Viquipèdia

Òptica arqueològica

L'òptica arqueològica és l'estudi de l'experiència i l'ús ritual de la llum per part dels pobles antics. L'òptica arqueològica és una branca de l'arqueologia sensorial, que explora les percepcions humanes de l'entorn físic en un passat remot, i és germà de l'arqueoastronomia, que s'ocupa de les observacions antigues dels cossos celestes, i de l'acústica arqueològica, que examina les aplicacions del so.

La recerca de diversos investigadors d'arreu del món ha permès descobrir les formes com els pobles antics van trobar i utilitzar el principi de la càmera obscura per a diversos propòsits. En una cambra fosca, la llum que passa per una petita obertura pot crear imatges en moviment inquietants i efímeres, que podrien haver desencadenat i consolidat modes de pensament innovadors, noves formes de representació i creences en regnes fora d'aquest món.[1]

Base òptica modifica

Llum modifica

La llum visible, una petita part de l'espectre electromagnètic, comprèn longituds d'ona entre 380 i 750 nanòmetres, que els humans percebem com els colors de l'espectre: vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violeta. La llum es comporta seguint un conjunt de regles ben definides, ja que, tret que sigui refractada o reflectida per un altre objecte, o la seva trajectòria sigui corbada per la gravetat, viatja en línies rectes.

Visió modifica

Un ull és essencialment una cambra fosca amb un petit forat al davant que permet que la llum hi entri. La lent, just darrere de l'obertura de la pupil·la, és completament transparent, però sembla negra perquè l'espai interior que hi ha darrere és fosc. Els raigs de llum travessen la lent, produint una imatge invertida sobre la retina,[2] que és posteriorment reorientada pel cervell. Aquest procés òptic de projectar una imatge invertida es coneix com a càmera obscura (del llatí, que significa habitació o estança fosca). Els primers ulls basats en aquest principi de la càmera obscura van evolucionar fa uns 540 milions d'anys en un mol·lusc marí, conegut com a nàutil, durant el període Cambrià. El principi de la càmera obscura és primordial, i la vida a la terra ha evolucionat per aprofitar-lo.

Càmera obscura modifica

El principi de la càmera obscura no es limita als ulls, ni tampoc a les lents, sinó que funciona amb un petit forat o obertura i qualsevol espai fosc de qualsevol mida o forma. En els temps moderns, les càmeres obscures s'han fet a partir de capses de sabates, caixes de civada, llaunes de refresc, envasos de galetes, petxines, closques d'ou, neveres, tendes de campanya, camions, hangars d'avions i fins i tot formes concavades de neu i brutícia. Una càmera obscura també es pot produir amb un petit forat en un sostre, paret o persiana a través del qual es projecta la vista de l'exterior sobre una paret dins d'una habitació fosca.[3] El biòleg Donald Perry va fer una expedició a la selva tropical de Costa Rica, on es va enfilar dins la cavitat d'un gran arbre còncau i va descobrir un petit forat que projectava una imatge cap per avall del món exterior a la paret interior oposada del tronc. .[4] Aquesta mena d'experiència ha estat possible o disponible al llarg del temps, més enllà dels temps moderns i de la història humana.[5]

La imatge creada sembla una pel·lícula cap per avall. Una càmera obscura es basa en el contrast de lluminositat entre el món exterior brillant i un espai interior tènue, de manera que un contrast més gran produeix una imatge projectada més clara o nítida. No és necessària una foscor absoluta a l'interior, però hi ha d'haver una diferència significativa entre els dos nivells d'il·luminació.

Bases arqueològiques modifica

Arquitectura modifica

El registre arqueològic està ple d'excavacions d'estructures construïdes al llarg del temps, però a causa de la decadència natural dels materials i les complexitats de la conservació, com més enrere en el temps, menys probabilitats hi ha que els artefactes hagin sobreviscut. Per exemple, les construccions d'aixopluc i recer paleolítiques del Paleolític inferior (c. 2.600.000–300.000 aC) i del Paleolític mitjà (c. 300.000–45.000 aC) es troben, generalment, menys completes i, per tant, estan subjectes a interpretació, mentre que les que daten del Paleolític superior (45.000 aC. –10.000 BP) són més nombroses i estan més ben conservades. En les estructures paleolítiques generalment hi ha una superestructura restant i, com a resultat, s'han de deduir a partir de petjades d'artefactes.[6]

Per contra, algunes estructures neolítiques conserven elements sobre el sòl. Al neolític es va produir l'auge de l'agricultura i l'establiment d'assentaments, que van generar un excedent d'aliments i un augment de la densitat de població. Així, l'existència d'una força de treball gran i coordinada va permetre el transport de pedres enormes per construir estructures voluminoses i permanents. Cap al voltant del 5.000 aC, molts grups diversos de persones establerts en una gran àrea erigien grans fustes i pedres, o megàlits, per tancar i delimitar espais comunitaris. En els temps històrics, el desenvolupament de l'escriptura va oferir una nova capa d'informació, amb descripcions de l'aspecte físic, materials, disseny, ús i esdeveniments relacionats amb aquestes estructures. Aquesta combinació de restes i registres escrits millora la precisió de l'anàlisi de l'òptica arqueològica.

Òptica arqueològica i arqueoastronomia modifica

Hi ha algunes evidències que indiquen que les estructures prehistòriques orientades en direcció a la posició del sol a l'horitzó també van generar situacions de càmera fosca. Alguns exemples a l'Europa occidental inclouen la sortida del sol a mig hivern a Newgrange,[7] la posta de sol a mig hivern a Maeshowe [8] i la sortida del sol a mig estiu a Bryn Celli Ddu.[9]

Si bé els estudis d'astronomia arqueològica han parlat tradicionalment d'aquest tipus de monuments com a observatoris, el treball de camp fet a la dècada de 1990 a Balnuaran de Clava per Ronnie Scott i Tim Phillips suggereix que la posta de sol en ple hivern hauria emès imatges dins de dues tombes de corredor. En reconstruir temporalment els sostres col·lapsats d'aquests monuments, observaren que l'acte d'observar el sol al llarg dels seus passadissos de forma directa era potencialment encegador i, a més, tan sols podia ser vist clarament per una persona a la vegada. En canvi, un grup de més de vint persones es va poder situar d'esquena a l'obertura per veure els efectes de la llum solar que queia sobre els blocs de pedra construïts expressament a les parets d'ambdues cambres.[10] Aquestes observacions van inspirar Scott per especular que aquestes estructures eren càmeres obscures, i que una projecció òptica del disc solar reproduiria els moviments del sol a través del cel de manera que moltes persones els veiessin al mateix temps.[11]

L'òptica arqueològica i l'arqueologia dels sentits modifica

L'òptica arqueològica contribueix a i forma part d'una disciplina més àmplia, l'arqueologia dels sentits. En lloc d'enregistrar les restes del passat, com ara pedres dempeus o murs construïts, aquesta és una disciplina més àmplia que emfatitza com els espais entre aquests elements erigits pels pobles antics podrien haver estat escenaris per a experiències sensorials, encara que parts de les estructures originals hagin desaparegut. Entre els sentits, la visió ha rebut una consideració important, incloent-hi estudis de visibilitat entre unes estructures i altres,[12] interaccions amb la geologia i la topografia,[13] l'alineació d'astrobomia arqueològica,[14] o el simbolisme del color.[15] Al mateix temps, l'antropologia ha posat al descobert societats que emfatitzen els altres sentits,[16] incloent qualitats com l'aroma i l'olfacte.[17] També es pot considerar la rellevància social dels sentits lligats al menjar i la beguda,[18] així com el tacte i la textura.[19]

Altres estudis han examinat la musicologia arqueològica i l'acústica arqueològica.[20] Alguns artefactes ossis paleolítics han estat interpretats com a instruments musicals[21] o “dispositius de producció de so”,[22] mentre que algunes prestacions naturals dins de les coves emeten sons inusuals.[23] També hi ha hagut suggeriments que l'art rupestre paleolític s'agrupa en llocs on les cavernes tenen propietats especialment ressonants.[24] A la dècada de 1990 les propietats sonores de l'arquitectura construïda (en contraposició a arquitectura com les coves, que són naturals) van ser sotmeses a un escrutini creixent, amb investigacions sobre ressonàncies induïdes vocalment dins de jaciments neolítics amb cambra,[25] així com el fenomen acústic més ampli dins d'una varietat d'estructures megalítiques.[26]

Una arqueologia dels sentits, inclosa l'òptica arqueològica, emfatitza que el passat estava habitat per persones vives, les experiències de les quals eren inherentment parcials i subjectives. De fet, aquesta subjectivitat podria haver donat tant significat com misteri als esdeveniments ocorreguts dins de les estructures antigues. Això reconeix que els sentits probablement han estat utilitzats i entesos de maneres molt diferents pels humans al llarg del temps.

