Aïllament (microbiologia)
L'aïllament, en microbiologia, és una tècnica utilitzada per aïllar una soca pura d'una sola espècie de microorganisme, sovint bacteris. Les mostres llavors es pot prendre de les colònies resultants i un cultiu microbiològic es pot cultivar en una placa nova de manera que l'organisme pot ser identificat, estudiat o provat. Usualment l'aïllament consisteix en el cultiu inicial emprant medis de cultiu sòlids. Àdhuc es pot realitzar l'aïllament mitjançant citometria de flux.
L'aïllament per cultiu es realitza utilitzant una eina estèril, com ara un bastonet de cotó o comunament una ansa d'inoculació. Aquesta se submergeix en un inòcul tal com una mostra d'un cultiu en brou enriquit o d'una mostra que conté moltes espècies de bacteris. L'inòcul de la mostra s'estén sobre una placa de Petri que conté un medi de cultiu, generalment una placa d'agar que s'ha esterilitzat en una autoclau. La tria de quin medi de cultiu s'utilitza depèn de quin microorganisme es vol cultivar o seleccionar. Els medis de cultiu són en general formes d'agar, una substància gelatinosa procedent d'algues marines. Depèn de la soca la placa se sol incubar, en general de 24 a 36 hores, per permetre que els bacteris es reprodueixin. Al final de la incubació hi ha d'haver prou bacteris que formin colònies visibles i diferenciades. A partir d'aquestes colònies mixtes, individuals espècies bacterianes o fúngiques poden ser identificats a partir de les seves diferències morfològiques (mida / forma / color), i després tornades a cultivar en una nova placa per produir un cultiu pur.
Bibliografia modifica
- Black, Jacquelyn G. Microbiology: Principles and Explorations Marymount University, 1999