11:14

pel·lícula de 2003 dirigida per Greg Marck

11:14 és una pel·lícula estatunidenca del 2003 dirigida per Greg Marcks. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lícula11:14
Fitxa
DireccióGreg Marcks Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMark Damon, Jeff Kwatinetz i Hilary Swank Modifica el valor a Wikidata
GuióGreg Marcks Modifica el valor a Wikidata
MúsicaClint Mansell Modifica el valor a Wikidata
FotografiaShane Hurlbut Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeDan Lebental i Richard Nord Modifica el valor a Wikidata
ProductoraMedia 8 Entertainment Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNew Line Cinema i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2003 Modifica el valor a Wikidata
Durada86 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerethriller, comèdia dramàtica i pel·lícula amb salt enrere Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0331811 Filmaffinity: 487387 Allocine: 47396 Rottentomatoes: m/1114 Allmovie: v288093 Metacritic: movie/1114 TV.com: movies/1114 Modifica el valor a Wikidata

EstructuraModifica

El film presenta una estructura narrativa no lineal particular: es divideix en cinc parts durant cadascuna de les quals l'espectador segueix un personatge diferent més o menys durant el mateix lapse de temps, de manera que les històries es completen entre elles i que, després de l'última part, sigui possible de comprendre-ho tot. Per aquesta consideració, 11:14 és considerada com un mindfuck.

ArgumentModifica

L'inici de cadascuna de les cinc parts:

Primera part: mentre Jack condueix de nit una mica borratxo, una cosa xoca contra el seu parabrisa: es tracta d'una persona, morta, de la qual Jack va intentar amagar el cadàver.

Segona part: Tres joves es diverteixen (de manera força poc innocent) en una furgoneta. Però la seva llista de diversions s'acaba brutalment quan la furgoneta colpeja una jove al bell mig de la calçada.

Tercera part: Un pare veu la seva filla sortir de casa abans de les onze. Surt llavors passejar el seu gos i descobreix un cadàver al cementiri no lluny de casa seva.

Quarta part: Duffy entra al petit supermercat on treballa i saluda la seva col·lega Buzzy. Té desesperadament necessitat de diners.

Cinquena part: En l'última part del film, es descobreix l'estrany recorregut de Cheri en el transcurs d'aquella tarda, fil conductor que connecta tots els esdeveniments.

Al final del film, s'ha vist el desenvolupament d'aquesta tarda (un poc abans i un poc després onze hores catorze) de cinc punts de vista diferents. Cada protagonista o grup de protagonistes està connectat als altres (directament o no) pel personatge de Cheri, i les accions les ordena de manera completament explicable, però l'encadenament de les quals i les conseqüències només s'entenen progressivament (a mesura que es descobreix cada part del film).[2]

RepartimentModifica

CríticaModifica

  • "L'excel·lent música de Clint Mansell i l'àgil muntatge atorguen brillantor a la forma del seu film. (...) En canvi, el fons, totes i cadascuna de les històries creuades, són tan nímies, amb tan poca substància, que per molta atracció que s'exerceixi mai acaben d'enganxar."[3]
  • "La casualitat és la protagonista (...) La trama s'ofega en si mateixa (...) fa massa olor de Coen, de Tarantino i fins i tot de Memento (...) Puntuació: ★★½ (sobre 5)." [4]

ReferènciesModifica

  1. «11:14». Ésadir.cat. [Consulta: 22 novembre 2022].
  2. «11:14» (en anglès). Rotten Tomatoes. [Consulta: 2 octubre 2018].
  3. Ocaña, Javier «11:14». El País.
  4. Marañón, Carlos «11:14». Cinemanía.