Desenvolupament del camp de l'òptica arqueològica modifica

L'estudi de les percepcions antigues de la llum es va desenvolupar a partir de moltes fonts dispars (arqueòlegs, artistes, antiquaris i astrònoms), amb precursors que es remunten almenys a un mil·lenni. El 1998, l'arqueòleg Ronnie Scott va especular que les tombes de corredor neolítiques a Escòcia podrien haver estat utilitzades com a càmera obscura.[11] L'any 2000, Robert Temple va publicar una investigació sobre alguns tipus de lents de cristall que es remunten a l'antiguitat.[27]

L'òptica arqueològica, encara sense nom, va sorgir com a línia formal de recerca a partir de l'any 2005, amb una presentació de Matt Gatton i els seus col·legues sobre “La càmera obscura i l'origen de l'art” a la Universitat de Louisville, Kentucky. Posteriorment, van fer presentacions a la Universitat de Lisboa el 2006 i a l'Institut d'Arqueologia de la Universitat d'Oxford el 2007. Un petit nombre d'investigadors, de manera independent, van començar a dur a terme treballs de camp sobre òptica arqueològica dins les tombes de corredor neolítiques. L'any 2011, Morgan Saletta va publicar un article que assenyalava l'existència de projeccions de càmera obscura a dues localitzacions arqueològiques del sud de França.[28] El 2011, Gatton va començar a documentar projeccions òptiques en paratges neolítics de Dinamarca. Aaron Watson, en col·laboració amb Ronnie Scott, va començar a registrar les propietats d'òptica arqueològica dels monuments a Escòcia el 2012, i Gal·les el 2014.[29]

Des del 2011, el concepte d'òptica arqueològica com a camp acadèmic més ampli s'ha fusionat amb l'elaboració de Constantinos Papadopoulos i Holley Moyes del “Oxford Handbook of Light in Archaeology”, que va posar en contacte investigadors que treballaven en línies similars.[29]

Òptica arqueològica paleolítica modifica

Estructures del paleolític modifica

El Paleolític inferior va ser l'època dels primers humans, com l’Homo habilis i l’Homo erectus. Alguns possibles indicis del desenvolupament primerenc de construccions d'aixopluc durant el Paleolític inferior provenen de les excavacions a Olduvai Gorge,[30] Melka Kunturé,[31] Pont-de-Lavaud,[32] Isernia La Pineta,[33] Maozhushan,[34] Bilzingsleben,[35] i Terra Amata.[36]

Durant el Paleolític Mitjà, es produí el declivi de l'Homo erectus a mesura que l'Homo neanderthalensis es desenvolupava a Euràsia i l'Homo sapiens a l'Àfrica. Possibles proves de la construcció d'estructures per l'aixopluc al Paleolític Mitjà es poden trobar en indrets com Port-Pignot,[37] Saint-Vaast-la-Hougue,[38] Le Lazaret,[39] La Baume des Peyrards,[40] Combe Grenal.,[41] La Butte d'Arvigny,[42] La Folie,[43] La Ferrassie,[44] Biśnek,[45] Vilas Ruivas,[46] Ripiceni-Izvor,[47] i Molodava I.[48]

El Paleolític superior va veure l'expansió de l'Homo sapiens i la davallada i extinció definitiva de l'Homo neanderthalensis. Els millors exemples de construccions de recer del Paleolític superior provenen d'excavacions a llocs com Kostienki,[49] Cueva Morín,[50] Grotte du Renne,[50] Vigne-Brune,[51] Dolní Věstonice,[52] Les Peyrugues,[53] Mezin,[54] Ohalo II,[55] Mal'ta,[56] Le Cerisier,[56] Plateau Perrain,[57] Gontsy,[58] Mezhirich,[59] Gönnersdorf,[60] Pincevent [61] i Borneck.[62]

Tafonomia modifica

L'evidència física real dels refugis paleolítics es limita a materials permanents com la pedra i l'os. No s'ha trobat cap pal de fusta ni pell d'animal, perquè aquests materials es desintegren amb el pas del temps. Tot i això, es pot estipular l'existència d'elements peribles. Els forats de pals en el sòl demostren l'existència de suports de fusta. L'alineació dels forats o l'existència d'un cercle de pedres de suport descriu l'empremta d'una cuirassa o estructura de la construcció. Finalment, l'àrea coberta per sílex escampat pel treball amb fulles de tall i altres activitats domèstiques, determina encara més la forma interior de l'estructura.

Els tipus de pedres, ossos i minerals que es troben als campaments paleolítics il·lustren, a més, l'ús de pells d'animals com a coberta de tendes. Els ossos d'animals tallats i cremats trobats al voltant de fogueres mostren el tipus d'animals que es caçaven i es menjaven. Les eines de pedra, com ara els rascadors de pells i els dipòsits de minerals emprats en la preparació de pells, mostren l'ús habitual de pells d'animals. A més, hi ha una gran quantitat de paral·lelismes etnogràfics, ja que les cultures indígenes d'arreu del món es van basar en les pells d'animals com a material de coberta per a refugiar-se fins a l'inici de l'era moderna.

Modes de vida modifica

Els pobles paleolítics existien abans del descobriment de l'agricultura i la domesticació dels animals, i haurien viscut en petites bandes de caçadors-recol·lectors, movent-se d'un lloc a un altre i explotant recursos vegetals, animals i minerals. Dos dels factors que influïen en l'elecció de la ubicació eren la proximitat a l'aigua dolça i les rutes de migració dels animals.[63] Els recol·lectors paleolítics també establien campaments amb vistes a camps habitats per ramats d'herbívors ungulats.[64]

Els campaments paleolítics es caracteritzaven per ser ocupats de forma repetida, estacional i durant períodes curts de temps. Si bé els habitants eren força mòbils, sense bèsties de càrrega els refugis no eren transportats. Una tenda podia estar al seu lloc durant uns quants anys abans que es deteriorés i s'hagués de reconstruir. El registre arqueològic descriu refugis reconstruïts una vegada i una altra aproximadament al mateix indret. Les bandes de caçadors-recol·lectors del paleolític seguien un circuit anual amb refugis construïts en punts estratègics del camí.

Llars de foc modifica

En els campaments paleolítics hi havia, escampades, fogueres exteriors i interiors. Les llars de foc internes no eren focs oberts, sinó espais buits on es dipositaven pedres escalfades i carbó vegetal.[65] Les llars de foc actuaven com a dissipadors o tampes de calor, on l'energia tèrmica s'emmagatzemava i s'alliberava lentament amb el pas del temps, per mantenir l'habitatge calent. Les pedres calentes i els carbons s'enrotllaven, amb pals o ossos, sobre pells gruixudes d'animals i es transportaven un parell de metres des de la foguera fins a la llar. L'endemà es repetia la tasca: es desmuntaven les llars i es tornaven a muntar rutinàriament. L'escalfament freqüent feia que les roques es decoloressin i s'esmicolessin. Una vegada una roca ja no era retenia la calor de forma efectiva, es llençava a un pou de rebuig proper, juntament amb ossos d'animals i altres residus domèstics. Una llar de pedra interna és una estratègia eficaç per mantenir-se calent, però no proporciona cap llum.[66] Els interiors de les tendes eren, aleshores, llocs foscos, on els pobles del paleolític haurien pogut observar l'efecte de la càmera obscura.

Òptica arqueològica paleolítica modifica

Reconstruccions modifica

La idoneïtat de les tendes/refugis paleolítics per a la formació casual de fenòmens de càmera obscura es va explorar al llarg d'un seguit d'experiments sota la direcció de Matt Gatton el 2005 i el 2006.[67] El primer conjunt d'experiments va tenir lloc en un ranxo de bisons al comtat d'Oldham, Kentucky. Allí es va aixecar un petit i rudimentari tipi de pell de bisons al costat d'una pastura, i les imatges d'un bisó van passar a través d'un forat a les pells i es van projectar a l'interior de tenda. El segon conjunt d'experiments es va produir en un refugi de roca fora d'Irvine, comtat d'Estill, Kentucky, on els investigadors van recolzar un bastiment de branques d'arbres contra una paret de roca i el van cobrir amb pells de bisó. La imatge d'un cavall a l'exterior es projectava a través d'un forat rugós a les pells i cap a l'espai interior. El tercer conjunt d'experiments va tenir lloc al Musée du Malgré-Tout a Bèlgica, on els arqueòlegs Pierre Cattelain i Claire Bellier van reconstruir una varietat d'estructures paleolítiques provinents de diversos llocs de França, Alemanya i Ucraïna. Hi havia alguns forats a les cobertes de pell de cada tenda. A la tenda alemanya, es van projectar imatges dins de la reconstrucció sobre una pell de conill.

Anàlisi estadística modifica

Les reconstruccions de les tendes van establir una certa plausibilitat de la formació accidental de fenòmens de càmera obscura durant el Paleolític, però la plausibilitat no és probabilitat, de manera que la qüestió de la freqüència probable de les imatges projectades va ser explorada mitjançant el modelatge estadístic bayesià.[68]

Per avaluar la probabilitat d'un esdeveniment desconegut, es van utilitzar una sèrie de probabilitats condicionals per crear un arbre de probabilitat mitjançant TreeAge Pro 2011 (Williamstown, MA). Les condicions que afecten l'aparició de les imatges projectades són el context general del refugi, l'existència de l'obertura, la mida de l'obertura, l'exposició a la llum solar, la meteorologia, l'ocupació de l'habitatge i el seu context específic. Donades les diferents situacions pel que fa a les variables; la probabilitat que una persona observés una imatge projectada dins d'un habitatge paleolític oscil·la entre l'1% i el 8% per dia, o entre 4 i 29 vegades l'any.[69] Multiplicant les ocurrències anuals pel rang d'anys i la població humana estimada; els fenòmens de càmera obscura es podrien haver vist entre 54.800 milions i 4.38 bilions de vegades (de 5,48x10 10 a 4,38x1012) al llarg de la prehistòria.[69]

Implicacions modifica

La probable prevalença de la càmera obscura prehistòrica al llarg de l'experiència humana suggereix diverses implicacions importants per al desenvolupament de l'art, les creences religioses, la filosofia i l'art rupestre.

