Îlois són els antics habitants, actualment exiliats, de les illes Txagos.

Infotaula de grup humàÎlois
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Poble îlois abandonat a Diego Garcia
Bandera dels îlois
Església abandonada a l'illa Boddam, atol Salomó

HistòriaModifica

Els îlois són els descendents dels treballadors de les plantacions de cocoters a les Txagos. Varen ser portats per colons francesos el segle xviii i parlen un francès crioll (creole).

Durant la guerra freda els habitants de les Txagos van ser expulsats de les illes per decisió del comissionat Britànic del Territori. Aquesta decisió dels representants del Territori Britànic de l'Oceà Índic va ser declarada il·legal pel Tribunal Suprem Britànic, però els îlois no poden tornar encara perquè està pendent de recurs i, a més, el govern britànic vol cedir les illes a Maurici.

Grups a l'exiliModifica

La majoria dels îlois expulsats varen viure a partir de l'any 1974 a l'illa Maurici i les Seychelles. Uns pocs varen emigrar a Europa.[1]

La principal associació txagosiana, és el Comité Social dels Txagosians (CSC). L'altra líder txagosià és Olivier Bancoult, que dirigeix el Grup de Refugiats Txagosians (GRC).

L'any 2000 es va dissenyar la bandera nacional dels îlois, i d'un hipotètic estat independent, que fou aprovada per Fernand Mandarin, el líder del CSC. Olivier Bancoult va utilitzar la bandera a un viatge reivindicatiu que es va fer el 2000 a les illes (juny del 2000). El taronja representa el sol i la felicitat dels txagosians abans de ser forçats a l'exili, el somriure i l'esperança del retorn; el negre representa l'exili; i el blau la mar.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Pilger, John. Freedom Next Time. Bantam Press, 2006. ISBN 0593055527.  Chapter 1: Stealing a Nation pp19 – 60
  • Rao, Padma, "Der Edikt der Königin", Der Spiegel 5 December 2005, pp. 152–4.
  • Xavier Romero Frias, The Maldive Islanders, A Study of the Popular Culture of an Ancient Ocean Kingdom. Barcelona 1999, ISBN 84 7254 801 5
  • David Vine, Island of Shame; The Secret History of a U.S. Military Base, Princeton 2009. ISBN 978-0-691-13869-5

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica