de York amb el d'Évora.[1] Malgrat algunes hipòtesis alternatives que fan derivar el nom d'oro, aurum (or)[2] perquè que els romans tenien mines d'aquest mineral a Portugal, o bé dels artesans de l'ivori, la més acceptada és la dels teixos pel fet que el nom Évora no té relació amb l'or ni l'ivori en les antigues llengües celta, llatina, portuguesa ni cap altra.

Història

modifica

Fou la romana Liberalitas Julia, que els visigots van anomenar Elbora o Erbora, nom que fou adoptat pels àrabs quan la van conquerir al segle VIII sota la forma Yabura. La ciutat va pertànyer al districte de Beja i, segons Ibn al-Faradí, era seu d'un cadi. El segle X era força important i diversos cantons en depenien, segons Àhmad ar-Razí, però Ibn Hàwqal ni l'esmenta.

Ibn Hayyan, recollit per la Cronica leonea i najerense, diu que fou atacada pel rei lleonès Ordoni II el 913; en aquest temps hauria tingut uns 5.000 habitants; la resta del segle va patir les lluites entre els diversos senyors locals i es va despoblar de cristians; se'n va apoderar el senyor de Badajoz, Abd Allah Abd-ar-Rahman ibn Marwan al-Jil·liqí, de la dinastia marwànida, amb l'ajut del mawla Massud as-Surunbakí; fou repoblada per evitar la penetració dels amazics. Retornada al control dels omeies a la segona meitat del segle x, al segle xi fou la segona ciutat de la taifa de Badajoz de la dinastia aftàsida; el seu governador era el segon personatge més important de l'emirat i, entre ells, destaca Ubayd Allah al-Djarraz, cosí de l'emir Abu-Bakr Muhàmmad al-Mudhàffar, que va morir en la guerra contra els abbadites de Sevilla (1051).

El darrer emir, Úmar ibn Muhàmmad al-Mutawàkkil, en fou governador abans de pujar al tron, quan a Badajoz governava el seu germà Yahya ibn Muhàmmad al-Mansur. El seu port principal era Kasr Abi Danis (Alcácer do Sal). Va prosperar contínuament i, el 1141, va adquirir autonomia en les segones taifes sota els Banu Wazir. Sidray ibn Wazir va restaurar la muralla entre 1147 i 1151; Sidray va emetre moneda a la ciutat el 1146. Va caure en poder dels cristians per la conquesta que va fer el senyor portuguès Giraido Sempavor (1161), que va conquerir també altres ciutats de l'Alentejo.[3]

Freguesies

modifica

Població

modifica
Població del concelho d'Évora (1801 – 2004)
1801 1849 1900 1930 1960 1981 1991 2001 2004
18620 16995 25563 35903 50095 51572 53754 56519 55619

Personatges il·lustres

modifica

Referències

modifica
  1. «York's ancient origins». Yorkshire-england.co.uk. [Consulta: 12 març 2013].
  2. «The Mineral Industry of Portugal in 2002» (PDF). [Consulta: 8 juliol 2009].
  3. Encicliopèdia de l'Islam, XI, 245

Vegeu també

modifica