Art modifica

Els orígens de l'art han estat un misteri significatiu, perquè l'art, com a forma de comunicació, és en gran part una construcció social. El problema principal és que no pot existir la intenció de representar un objecte o una escena sense saber abans que aquesta representació és possible.[70] Els investigadors s'han trobat amb grans complexitats per trobar explicacions a la manera com els pobles prehistòrics van ensopegar per primera vegada amb la idea de la possibilitat d'una representació.[71] L'explicació que ofereix l'òptica arqueològica és que les imatges projectades dins d'un espai d'habitatge mitjançant el fenomen de la càmera obscura proporcionaven, segons el professor de Cambridge Nigel Spivey, “una experiència visual prototípica que desencadena el concepte de representació”.[72] A més, les imatges serien experiències compartides, visibles per tots els que es troben a la tenda o estructura a la vegada.[73] Així, el grup podria experimentar col·lectivament, discutir, verificar, confirmar, investigar i interpretar les imatges projectades sobre les superfícies davant d'ells. És, per tant, l'aspecte comunitari de les imatges el que fa socialment factible el desenvolupament de l'art visual.

“Una imatge projectada a l'atzar representa un objecte real; diu «bisó» sense ser un bisó de carn i ossos, calant la idea d'un referent, l'inici conceptual de l'art”. —Matt Gatton [74]

Fe modifica

També és possible que les imatges de càmera obscura hagin impulsat la creença religiosa. Una definició àmplia de religió és la creença en un regne alternatiu que influeix en la realitat física. El teòleg Rudolf Otto sostenia que els orígens de la religió es troben en el concepte del fet sagrat, el diví que es presenta com una cosa “totalment diferent” (ganz andere).[75] Les imatges projectades en les tendes paleolítiques haurien ofert una porta d'entrada primerenca al concepte d'un regne alternatiu, una ullada d'un “altre”, que va iniciar la creença en alguna cosa que no es veia moment a moment. Les imatges, un cop vistes, van perdurar en la ment i van arrelar a la cultura.

“La imatge de la càmera separa a l'instant una quasi-realitat lluny de la realitat, eliminant un 'altre' del 'és'; inculcant la mateixa idea que els animals, les plantes i els humans tenen existències en altres formes, esperits, en altres plans". - Matt Gatton [76]

Un cop arrelat el concepte d'un regne alternatiu, hauria proporcionat un domini als agents d'un “altre” món per intervenir en els afers humans. La noció de formes d'esperits és l'arrel mateixa de l'animisme, la forma de religió coneguda més antiga, i potser la primera. La imatge incidental és possiblement la primera visió del “diví”.[77]

Filosofia modifica

La qüestió central de la metafísica és la investigació de la naturalesa de la realitat. Les imatges en una tenda paleolítica desencadenarien una cascada de pensaments sobre l'essència de la realitat: Què és aquell pla d'existència? I de manera reflexiva, què és aquest pla? [78] Només entravessant una realitat alternativa aquesta realitat s'obre a qüestionar-la: el mateix inici de l'anàlisi abstracta.

Distorsions esquematitzades modifica

Les projeccions de càmera obscura també poden explicar alguns trets comuns entre les pintures rupestres d'animals i persones. L'art rupestre paleolític és ben conegut per les figures icòniques i esquematitzades, generalment amb caps extremadament petits i cossos enormes, sovint encorbats. Exemples dels elements bàsics del lèxic visual d'algunes cultures paleolítiques —repetició, desconnexió, moviment, superposició i distorsió— es troben en gravats sobre pedres planes i ossos dins dels llocs d'habitacions i també a les parets de les coves profundes.[79]

El maig de 2005, Matt Gatton, Walter Brock i Dylan Brock van muntar una càmera obscura de la mida d'una habitació en una granja a Harrodsburg, Kentucky. La imatge d'un cavall es va projectar sobre una petita pedra plana. Era natural que l'artista captés la imatge amb el tors, la pedra gravada subjectada al cos i els ulls mirant la imatge invertida. En aquest escenari era avantatjós inclinar lleugerament la pedra. Com més s'inclinava la pedra, més es distorsionava la imatge de l'animal, el cap de l'animal es reduïa de mida i l'estómac inclinat cap avall, com les distorsions que es veuen en algun art rupestre profund.[80] Aquesta distorsió es coneix com a l’⁣efecte clau de volta. Gatton va proposar que les distorsions profundes de la cova podrien haver resultat dels efectes de la càmera fosca dins de les tendes.[81]

Conceptes d'òptica arqueològica paleolítics en una cultura més àmplia modifica

La hipòtesi que la gent paleolítica hauria vist efectes de càmera obscura dins dels seus refugis —la teoria de la càmera obscura paleolítica de Gatton— ha guanyat una exposició més àmplia en els darrers anys, incloent-hi referències específiques als llocs següents.

  • El doctor Nigel Spivey a How Art Made the World: Cambridge Interviews: Episode 2, "The Day Pictures Were Born" KCET/BBC, 22 de juny de 2006. Sèrie produïda per Mark Hedgecoe i dirigida per Robin Dashwood [82]
  • L'exposició “Le cinéma/Pré-cinéma” a la Malle Pédagogique, Collège of Cinéma at Calvados a Caen, França (2009-2010).
  • El Festival d'Artefactes de 2014 a Lovaina, Bèlgica, va tenir com a temàtica la teoria de la càmera obscura del Paleolític de Gatton, "De Prehistorie van het Beeld" (La prehistòria de la imatge). Pierre Cattelain i Claire Bellier i el seu equip del Musée du Malgré-Tout van construir una rèplica de la tenda paleolítica Le Ceriser (c. 18.000 BP) a l'atri de la biblioteca pública de Tweebronnen. Gatton va estar present per mostrar als visitants com es projectaven les imatges dins de la tenda.[83] Després del festival, la carpa va ser desmuntada i transportada al Musée du Malgré-Tout per a la seva instal·lació permanent.
  • La introducció de la temporada 1, episodi 5, “Hiding in the Light”, de Cosmos: A Space Time Odyssey, que es va emetre per primera vegada als EUA el 6 d'abril de 2014. La sèrie va ser produïda per una associació de National Geographic Channel i FOX, i va ser escrita per Ann Druyan i Steven Soter, i narrada per Neil deGrasse Tyson.
  • Imatge AQUEST, Podcast #1: The Ancient Camera (Camera Obscura). Organitzat per Chelsea i Tony Northrup, The Art and Science of Photography, 25 de gener de 2016

Òptica arqueològica neolítica modifica

El període neolític ofereix la possibilitat d'explorar projeccions d'imatges òptiques dins de l'arquitectura. Les estructures neolítiques van des de cases modestes fins a enormes recintes i túmuls, i es van construir amb combinacions de terra, fusta i pedra. El treball de camp d'òptica s'ha centrat en els monuments megalítics.

Estructures megalítiques modifica

Els megàlits, o grans pedres, es troben en dos tipus principals de formes arquitectòniques: independents i cobertes de terra. Les pedres dempeus individuals i agrupades (en formacions de cercles, línies, ovals, en “U” o rectangles) no es van utilitzar per suportar el pes de la terra per sobre d'elles, sinó que servien com a marcadors. Les cambres megalítiques dissenyades per suportar el pes d'un monticle de terra, gespa, runa o pedra s'han classificat en grups, que inclouen dòlmens, dòlmens de portals, tombes de galeria, tombes de falca, tombes de corredor i tombes amb pati. El terme “dolmen” descriu agrupacions de pedres erigides que suporten una pedra gran i plana, com si es tractés d'una taula rudimentària de grans dimensions. Els “dòlmens de portal” tenen una llosa de pedra angulada sostinguda per suports que delimiten una cambra, sovint amb entrada. Les tombes de “galeria” són dòlmens allargats formats per dues fileres de pedres verticals (ortòstats) que suporten una sèrie de pedres de coberta plana (llintes). Les tombes de “falca” són més amples a la boca i més estretes a mesura que retrocedeixen cap a dins. Les “tombes de pas” tenen un llarg passatge construït en roques que condueix a una cambra soterrada. Les tombes amb “pati” s'anomenen així perquè tenen el que sembla ser un pati envoltat per pedres erigides davant de la cambra de la tomba. Tot i que moltes d'aquestes estructures apareixen ara com a monuments independents, les seves pedres eren sovint les subestructures esquelètiques de túmuls eliminats per l'erosió o l'acció humana.

Un nucli important de cambres megalítiques és a Europa occidental: Escandinàvia, les illes Britàniques, França i Ibèria. El seu origen, cronologia i finalitat és un tema de recerca i debat en curs. De fet, no es limiten a Europa, sinó que es troben a Euràsia i a tot el món. La seva importància en les cultures passades se suggereix pel treball i els recursos necessaris per crear-les. Els túmuls construïts amb cura i complexitat van ser proeses importants, que van requerir desenes de milers d'hores per construir-los. Per exemple, s'ha especulat que una força de treball de 400 persones treballant contínuament durant dos mesos cada any hauria trigat uns setze anys a construir el cairn de 200.000 tones a Newgrange.[84]

A les Illes Britàniques és possible que molts tipus diferents de monuments amb cambres, inclosos els construïts amb fusta, hagin estat adequats per a la creació de fenòmens òptics. Estudis recents s'han centrat en un format en particular: el sepulcre de pas megalític.

Tombes de corredor modifica

Les tombes de pas comprenen un únic passadís construït en pedra que dona accés a una cambra central, i hi pot haver cambres o cel·les adjacents. Aquesta estructura està totalment coberta per un túmul que pot estar format per terra, runes, gespa o argila. La seva distribució s'estén per l'oest d'Europa. Determinar el nombre exacte d'aquests llocs és problemàtic a causa de la mala conservació de molts. Hi ha més de cent cinquanta tombes de passatge provades a Irlanda, amb una estimació global de més de tres-centes en total,[85] aproximadament cinc-centes a Dinamarca,[86] i més de 250 a Escòcia.[87] La seva classificació s'ha dividit en encara més grups com les tradicions Orkney-Cromarty, Maeshowe i Clava, però totes conserven el mateix format fonamental. La seva construcció probablement va començar al Neolític anterior, poc després del 5600 aC,[88] i s'estén al voltant del 4000 aC en exemples excavats de tombes de passatge de Clava Cairn,[89] però això no implica que s'hagin construït o utilitzat durant tot aquest temps.

