ADN ambiental

ADN que es recull a partir d'una varietat de mostres ambientals, com ara el sòl, l'aigua de mar, la neu o fins i tot l'aire, en lloc de prendre mostres directament d'un organisme individual.

En taxonomia i filogènia, es diu ADN ambiental (environmental DNA, eDNA) a l'ADN extret d'una mostra de l'ambient (per exemple una mostra de terra del sòl, de l'aigua, de femta, etc.) sobre el qual es fan les anàlisis moleculars d'ADN sense diferenciar-ho per organisme o buscant un organisme en concret. Conté típicament l'ADN de múltiples espècies. A mesura que diversos organismes interactuen amb el medi ambient, l'ADN s'expulsa i s'acumula al seu entorn des de diverses fonts.[1]

Es considera una forma ràpida de mesurar la biodiversitat d'una forma "filogenètica" en lloc de taxonòmica.

Per tal de poder identificar les espècies amb ADN ambiental, es necessari que existeixi una biblioteca de referència taxonòmica amb les seqüències de cada espècie. Per aquesta raó, l'ADN ambiental encara depèn de les anàlisis taxonòmiques.

L'anàlisi del genoma pres col·lectivament de mostres d'ADN ambiental, en la seva seqüenciació i en la seva funció, es diu metagenòmica (metagenomics; Riesenfeld et al. 2004 citat en Taberlet et al. 2012).

Referències

modifica
  1. Stewart, Kathryn A. «Understanding the effects of biotic and abiotic factors on sources of aquatic environmental DNA» (en anglès). Biodiversity and Conservation, vol. 28, 5, 01-04-2019, pàg. 983–1001. Bibcode: 2019BiCon..28..983S. DOI: 10.1007/s10531-019-01709-8. ISSN: 1572-9710.

Bibliografia

modifica