Òstia (llatí Ostia) fou una ciutat del Latium a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma.

Infotaula de geografia políticaÒstia
Frigidarium Terme del Foro Ostia Antica 2006-09-08.jpg

Localització
 41° 45′ 21″ N, 12° 17′ 30″ E / 41.755833°N,12.291667°E / 41.755833; 12.291667
EstatItàlia
RegióLaci
Ciutats metropolitanesCiutat metropolitana de Roma Capital
ComunaRoma
Història i celebracions
Esdeveniment clau
Altres

Lloc webhttp://www.ostiaantica.be ...
Modifica les dades a Wikidata

La moderna Òstia (Ostia Lido) està unida a Roma, i forma un districte del qual l'antiga ciutat és la part principal, i és coneguda per Ostia Antica. Des del 1914, es va restablir com a seu episcopal.

Se la suposa fundada pel rei Anc Marci el 633 aC.[cal citació] Va néixer amb la finalitat de defensar la zona, ja que en aquells temps representava una àrea estratègica per la presència d'importants salines, que també s'explotaven. Després d'aquesta etapa militar es va transformar en un important port comercial, i es va convertir en la primera colònia romana.[1]

Fou estació permanent de la flota romana i va ser molt important en la Segona Guerra Púnica per rebre subministraments, i fins i tot va quedar exempta de taxes el 207 aC.

El 87 aC, fou ocupada per Sul·la i saquejada pels seus soldats. El 67 aC, un esquadró de la flota que havia de combatre els pirates cilicis es va reunir en aquest port, i sobtadament fou atacat pels pirates i els vaixells foren destruïts.

Els dipòsits al·luvials del riu Tíber la van separar progressivament de la costa (avui és a tres quilòmetres). Juli Cèsar va voler establir una protecció artificial per al port, però el projecte mai no es va fer i fou abandonat pels seus successors, fins que el va portar a terme l'emperador Claudi, que va decidir fer un port nou a un 3 km al nord d'Òstia, que es comunicaria amb el Tíber per un canal; el port va quedar ben protegit; quan va estar acabat, fou batejat amb el nom de Portus Augusti. Neró en va fer les darreres obres i se'n va atribuir el mèrit per tot. Trajà el va engrandir i llavors fou anomenat Portus Trajani. Al seu entorn, va sorgir una ciutat que es va dir Portus Ostiensis o Portus Urbis o Portus Romae i, en general, simplement Portus, que sota Constantí el Gran va arribar a ser seu episcopal.

Adrià, Septimi Sever, Aurelià i algun altre emperador van fer construccions a Òstia, que al segle III ja estava en decadència. Però, pel suport dels emperadors, va poder mantenir encara una importància superior com a ciutat a la veïna Portus.

El 409, Òstia fou ocupada per Alaric I; el 537 aC, el rei ostrogot Vitigès també la va ocupar. Les incursions dels sarraïns als segles VIII i IX la van deixar en ruïnes. El segle x, el bisbat fou traslladat a Velletri. Portus també es va abandonar el segle X, quan el port es va omplir progressivament de sorra, i el comerç va haver de tornar al riu Tíber. El papa Juli II va bastir un castell a Òstia per a protecció del port i la ciutat es va començar a recuperar de les ruïnes. Però, fins al 1612, no es va netejar el canal principal i es va construir un petit port anomenat Fiumicino.

Durant l'edat mitjana va ser una font de provisió de pedra per a altres indrets, especialment la costa amalfitana i la ciutat de Pisa, la torre de la qual està construïda en part amb alguns dels materials d'Òstia. Tot i això, en l'actualitat gaudeix d'un bon estat de conservació i encara s'hi poden trobar nombrosos edificis, portes monumentals, el fòrum, palaus, magatzems, termes, botigues i el teatre, entre d'altres instal·lacions.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Barrantes Martín, José Miguel «Ostia Antica y Ercolano, las impresionantes hermanas olvidadas de Pompeya» (en castellà). Viajar (El Periódico), 11-11-2019 [Consulta: 24 novembre 2019].