Preservació de les tombes de corredor modifica

La supervivència de les tombes de corredor és variable i depèn de molts factors. L'excavació de dues fosses de passatge neolítiques posteriors a Balnuaran de Clava va demostrar que la seva arquitectura era intrínsecament inestable i probablement s'hauria ensorrat dècades després de la seva construcció.[90] Els exemples anteriors, inclòs el format Orkney-Cromarty, semblen, en general, haver estat més robusts. Les tombes de passatge també es podien reutilitzar en èpoques posteriors, incloses l'Edat del Ferro i l'Edat Mitjana, i de vegades es va eliminar el seu contingut neolític. Alguns van ser destruïts quan es van construir noves estructures sobre ells.[91] La majoria han requerit consolidació, reconstrucció o enfortiment per permetre l'accés públic. A la vall de Boyne, Newgrange i Knowth han sofert importants excavacions i restauracions.[92][93] A les Òrcades, el sostre de la cambra de Maeshowe ha estat restaurat després dels danys causats pels víkings al segle XII.[94] En alguns casos, les darreres obres d'edificació n'han alterat notablement l'aspecte, un factor crític que cal tenir en compte a l'hora d'observar i interpretar els fenòmens òptics dins dels seus passatges i cambres.

Enigma d'ús modifica

Les tombes de corredor a Europa han estat durant molt de temps un focus de mites i llegendes. La tradició medieval diu que bruixots, gegants, bruixes o dimonis erigien les grans pedres i que els túmuls eren les llars de gnoms, elfs, fades i follets.[95] A Dinamarca, les fosses de pas encara es coneixen com a jættestuer (cases de trols). Una anàlisi dels contes populars irlandesos va revelar que els túmuls megalítics servien com a llocs d'enterrament d'herois antics i eren residències d'éssers sobrenaturals.[96]

Moltes tombes de corredor, de fet, contenen les restes dels morts, de vegades en quantitats importants. Per exemple, les excavacions a Quanterness van revelar els ossos de 157 individus de diverses edats, però el nombre total de conservats dins de la tomba podria haver estat més proper als 400.[97] També es troben restes d'animals i artefactes en alguns llocs, com ara comptes, boles de pedra i ceràmica.

Sembla que l'enterrament no era l'única funció de les “tombes” de corredor. Alguns jaciments contenen poques evidències de restes humanes, tot i que això podria reflectir les seves històries posteriors, mentre que altres tenen evidències d'activitats dels vius. Es van cremar focs dins de les restes a Orkney.[98] A Knowth, Dowth i Newgrange, a Irlanda, hi ha exemples on imatges es van tallar in situ sobre pedres dins dels seus interiors.[93][99] Els passatges de diversos llocs s'alineen amb la sortida o la posta del sol en èpoques crucials de l'any, fent que s'il·luminin les seves cambres fosques. Molts mostren propietats acústiques extraordinàries. En conjunt, aquests factors suggereixen que les tombes de passatge es podrien interpretar com a escenaris per a activitats diverses que involucraven tant els vius com els morts.

L'ús de tombes de corredor com a càmera obscura modifica

El treball de camp principal que explora les propietats òptiques de les tombes de pas ha estat realitzat per Matt Gatton a Dinamarca, Morgan Saletta a França, Aaron Watson a Gal·les, Aaron Watson i Ronnie Scott a Escòcia i Eva Bosch a Espanya.

Format modifica

El format de les tombes de pas s'adapta especialment a la creació i control de projeccions òptiques. Aquestes estructures reprodueixen el format fonamental d'una camera obscura [100] i el treball de camp ha demostrat que poden tenir una capacitat de projecció notable.[101] La cambra ofereix un espai fosc mentre que el pas únic permet controlar de prop el moviment de la llum. En alguns casos, només la seva configuració bàsica és suficient per projectar una projecció,[102] i un petit nombre ofereixen mecanismes a través dels quals es pot controlar de prop la llum. Per exemple, la caixa del sostre de Newgrange té proves de la reubicació repetida de blocs de quars que es podrien haver utilitzat per manipular projeccions òptiques.[103] En la majoria dels casos, però, es van requerir obertures addicionals.

Accés restringit modifica

Les entrades de moltes tombes de corredor semblen haver estat segellades temporalment de diverses maneres: mitjançant blocs, lloses, blocs, taulons o marcs de fusta, com ho demostren els forats en la terra al costat de l'entrada. El de Maeshowe té un racó prop de l'entrada del pas que conté una pedra de portal acuradament equilibrada que es pot pivotar al seu lloc.[104] Això deixa un buit estret entre la part superior d'aquest bloc i les llindes del pas, permetent així que la llum entri fins i tot quan el pas és intransitable per a la gent.[105] En canvi, la caixa del sostre de Newgrange es troba a sobre del passadís, característica comparable a Cairn G a Carrowkeel. Aquestes obertures es podrien operar independentment dels passatges. Fins i tot en absència d'aquests dispositius, només calen afegits menors (blocs de pedra, un forat en un tauló de fusta o una pell d'animal penjada entre els pals de l'entrada) per convertir el monument en una càmera obscura operativa. El passatge serveix com a conducte de llum i la part posterior de la cambra actua com a superfície de projecció.

Pla d'obertura modifica

El caràcter de les projeccions òptiques dins de les tombes de pas és determinat per una sèrie de factors interconnectats. La il·luminació a l'interior del monument ha de ser baixa, però no sempre es requereix una foscor total, sinó que això depèn de la lluminositat relativa exterior.[106][107] Les observacions a Grey Cairns de Camster per part d'Aaron Watson i Ronnie Scott van demostrar que era possible fer projeccions sobre la boira, pluja i sota núvols intensos, però que aquestes condicions perjudicaven significativament la seva nitidesa.[108] La mida i la brillantor de les projeccions es poden ajustar tan modificant la mida de l'obertura com movent el mateix pla d'obertura en relació amb el pla focal, que sovint és la paret de la cambra alineada amb el corredor. Augmentar la distància focal movent l'obertura al llarg del corredor augmenta la mida de la projecció, però també en redueix la brillantor. La reducció del diàmetre de l'obertura dona com a resultat una imatge més enfocada, però cada vegada més fosca. Un altre factor que hi contribueix és la textura de la superfície sobre la qual es projecta la imatge. Per exemple, les observacions d'Aaron Watson han revelat que la llosa que constitueix la paret posterior de la cambra de Bryn Celli Ddu és prou llisa per mostrar una imatge detallada.[108] En canvi, les projeccions a l'interior de Cuween Hill cauen sobre murs de pedra rugosa, la qual cosa requereix que s'augmenti la distància entre l'obertura i el pla focal, augmentant així la imatge per fer-la visible.[101]

Tipus d'imatges projectades dins de sepulcres de corredor neolítics modifica

Imatges del sol modifica

Quan s'alinea amb el sol, una tomba de corredor configurada correctament és capaç de projectar una imatge ampliada del disc solar. Mentre l'obertura es mantingui estàtica, aquest disc solar projectat es mourà al llarg de la paret mentre el sol es mou pel cel. Durant la sortida del sol, per exemple, la imatge del sol semblarà viatjar per la cambra i després per les parets del passadís. Gatton ha suggerit que les imatges esculpides a les parets de la cambra de Cairn T a Loughcrew poden reproduir aquests moviments del disc solar.[100]

El 2011, l'arqueòleg Morgan Saletta va informar de projeccions solars a Grotte de Bounias i Grotte de la Source durant les postes de sol equinoccials. Aquests van ser el resultat del format arquitectònic d'aquests monuments, que creaven obertures prou restringides per projectar una projecció perceptible, encara que desenfocada.[102]

Durant l'època de la sortida del sol de mig estiu el 2014 i el 2015, Aaron Watson va documentar projeccions solars a Bryn Celli Ddu. En situar l'obertura a prop de la cambra, va ser possible projectar una imatge clara dels arbres propers i el sol naixent, emmarcats junts pel contorn del passatge. En canvi, traslladar l'obertura a l'entrada del pas va augmentar significativament el disc solar fins a un diàmetre de 10. cm.[109]

Imatges de monuments alineats modifica

Si una tomba de corredor està alineada amb un altre monument, es pot utilitzar el mètode de la càmera obscura per projectar imatges reconeixibles d'aquest monument a la cambra. Per exemple, mentre que el sol ponent brilla directament a la cambra de Maeshowe quan el sol es troba al seu extrem sud-oest (postes de sol del solstici d'hivern), també hi ha una alineació inversa (sortida del solstici d'estiu) quan el sol es troba al seu extrem nord-est. Això il·luminarà la llunyana pedra de Barnhouse de manera que la seva imatge es pugui projectar dins de la cambra de Maeshowe.[100]

A Balnuaran de Clava, dues tombes de corredor veïnes comparteixen un eix sud-oest per tal que els seus passadissos s'obrin en direcció a la posta de sol de ple hivern.[110] El cairn al sud-oest no només sembla emmarcat centralment quan es mira el corredor des d'aquest cap al nord-est, sinó que el treball de camp de Ronnie Scott i Tim Phillips ha documentat com sembla que el sol ponent de mig hivern descendeix directament al vèrtex del seu sostre.[111]

Imatges del paisatge modifica

Moltes tombes de pas estan situades en indrets elevats amb vistes extenses, o fins i tot se centren en característiques topogràfiques distintives. Per tant, aquests elements apareixeran dins de projeccions òptiques dins de les seves cambres. Aaron Watson ha documentat projeccions òptiques dins de Cuween Hill, Orkney, que ofereixen unes vistes àmplies de la badia de Firth. Dins del Dwarfie Stane, també a les Òrcades, és possible projectar una imatge panoràmica de les terres altes d'Hoy.[109]

