(I Can't Get No) Satisfaction
(I Can't Get No) Satisfaction és una cançó de la banda de rock anglesa The Rolling Stones creada l'any 1965, una composició de Mick Jagger i Keith Richards i produïda per Loog Oldham. La lletra tracta la frustració sexual i la comercialització[1] i és una de les cançons més emblemàtiques del grup.[2]
| Forma musical | cançó  |
|---|---|
| Intèrpret | The Rolling Stones (1965) |
| Compositor | Mick Jagger Keith Richards |
| Lletra de | Mick Jagger Keith Richards |
| Llengua | anglès |
| Data de publicació | 1965 |
| Productor | cap valor |
| Part de | Out of Our Heads |
  | |
La cançó es va llançar com a senzill als Estats Units el juny de 1965 i també va ser presentada a la versió nord-americana de llur quart àlbum d'estudi, Out of Our Heads que va sortir el juliol. «Satisfaction» va ser un èxit, el primer número u als Estats Units. Al Regne Unit, només a les emissores de ràdio pirata la van emetre, perquè la lletra es considerava massa sexual per a una emissora pública.[3] Més tard va esdevenir el quart número u al Regne Unit. Va caldre més de deu anys i la mort del dictador Franco, per que els Rolling Stones presentin aquesta cançó «decadent» per primera vegada a Barcelona el 1976.[4]
La canço parlava de la rebel·lió d'una jove generació, o, si més no, a la insatisfacció amb les condicions de vida, morals i polítics en general però també la petita rebel·lió casolana contra el paternalisme i les necessitats no satisfetes i la mortificació.[5]
Es recorda la versió en catala per Ramon Folch i Camarasa que va ser interpretada per Els Bonds.[6]
Referències modifica
- ↑ «Sold on Song: '(I Can't Get No) Satisfaction'» (en anglès). British Broadcasting Corporation [Consulta: 18 desembre 2008].
- ↑ «Les cançons més emblemàtiques dels Rolling Stones». Sàpiens, 11 juliol. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ Nuzum, Eric. Parental Advisory: Music Censorship in America. HarperCollins Publishers, 2009. ISBN 0-06-197673-3.
- ↑ Om, Albert. «"(I can't get no) satisfaction", 40 anys dels Rolling Stones a Barcelona». Ràdio Catalunya, 09-06-2016. [Consulta: 9 desembre 2019].
- ↑ Überrland, Laf «Hymne der Unzufriedenen (Himne dels malcontents)». Deutschlandfund Kultur, 01-06-2015.
- ↑ Vilarnau, Joaquim. «Adeu a Ramon Folch i Camarasa». Enderrock, 03-01-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].