L'11a etapa del Tour de França de 2015 es disputà el dimecres 15 de juliol de 2015 sobre un recorregut de 188 km entre les viles franceses de Pau i Cautarés.[1]
El vencedor final fou el polonès Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo) que, formant part de l'escapada del dia, atacà en l'ascensió al Tourmalet i es presentà a la línia d'arribada amb 1 minut sobre Daniel Martin (Cannondale-Garmin). El grup del líder, en què ningú intentà cap atac, arribà a més de cinc minuts.[2][3][4]
Segona etapa de muntanya de la cursa, novament amb dues parts ben diferenciades. Els primers 100 quilòmetres d'etapa són més aviat suaus, tot i tenir tendència ascendent i haver de superar tres petites cotes de quarta i tercera. En canvi, la segona part de l'etapa, a partir d'Àrreu és molt muntanyosa, amb l'ascensió als difícils ports d'Aspin (12 km al 6,5%) i Tourmalet (17,1 km al 7,3%), aquest darrer coronat a tan sols 41 quilòmetres de l'arribada, a Cautarés, després d'una ascensió de 6,4 km al 5%.[1]
Nova etapa disputada sota un sol de justícia i amb molta calor i en què els favorits a la victòria final no es van moure en cap moment després de l'exhibició mostrada el dia anterior per Chris Froome. Els primers quilòmetres d'etapa es van disputar a un bon ritme, amb nombrosos intents d'escapada que el Team Sky no va permetre que arribessin a tenir el minut de diferència. No fou fins al tram final de l'ascensió a la cota de Mauvesin quan Thomas Voeckler (Team Europcar) s'escapà i fou acompanyat per Rafał Majka (Team Tinkoff-Saxo), Serge Pauwels (MTN Qhubeka), Steve Morabito (FDJ), Emanuel Buchmann (Bora-Argon 18), Arnaud Démare (FDJ) i Julien Simon (Cofidis). Daniel Martin (Cannondale-Garmin) se'ls afegí en l'ascensió al coll d'Aspin. A manca de 7 quilòmetres per coronar el Tourmalet, Majka deixà enrere els seus companys d'escapada per marxar en solitari cap a la victòria final, que aconseguí amb un minut sobre Martin. El gran grup arribà a més de cinc minuts, sense que es produís cap canvi significatiu en la general, més enllà d'una nova pèrdua de temps per part de Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team) i els més de 15 minuts perduts per Joaquim Rodríguez (Team Katusha), que l'allunyaren de tota possibilitat d'aconseguir una bona posició a la general.[2][3][4][5]
Pau
Rafał Majka (POL)
Daniel Martin (IRL)
Emanuel Buchmann (GER)
Christopher Froome (GBR)
Peter Sagan (SVK)
Nairo Quintana (COL)
Team Sky
Serge Pauwels (BEL)
Thomas Voeckler (FRA)
Bauke Mollema (NED)
Alejandro Valverde (ESP)
Tejay van Garderen (USA)
Richie Porte (AUS)
Team Sky 
Movistar Team
Team Tinkoff-Saxo
Daniele Bennati (ITA) (Team Tinkoff-Saxo). Abandona.[6]
Dominik Nerz (GER) (Bora-Argon 18). Abandona.[7]
Johan Vansummeren (BEL) (AG2R La Mondiale). Abandona.[7]
Ben Gastauer (LUX) (AG2R La Mondiale). Abandona.[7]
Rui Costa (POR) (Lampre-Merida). Abandona.[8]
Rein Taaramäe (EST) (Astana Qazaqstan Team). Abandona.[7]