Tot i que la majoria de les tombes de passatge hagin perdut les llindes i els sostres, és possible considerar les vistes que es podrien haver projectat originalment a les seves cambres. Per exemple, les ruïnes de Badnabay, al nord-oest d'Escòcia, semblen estar alineades cap a una muntanya amb un perfil distintiu.[108]

Imatges de persones modifica

La llum solar reflectida pot il·luminar les persones ubicades dins dels patis de les tombes, creant el que Gatton ha descrit com a projeccions “d'esperit” a causa de les seves qualitats efímeres i espectrals.[100] A contrallum, aquestes figures apareixen com a siluetes fosques, però en aquells moments en què el sol està darrere del monument, i la zona del pati d'entrada molt il·luminada, les imatges milloren en color i detall. Aaron Watson ha fotografiat projeccions òptiques de persones dins de Cuween Hill, Wideford Hill, Vinquoy Hill, Dwarfie Stane i Grey Cairns of Camster.[109]

Les projeccions de càmera obscura es mouen en temps real, tot i que les figures humanes projectades apareixen cap per avall i de darrere a davant. Això crea il·lusions distintives on individus, o fins i tot grups de persones, poden semblar emergir de la paret de la cambra. A mesura que els angles entre el subjecte extern i l'obertura es tornen cada cop més oblics, també es poden fer projeccions sobre el terra, les parets i el sostre d'un monument. Això pot crear la il·lusió d'una ombra humana que es mou per la tomba de corredor.[109]

Experiències multisensorials immersives dins de tombes de pas modifica

L'arquitectura de la tomba de corredor limita espacialment el nombre de persones que poden ocupar simultàniament les seves cambres, restringint de manera efectiva l'accés a tipus especialitzats de coneixement [112] i combinacions inusuals d'experiència sensorial. Tant si aquests llocs encarnen orientacions astronòmiques, ocupen llocs especials del paisatge o actuen com a receptacles de restes ancestrals, la teoria de la càmera obscura amplia la importància i el significat de la llum que entra en aquests monuments.

Les imatges cap per avall del món exterior, vistes per persones situades a les profunditats d'un cairn megalític, generarien de manera molt efectiva una sensació “d'alteritat”.[109] A més, la gent del neolític no posseïa els coneixements actuals de la física òptica i haurien tingut les seves pròpies explicacions respecte a aquests fenòmens. Fins i tot des d'una perspectiva científica, però, l'acte de presenciar la projecció del disc solar, o figures humanes que apareixen en un mur de pedra, suggereix més aviat una trobada amb el sobrenatural. S'ha plantejat que les projeccions del sol podrien haver estat interpretades com la manifestació d'una deïtat solar neolítica.[113]

Finalment, les projeccions òptiques convergeixen amb altres qualitats sensorials d'aquests llocs, que poden incloure la presència de restes de morts, art rupestre i efectes sonors “d'acústica arqueològica”. També hi ha la possibilitat que aquest tipus d'experiències es combinessin i coreografiessin per tal de maximitzar el seu impacte teatral sobre el públic.[114] En lloc de llocs silenciosos de la mort, les tombes de corredor poden haver actuat com a llocs on la gent podria participar en poderoses experiències multisensorials.

Monuments funeraris de l'Antic Egipte modifica

Els antics egipcis també poden haver presenciat i registrat efectes de càmera obscura. Els textos egipcis antics, coneguts col·lectivament com els Llibres de l'inframón, descriuen els complexos funeraris faraònics com a màquines de resurrecció impulsades pel sol que d'alguna manera intervenien en la fusió de l'ànima del faraó amb el déu solar.[115] La continuació de tot el cosmos depenia del déu solar que es regenerava a la foscor.[116]

El concepte de l'antic Egipte de l'ànima faraònica era complicat i estava dividit en diversos aspectes. L’⁣aspecte ka era un doble esperit, creat en néixer, amb l'aspecte físic de la persona. Després de la mort, el ka abandonava el cos i viatjava per l'inframon a la nit i tornava a la seva representació física (la mòmia, l'estàtua o les obres d'art) cada matí. Els temples mortuoris faraònics, que miraven a l'est cap al sol de l'alba i es van col·locar al costat de les piràmides durant l'època de la construcció de les piràmides, presentaven un santuari interior enfosquit amb una estàtua ka del faraó. Quan el sol sortia per l'horitzó, els seus raigs viatjaven pel passadís central del temple i projectaven la imatge del sol sobre el ka i, per contra, reflectien el ka cap al sol, unint els dos.[117] Aquest és el salt conceptual que sustenta la cultura egípcia antiga: el camí de l'ànima del faraó en un feix de llum.[117]

Ritus de culte de misteri de l'Antiga Grècia modifica

Les religions de misteri van dominar l'àmbit mediterrani durant l'antiguitat clàssica. La secta del misteri més important va ser el ritu sagrat de la deessa Persèfone a Eleusis, Grècia, que va dominar durant gairebé dos mil anys (des d'almenys 1500 aC fins a finals del segle IV dC). Els misteris d'Eleusi van començar com una petita religió localitzada, van créixer constantment i van ser adoptats com a part de la religió estatal de la veïna Atenes al voltant del 600 aC.

Dins del temple cavernós fosc hi havia un edifici sagrat més petit que contenia objectes de culte, normalment ídols escultòrics, i un foc molt brillant. Al temple, els iniciats tenien una experiència directa cara a cara amb els déus, que apareixien com a fantasmes de llum. Plató descriu els iniciats que experimenten “aparicions perfectes, senzilles, tranquil·les i feliços [eudaímona phásmata] en una llum pura...” (Pheedrus 250c ).

El principi òptic de la càmera fosca, una imatge projectada a una zona fosca des d'una àrea brillant adjacent a través d'una petita obertura, funciona independentment de l'escala de les zones fosques i clares. Si l'interior d'una habitació és molt brillant i l'exterior és molt fosc, un forat projectarà la imatge de l'espai més petit a l'espai més gran, més aviat com un projector de cinema en un teatre.[118] Matt Gatton ha proposat que els sacerdots (o sacerdotesses) d'Eleusis havien fet funcionar una cabina de projecció rudimentària, un “projector eleusí”, on la sala de foc sagrada del sacerdot actuava com a caixa de llum i l'espai fosc cavernós ple d'iniciats era el teatre.

« The initiates were not directing their attention toward the priest or the sacred house, but looking the other direction at spectral images that they believed were gods, shining and moving about… »
— Matt Gatton, The Eleusinian Projector: The hierophant’s optical method of conjuring the goddess.[118]

Referències modifica

  1. ↑ Gatton, M. (2009). "First Light: Inside the Palaeolithic camera obscura." In Acts of Seeing: Artists, Scientists and the History of the Visual -- a volume dedicated to Martin Kemp (Assimina Kaniari and Marina Wallace, eds.) London: Zidane. 153.
  2. ↑ Explanation of camera obscura operations derived from Pollack, P. (1969). The Picture History of Photography: From the Earliest Beginnings to the Present Day. New York: Harry N. Abrams. 18.
  3. ↑ Gernsheim, H. and Gernsheim, A. (1969). The History of Photography: From the Camera Obscura to the Beginning of the Modern Era. New York: McGraw-Hill. 17.
  4. ↑ Perry, D. (1988). Life above the Jungle Floor. New York: Simon and Schuster. 46-47.
  5. ↑ Renner, E. (2004). Pinhole Photography: Rediscovering a Historic Technique (3rd ed). Oxford: Focal Press. 3.
  6. ↑ For a good overview of Palaeolithic dwellings structures and strategies see Cattelain, P. and Hauzeur, A. (1998). "Des premiers abris aux premières maisons." In Les grandes inventions de la Préhistoire (Bellier C. and Cattelain, P. eds.) (Guides archéologiques du Malgré-Tout) Treignes: CEDARC. 37–46; and De Beaune, S. (2012). "Aux origins de la construction." In Édifice et Artifice (R. Carvais, A. Guillerme, V. Nègre, J. Sakarovitch, eds.) Premier Congrès francophone d’histoire de la construction Paris, 2008 Paris: Piccard. 77–89.
  7. ↑ O’Kelly, M. (1982). Newgrange. Archaeology, Art and Legend. London, Thames and Hudson. 117, 123–5.
  8. ↑ MacKie, E.W. (1997). "Maeshowe and the Winter Solstice: ceremonial aspects of the Orkney Grooved Ware culture." Antiquity 71. 338-59.
  9. ↑ Burrow, S. (2010). "Bryn Celli Ddu Passage Tomb, Anglesey: Alignment, Construction, Date and Ritual." In Proceedings of the Prehistoric Society 76. 261.
  10. ↑ Scott, R. and Phillips, T. (1999). "Clava: Light at the End of the Tunnel." Current Archaeology 165. 332-5.
  11. ↑ 11,0 11,1 Scott, R. and Phillips, T. (1998). "Archaeological experiment at Balnuaran of Clava North Eastern cairn on 20th and 22nd December 1997." a Sites and Monuments Archive
  12. ↑ Woodward, A.B. and Woodwood, P.J. (1996). "The topography of some barrow cemeteries in Bronze Age Wessex." In Proceedings of the Prehistoric Society 62. 275-91.
  13. ↑ Bradley, R. (1998). Ruined buildings, ruined stones: enclosures, tombs and natural places in the Neolithic of south-west England. World Archaeology 30. 13-22.
  14. ↑ Ruggles, C. (1999). Astronomy in Prehistoric Britain and Ireland. London: Yale University Press.
  15. ↑ Jones, A. and MacGregor, G., eds. (2002). Colouring the past: the significance of colour in archaeological research. London: Berg.
  16. ↑ Howes, D. and Classen, C., eds. (1991). The varieties of sensory experience. London: Berg.
  17. ↑ Classen, C., Howes, D., and Synnott, A. (1994). Aroma: the cultural history of smell. London: Routledge.
  18. ↑ Hamilakis, Y. (1999). "Food technologies/technologies of the body: the social context of wine and oil production and consumption in Bronze Age Crete." In World Archaeology 31(1). 38-54.
  19. ↑ Cummings, V. (2002). "Experiencing texture and transformation in the British Neolithic."In Oxford Journal of Archaeology 21(3). 249-61.
  20. ↑ Scarre, C and Lawson, G., eds. (2006). Archaeoacoustics. Cambridge: McDonald Institute for Archaeological Research.
  21. ↑ Megaw, J.V.S. (1960). "Penny whistles and prehistory." Antiquity 34, 6-13.
  22. ↑ Lund. C. (1981). "The archaeomusicology of Scandinavia." In World Archaeology 12. 246-65.
  23. ↑ Dams, L. (1984). "Preliminary findings at the ‘Organ’ Sanctuary in the cave of Nerja, Malaga, Spain." In Oxford Journal of Archaeology 3. 1-14.
  24. ↑ Reznikoff, I. and Dauvois, M. (1988). "La dimension sonore des grottes ornées." In Bulletin de la Société Préhistorique Française 85. 238-46.
  25. ↑ Devereux, P. and Jahn, R (1996). "Preliminary investigations and cognitive considerations of the acoustical resonances of selected archaeological sites." In Antiquity 70. 665-6.
  26. ↑ Watson, A. and Keating. D. (1999). "Architecture and sound: an acoustic analysis of megalithic monuments in prehistoric Britain." In Antiquity 73. 325-36.
  27. ↑ Temple, R. (2000). The Crystal Sun: The Most Secret Science of the Ancient World. New York: Random House.
  28. ↑ Saletta, M. (2011). "The Archaeoastronomy of the Megalithic Monuments of Arles-Fontvieille: The Equinox, the Pleiades and Orion." In Proceedings of the International Astronomical Union 7. 364-73.
  29. ↑ 29,0 29,1 Watson, A. and Scott, R. (2016). "Materialising Light, Making Worlds: Optical Image Projection within the Megalithic Passage Tombs of Britain and Ireland." In Papadopoulos. C. and Moyes, H., eds., The Oxford Handbook of Light in Archaeology. Oxford: Oxford University Press.
  30. ↑ Leakey, M.D. (1971). Olduvai Gorge, Volume 3: Excavations in beds I & II 1960–1963. New York: Cambridge University Press. 24.
  31. ↑ Chavaillon, J. (2004). "The site of Gomboré I: Discovery, geological introduction and study of percussion material and tools on pebble." In Studies on the early Paleolithic site of Melka Konturé, Ethiopia. (Chavaillon, J. and Piperno, M., eds.) Origines. Istituto Italiano di Preistoria e Protoistoria: Firenze. 263
  32. ↑ Chavaillon, J. (2004). "The site of Gomboré I: Discovery, geological introduction and study of percussion material and tools on pebble." In Studies on the early Palaeolithic site of Melka Konturé, Ethiopia. (Chavaillon, J. and Piperno, M., eds.) Origines. Istituto Italiano di Preistoria e Protoistoria: Firenze. 263
  33. ↑ Giusberti, G., Guerreschi, A., and Peretto, C. (1983). "Le strutture d’abitato dell’accampamento Paleolitico di Isernia La Pineta: Prime considerazioni." In Isernia La Pineta: Un accampamento più antico di 700.000 anni. Calderini: Bologna. 100.
  34. ↑ Fang, Y., Huang, Y., and Shen, C. (2004). "Pebble semicircle structure from a Lower Palaeolithic site in Southern China." In Eurasian Prehistory 2(2). 3-12.
  35. ↑ Mania D. and Mania U., (2005). "The natural and socio-cultural environment of Homo erectus at Bilzingsleben, Germany." In Gamble and Porr (eds.) The Hominid Individual in Context: Archaeological investigations of Lower and Middle Palaeolithic landscapes, locales, and artefacts. New York: Routledge. 98-114.
  36. ↑ de Lumley, H. (1966). "Les fouilles de Terra Amata à Nice: Premier résultats." In Bulletin du Musée d’Anthropologie Préhistorique de Monaco 13. 29-51; de Lumley, H. (1969). "A Palaeolithic camp at Nice." In Scientific American 22, No. 5. 33-41.
  37. ↑ Michel, D. (1982). "Le gisement préhistorique de Port Pignot à Fermanville (Manche)." In Gallia Préhistoire, Vol. 25, Issue 1. 1-68; Michel, D. (1983). "Structures d’habitat du paléolithique inférieur du Nord Cotentin." In Bulletin de la Société Normande d’Etudes Préhistoriques et Historiques, XLVIII. 11-13.
  38. ↑ Fosse, G. (1981). "Le site moustérien de Saint-Vaast-la-Hougue (Manche): Premiers résultats at problématiques generals." In Gallia Préhistoire 24, 2. 383-386.
  39. ↑ de Lumley, H. (1969). "Une Cabane Acheuléenne dans la Grotte du Lazaret (Nice)." In Mémoires de la Société Préhistorique Française, vol. 7 Paris.
  40. ↑ de Lumley, H. (1957). "Le Moustérien de la Baume des Peyrards (Vaucluse): Note Préliminaire." In Bulletin de la Société d’Etude des Sciences naturelles de Vaucluse. 1-23. de Lumley, H. (1962). "Paléolithique ancien et moyen en Vaucluse: notes préliminaires (1957-1962)." In Bulletin de la Société d’Etude des Sciences naturelles de Vaucluse. 29-79.
  41. ↑ Mellars, P. (1995). The Neanderthal legacy: An archaeological perspective from Western Europe . Princeton: Princeton University Press. 292-308.
  42. ↑ Gouédo, J-M., Bats, J-C., Krier, V., Pernot, P., and Ricard, J-L. (1994). "Le Gisement Moustérien de la ‘Butte d’Arvigny’ Commune de Moissy-Cramayel (Seine-et-Marne): Premiers Résultats." In Bulletin de la Société Préhistorique Française, Vol. 91, Issue 6. 369-377.
  43. ↑ Bourguignon, L., Sellami, F., Deloze, V., Sellier-Segard, N., Beyries, S., and Emery-Barbier, A. (2012). "L’habitat moustérien de « La Folie » (Poitiers, Vienne): synthèse des premiers résultats." In Paleo: Revue d’archéologie Préhistorique vol 14. 29-48.
  44. ↑ Peyrony, D. (1934) "La Ferrassie" in Préhistoire III. Paris. 1-92.
  45. ↑ Cyrek, K. (2003). "Biśnik Cave: A reconstruction of the site’s occupation in the context of environmental changes." In Eurasian Prehistory 1(1). 5-29.
  46. ↑ Zilhão, J. (2001). "Middle Palaeolithic Settlement Patterns in Portugal." In Settlement Dynamics of the Middle Palaeolithic and Middle Stone Age (Nicholas Conard, ed.) Tübingen: Kerns Verlag. 597-608.
  47. ↑ Păunescu, A. (1965). "Sur la succession des habitats paléolithiques et post-paléolithiques de Ripiceni Izvor." In Dacia N.S. 9. 5–31.
  48. ↑ Demay, L., Péan, S., and Patou-Mathis, M. (2012). "Mammoths used as food and building resources by Neanderthals: Zooarchaeological study applied to layer 4, Molodova I (Ukraine)." In Quaternary International vol. 276-277. 212-226.
  49. ↑ Sinitsyn, A. (2007). "Variabilité du Gravettien de Kostienki (Bassin moyen du Don) et des territoires associés." In Paléo, 19. 181-201; Hoffecker, J., Holliday, V., Anikovich, M.V., Sinitsyn, A.A. and Popov, V.V. (2009). Early Palaeolithic Settlement at Kostenki, Russia. A Research Report to the National Geographic Society: Grant 8528-08.
  50. ↑ 50,0 50,1 Freeman, L.G. and González Echegaray, J. (1970). "Aurignacian Structural Features and Burials at Cueva Morín (Santander, Spain)." In Nature, 226. 722-726.
  51. ↑ Combier, J. (1988). "L’Organisation de l’espace habité des hommes du Paléolithique Supérieur en France." In Espacio, Tiempo y Forma, Serie I, Number I, Prehistoria y Arqueología. 111-124.; Digan, M. (2008). "New technological and economic data from La Vigne-Brun (unit KL19), Loire: a contribution to the identification of early Gravettian lithic technological expertise." In Quartär 55. 115-125.
  52. ↑ Martin Oliva, M. (2014). "Dolní Věstonice (1922-1942): Karel Absolon, Hans Freising, and Assien Bohmers." In Anthropos-Studies, Vol. 37 N.S. 29 (2014).
  53. ↑ Allard, M. (2006). "25.000 years old architecture: Habitat 22 of Les Peyrugues" (C67-16) presented in Session 67 ‘Settlement dynamics and environment resources in the Palaeolithic of Southwest France: The case of the Quercy region’ at the XV Congress of the International Union for Prehistoric and Protohistoric Sciences, Lisbon, (4–9 September 2006); Allard, M. (1993). "Remontage lithique exceptionnel dans le Solutréen inférieur des Peyrugues (Orniac, Lot)." In Paléo, Vol. 5, Issue 5. 179-191.
  54. ↑ Allard, M. (2006). "25.000 years old architecture: Habitat 22 of Les Peyrugues" (C67-16) presented in Session 67 ‘Settlement dynamics and environment resources in the Palaeolithic of Southwest France: The case of the Quercy region’ at the XV Congress of the International Union for Prehistoric and Protohistoric Sciences, Lisbon, (4–9 September 2006). Allard, M. (1993). "Remontage lithique exceptionnel dans le Solutréen inférieur des Peyrugues (Orniac, Lot)." In Paléo, Vol. 5, Issue 5. 179-191.
  55. ↑ Nadel, D., Weiss, E., Simchoni, O., Tsatskin, A., Danin, A., and Kislev, M. (2004). "Stone age hut in Israel yields world’s oldest evidence of bedding." In Proceedings of the National Academy of Sciences (USA) vol. 101 no. 17. 6821- 6826
  56. ↑ 56,0 56,1 Gerasimov, M.M. (1935). "Raskopi Paleoliticheskoi Stoianki Mal’ta." in Paleolit SSSR. Moscow.
  57. ↑ Gaussen, J. (1994). "Le Plateau Parrain: l’orginisation." In L’Anthropologie 98 (2-3). 418-426.
  58. ↑ Iakovleva, L., Djindjian, F., Maschenko, E.N., Konik, S., Moigne, A.-M. (2012). "The late Upper Palaeolithic site of Gontsy (Ukraine): A reference for the reconstruction of the hunter-gatherer system based on a mammoth economy." In Quaternary International 255. 86-93.
  59. ↑ Soffer, O., Adovasio, J., Kornietz, N., Velichko, A., Gribchenko, Y., Lenz, B., and Suntsov, V. (1997). "Cultural Stratigraphy at Mezhirich, an Upper Palaeolithic Site in Ukraine with Multiple Occupations" in Antiquity 71. 48-62. Svoboda, J., Péan, S., and Wojtal, P. (2005). "Mammoth Bone Deposits and Subsistence Practices during Mid-Upper Palaeolithic in Central Europe: Three cases from Moravia and Poland." In Quaternary International 126–128. 209-221. Gladkikh, M.I., Kornietz, N.L., and Soffer, O. (1984). "Mammoth Bone Dwellings on the Russian Plain." In Scientific American (November, 1984). 164-75.
  60. ↑ Bosinski, G. (2008). Tierdarstellungen von Gönnersdorf: Nachträge zu Mammut und Pferd sowie die übrigen Tierdarstellungen, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 9. Mainz: RGZM. Bosinski, G., d'Errico, F., and Schiller, P. (2001). Die gravierten Frauendarstellungen von Gönnersdorf, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 8. Stuttgart: Steiner. Franken, E. and Veil, S. (1983). Die Steinartefakte von Gönnersdorf, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 7. Wiesbaden: Steiner. Terberger, T. (1997). Die Siedlungsbefunde von Gönnersdorf: Konzentrationen III und IV, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 6. Wiesbaden: Steiner. Bosinski, G. and Fischer, G. (1980). Mammut- und Pferdedarstellungen von Gönnersdorf, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 5. Weisbaden: Steiner, 1980. Brunnacker, K. (1978). Geowissenschaftliche Untersuchungen in Gönnersdorf, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 4. Weisbaden: Steiner. Bosinski, G. (1978) Die Ausgrabungen in Gönnersdorf 1968-1976 und die Siedlungsbefunde der Grabung 1968, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 3. Weisbaden: Steiner. F. Poplin, F. (1976). Les grands vertébrés de Gönnersdorf, Fouilles 1968, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 2. Wiesbaden: Steiner. Bosinski, G. and Fischer, G. (1974). Die Menschendarstellungen von Gönnersdorf der Ausgrabung von 1968, Der Magdalénien-Fundplatz Gönnersdorf Volume 1. Wiesbaden: Steiner.
  61. ↑ Leroi-Gourhan, A. (1984). Pincevent: Campement magdalénien de chasseurs de rennes. Guides Archeologiques de la France: L'Imprimerie Nationale. Leroi-Gourhan, A. and Brézillon, M. (1972). "Fouilles de Pincevent: Essai d’analyse ethnographique d’un habitat magdalénien (la section 36)." In Gallia Préhistoire, supplement VIIè. Leroi-Gourhan, A. and Brézillon, M. (1966). "L'habitation magdalénienne n° 1 de Pincevent près Monterau (Seine-et-Marne)." In Gallia Préhistoire Vol. 9, Issue 9-2. 263-385. To learn more about the distribution of materials see Enloe, J.G., David, F. and Hare, T. (1994). "Patterns of Faunal Processing at Section 27 of Pincevent: The use of spatial analysis and ethnoarchaeological data in the interpretation of archaeological site structure." In the Journal of Anthropological Archaeology 13. 105-124.
  62. ↑ Rust, A. (1962). Vor 20 000 Jahren: Rentierjäger der Eiszeit. Neumünster: Karl Wachholtz Verlag. Fischer, A. and Tauber, H. (1986). "New C-14 Datings of Late Palaeolithic Cultures from Northwestern Europe" in Journal of Danish Archaeology, Vol. 5. 7-13.
  63. ↑ Bahn, P.G. (1985). Pyrenean Prehistory: A Palaeoeconomic Survey of the French Sites. Warminster: Aris & Phillips. 336.
  64. ↑ Lambert, D. (1987). The Field Guide to Early Man. New York: Diagram Group. 164.
  65. ↑ Leesch, D. and Bullinger, J. (2012). "Identifying dwellings in Upper Palaeolithic open-air sites: The Magdalenian site at Monruz (Switzerland) and its contribution to analysing palimpsest." In A Mind Set on Flint: Studies in Honour of Dick Stapert (Niekus, M., Barton, N., Street, M., Terberger, T., eds.) Groningen Archaeological Studies, Vol. 16. Groningen: Barkhuis. 167-168. Leesch and Bullinger also cite Coudret, P., Larrière, M., and Valentine, B. (1989) "Comparer des Foyers: Une entreprise difficile." In Nature et Fonction des Foyers Prehistoriques (M. Olive and Y. Taborin, eds.). Colloque International de Nemours, 12–14 May 1987 (Mémoires du Musée de Préhistoire d’Ile-de-France 2) Association pour la Promotion de la Recherche Archéologique en Ile-de-France, Nemours, 37-45. Valentin, B. (1989). "Nature et Fonction des Foyers de l’habitation n°1 à Pincevent." In Nature et Fonction des Foyers Prehistoriques (M. Olive and Y. Taborin, eds.) Colloque International de Nemours, 12–14 May 1987 (Mémoires du Musée de Préhistoire d’Ile-de-France 2) Association pour la Promotion de la Recherche Archéologique en Ile-de-France, Nemours, 209-219. Valentin, B. and Bodu, P. (1991). "Perspectives de l’expérimentation appliquée à l’étude des foyers paléolithiques: Le cas des foyers del’habitation n°1 à Pincevent (Seine-et-Marne)." In Archéologie Experimentale-2, l’os et la pierre, la Maison et les champs. Colloque International ‘Expérimentation en Archéologie: bilan et perspectives’, Archéodrome de Beaune, 6–9 April 1988. Editions Errance: Paris. 138-145. Leesch, D. (1997). "Hauterive-Champréveyres, 10. Un campement magdalénien au bord du lac de Neuchâtel: cadre chronologique et culturel, mobilier et structures (secteur 1)." In Archéologie Neuchâteloise 19 (Musée Cantonal d’archéologie, Neuchâtel, 1997) 170-172. Plumettaz, N. (2007). "Le site magdalénien de Monruz, 2. Étude des foyers à partir de l’analyse des pierres de leurs remontages." In Archéologie Neuchâteloise 38. Office et Musée Cantonal d’Archéologie Neuchâtel.
  66. ↑ Leesch, D., and Bullinger, J. (2012). "Identifying dwellings in Upper Palaeolithic open-air sites: The Magdalenian site at Monruz (Switzerland) and its contribution to analysing palimpsest." In A Mind Set on Flint: Studies in Honour of Dick Stapert (Niekus, M., Barton, N., Street, M., Terberger, T., eds.) Groningen Archaeological Studies, Vol. 16. Groningen: Barkhuis. 168.
  67. ↑ Gatton, M. (2005). "Excerpts from — The Camera Obscura and the Origin of Art: The case for image projection in the Palaeolithic, first presented at the University of Louisville." In <Paleo-camera.com> 6 October 2005.
  68. ↑ Gatton, M. and Carreon, L. (2011). "Probability and the Origin of Art: Simulations of the Paleo-camera Theory." In APLIMAT, Journal of Applied Mathematics, Volume 4. 181-190 Gatton, M. and Carreon, L. (2012). "Projecting Projection: A statistical analysis of cast-light images." In Pleistocene Coalition Newsletter #18.
  69. ↑ 69,0 69,1 Gatton, M. and Carreon, L. (2011). "Probability and the Origin of Art: Simulations of the Paleo-camera Theory." In APLIMAT, Journal of Applied Mathematics, Volume 4. 185.
  70. ↑ Davidson, I. and Noble, W. (1989). "The Archaeology of Perception: Traces of Depiction and Language." In Current Anthropology 30. 129.
  71. ↑ Lewis-Williams, D. (2002). Mind in the Cave. London: Thames & Hudson, 2002. 184.
  72. ↑ Personal correspondence, E-mail from Nigel Spivey to Matt Gatton sent on Monday, 6 March 2006.
  73. ↑ Gatton, M., Carreon, L., Cawein, M., Brock, W., and Scott, V. (2010). "The Camera Obscura and the Origin of Art: The case for image projection in the Palaeolithic." In the Official Proceedings of the XV World Congress of the Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques (UISPP) 35, Lisbon 2006, Global State of the Art--SO7 (Kumar, G. and Bednarik, R., eds.) Oxford: Archaeopress. 138.
  74. ↑ Gatton, M. "First Light: Inside the Palaeolithic camera obscura" in Acts of Seeing: Artists, Scientists and the History of the Visual -- a volume dedicated to Martin Kemp (Kaniari, A. and Wallace, M., eds.) London: Zidane. 153.
  75. ↑ Otto, R. (1950 ed.). The Idea of the Holy; an inquiry into the non-rational factor in the idea of the divine and its relation to the rational [Harvey, J.W., trans.]. New York: Oxford University Press, 1950 ed. Originally published in German as Das Heilige (1917).
  76. ↑ Gatton, M. (2010). “Paleo-camera and the Concept of Representation." In Pleistocene Coalition News, Vol. 2: Issue 3 (Feliks, J., ed.) May–June. 5.
  77. ↑ Gatton, M. (2010). "Paleo-camera and the Concept of Representation." In Pleistocene Coalition News, Vol. 2: Issue 3 (Feliks, J., ed.) May–June. 5.
  78. ↑ Gatton, M. (2009). “First Light: Inside the Palaeolithic camera obscura.” In Acts of Seeing: Artists, Scientists and the History of the Visual -- a volume dedicated to Martin Kemp (Kaniari, A. and Wallace, M., eds.) London: Zidane. 153.
  79. ↑ Gatton, M. (2010). “The Camera and the Cave: Understanding the style of Palaeolithic art.” In Pleistocene Coalition News, Vol. 2: Issue 5 (Feliks, J., ed.) September–October. Gatton, M. (2010). “Paleo-camera, Phase II: Projected images in art and ritual (or why European Upper Palaeolithic art looks the way it does).” In Pleistocene Coalition News, Vol. 2: Issue 4 (Feliks, J., ed.) July–August.
  80. ↑ Gatton, M. (2009). “First Light: Inside the Palaeolithic camera obscura.” In Acts of Seeing: Artists, Scientists and the History of the Visual -- a volume dedicated to Martin Kemp (Kaniari, A. and Wallace, M., eds.) London: Zidane. 151.
  81. ↑ Gatton, M. (2005). “Drawing experiments” in “Excerpts from — The Camera Obscura and the Origin of Art: The case for image projection in the Palaeolithic, first presented at the University of Louisville.” In <Paleo-camera.com> May 2005.
  82. ↑ «How Art Made the World . Cambridge Interviews | PBS». PBS.
  83. ↑ Television coverage: De Prehistorie van Het Beeld, Vlaamse Radio- en Televisieomroeporganisatie (VRT). (Feb. 13, 2014). <http://cobra.canvas.be/cm/cobra/videozone/rubriek/kunst-videozone/1.1874453> Radio coverage: Radio 1, Helena De Groot and Marc de Bie <http://www.radio1.be/programmas/bar-du-matin/artefact-de-prehistorie-van-het-beeld[Enllaç no actiu]>
  84. ↑ O’Kelly, M. (1982). Newgrange. Archaeology, Art and Legend. London: Thames and Hudson. 117-8.
  85. ↑ Eogan, G. (1986). Knowth and the passage tombs of Ireland. London: Thames and Hudson. 24-5.
  86. ↑ Nualláin, S.Ó. (1979). "The Megalithic Tombs of Ireland" in Expedition 21, no. 3, University of Pennsylvania. 11. See also Møder med Danmarks oldtid (2011) (exhibition). National Museet, Copenhagen.
  87. ↑ Henshall, A.S. and Ritchie, J.N.G. (2001). The Chambered Cairns of the Central Highlands. Edinburgh: Edinburgh University Press. 98.
  88. ↑ Davidson, J.L. and Henshall, A.S. (1991). The Chambered Cairns of Caithness. Edinburgh: Edinburgh University Press. 83-4.
  89. ↑ Bradley, R. (2000). The Good Stones: A new investigation of the Clava Cairns. Edinburgh: Society of Antiquaries of Scotland Monograph 17. 160.
  90. ↑ Bradley. R. (1998). "Architecture, Imagination and the Neolithic world." In Creativity in Human Evolution and Prehistory, (Mithen, S., ed.). London: Routledge. 227-240.
  91. ↑ Hingley, R. (1996). "Ancestors and identity in the later prehistory of Atlantic Scotland: the reuse and reinvention of Neolithic monuments and material culture." In World Archaeology 28. 231-43.
  92. ↑ O’Kelly, M. (1982). Newgrange. Archaeology, Art and Legend. London, Thames and Hudson.
  93. ↑ 93,0 93,1 Eogan, G. (1986). Knowth and the passage tombs of Ireland. London: Thames and Hudson.
  94. ↑ Davidson, J.L. and Henshall, A.S. (1989). The Chambered Cairns of Orkney. Edinburgh: Edinburgh University Press. 62-3.
  95. ↑ Burl, A. (1999). Circles of Stone: The Prehistoric Rings of Britain and Ireland. London: Harvill Press. 9-11.
  96. ↑ O’Kelly, M. (1982). Newgrange: Archaeology, art and legend. London: Thames & Hudson. 45.
  97. ↑ Davidson, J.L. and Henshall, A.S. (1989). The Chambered Cairns of Orkney. Edinburgh: Edinburgh University Press. 154.
  98. ↑ Davidson, J.L. and Henshall, A.S. (1989). The Chambered Cairns of Orkney. Edinburgh: Edinburgh University Press. 59.
  99. ↑ Jones, A. (2004). "By Way of Illustration: Art, Memory and Materiality in the Irish Sea and Beyond." In The Neolithic of the Irish Sea: Materiality and Traditions of Practice, (Cummings, V. and Fowler, C., eds.) Oxford: Oxbow. 202-13.
  100. ↑ 100,0 100,1 100,2 100,3 Gatton, M. (2010). "Excerpts from — The Camera Obscura and the Megalithic Tomb: The role of projected solar images in the symbolic renewal of Life." In <Paleo-camera.com> 9 March 2010.
  101. ↑ 101,0 101,1 Watson, A. and Scott, R. (2016). "Materialising Light, Making Worlds: Optical Image Projection within the Megalithic Passage Tombs of Britain and Ireland." In The Oxford Handbook of Light in Archaeology (Papadopoulos, C. and Moyes, H. eds.) Oxford: Oxford University Press.
  102. ↑ 102,0 102,1 Saletta, M. (2011). "The Archaeoastronomy of the Megalithic Monuments of Arles-Fontvieille: The Equinox, the Pleiades and Orion." In Proceedings of the International Astronomical Union 7. 370-1.
  103. ↑ O’Kelly, M. (1982). Newgrange: Archaeology, art and legend. London: Thames & Hudson. 96.
  104. ↑ Davidson, J.L. and Henshall, A.S. (1989). The Chambered Cairns of Orkney. Edinburgh: Edinburgh University Press. 51.
  105. ↑ Ruggles, C. (1999). Astronomy in Prehistoric Britain and Ireland. London: Yale University Press. 129.
  106. ↑ Gatton, M. (2010). "Palaeo-camera and the Concept of Representation." In Pleistocene Coalition News 2 (3). 5.
  107. ↑ Gatton, M., Carreon, L., Cawein, M., Brock, W. and Scott, V. (2010). "The Camera Obscura and the Origin of Art: The Case for Image Projection in the Palaeolithic." In Proceedings of the XV World Congress of the Union Internationale des Sciences Préhistoriques et Protohistoriques (UISPP) 35, Global State of the Art (SO7), BAR S2108, (Kumar, G. and Bednarik, R., eds.) 135-41. Oxford: Archaeopress.
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 Watson, A. (2016). "Archaeo-optics and image projection in the Neolithic." In <www.monumental.uk.com>.
  109. ↑ 109,0 109,1 109,2 109,3 109,4 Watson, A. and Scott, R. (2016). "Materialising Light, Making Worlds: Optical Image Projection within the Megalithic Passage Tombs of Britain and Ireland." In The Oxford Handbook of Light in Archaeology (Papadopoulos, C. and Moyes, H., eds.) Oxford: Oxford University Press.
  110. ↑ See Bradley, R. (2000). The Good Stones: A New Investigation of the Clava Cairns. Edinburgh: Society of Antiquaries of Scotland Monograph 17.
  111. ↑ Scott, R. and Phillips, T. (1999). "Clava: Light at the End of the Tunnel." In Current Archaeology 165. 332-335.
  112. ↑ Thomas, J. (1992). "Monuments, Movement and the Context of Megalithic Art." In Vessels for the Ancestors, (Sharples, N. and Sheridan, A., Eds.) Edinburgh: Edinburgh University Press. 62-76.
  113. ↑ Saletta, M. (2011). "The Archaeoastronomy of the Megalithic Monuments of Arles-Fontvieille: The Equinox, the Pleiades and Orion." In Proceedings of the International Astronomical Union 7. 371.
  114. ↑ Watson, A. (2001). "The Sounds of Transformation: Acoustics, Monuments and Ritual in the British Neolithic." In The Archaeology of Shamanism, (Price, N., ed.) London: Routledge. 178-92.
  115. ↑ Lehner, M. (1997). The Complete Pyramids: Solving the Ancient Mysteries. London: Thames & Hudson. 20. For an explanation of how the sun sets off the resurrection process see page 30.
  116. ↑ Hornung, E. (1999). Akhenaten and the Religion of Light [David Lorton, trans.] Ithaca: Cornell University Press. 19.
  117. ↑ 117,0 117,1 Gatton, M. (2010). "Excerpts from — The Light of Amen-Ra: The key role of projected images in the Pharaoh’s ritual renewal." In <Paleo-camera.com> 9 March 2010.
  118. ↑ 118,0 118,1 118,2 Gatton, M. (2016). "The Eleusinian Projector: The hierophant’s optical method of conjuring the goddess." In The Oxford Handbook of Light in Archaeology (Papadopoulos, C. and Moyes, H., eds.). Oxford: Oxford University Press.

Bibliografia addicional modifica

Papadopoulos C. i Moyes, H., eds. (2016). The Oxford Handbook of Light in Archaeology. Oxford: Oxford University Press.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Òptica_arqueològica&oldid=33188605»