ARBAR Centre d'Art i Cultura

L'activitat del Centre d'Art i Cultura ARBAR (Associació per la Recerca Biocultural i Artística de Rodes) s'inicia l'any 2012 a La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva) amb l'objectiu de desenvolupar projectes relacionats amb el patrimoni històric, antropològic, artístic i d'interrelació de l'individu amb l'entorn natural de la Serra de Rodes, dins el Parc Natural del Cap de Creus.[1] 

Infotaula d'organitzacióARBAR Centre d'Art i Cultura
Història
Creació2012 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webarbar.cat Modifica el valor a Wikidata
La Serra de Rodes des del Centre ARBAR, La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva)

La tasca curatorial d'ARBAR se centra principalment en la producció i recerca de processos performatius: accions i intervencions artístiques de caràcter efímer que dialoguen amb el poble, el territori i/o la seva història. En conseqüència, els treballs dels i de les artistes que hi participen es basen en rescatar, recrear i preservar valors fonamentals de la cultura arcaica-agrària, tot respectant al màxim aquest espai privilegiat enmig del Cap de Creus.[2][3]

ARBAR desplega la seva activitat en dos cicles anuals (Cicle A+A i Cicle AA+AA). A cadascun dels cicles, ARBAR convida entre dos i tres artistes, que —a partir d'un tema central que canvia cada vegada— desenvolupen processos performatius al llarg de l'any a partir de la relació directa amb la història del lloc, l'espai rural en desús i/o l'entorn natural de la Serra de Rodes. El resultat són projectes amb un profund vincle amb l'espai específic i que atenen a reflexions universals com l'ecologia, la feminitat, la contemporaneïtat o el propi fet artístic i que es presenten en els diferents espais del Centre ARBAR, ja sigui a l'interior com a l'exterior.[4]

D'una banda, al Cicle d'Accions ARBAR (A+A) hi han participat artistes com Pep Aymerich, Isabel Banal, Ester Baulida, Col·lectiu Libèl·lula (Rosa Suñer i Roser Domènech), Col·lectiu Refugis, Cabanes i Altres Construccions Efímeres, Mireia Coromina, Marta Darder, Ramon Guimaraes, Jordi Mitjà, Roc Parés, Núria Rion, Mar Serinyà, Noel Tatú, Jaime Vallaure o Carme Viñas. De l'altra el Cicle d'Accions Artístiques a ARBAR (AA+AA) ha comptat amb les accions d'artistes com Núria Iglesias (Pirómana d'Argos), Nika López o Ariane Patout, entre altres.[5][6]

Des de l'any 2012, al Centre ARBAR s'hi exposa de forma permanent l'escultura “Embulisc” (1994) de l'artista Francesc Torres Monsó (1922-2015). L'escultura, de fusta revestida de fòrmica negra i de 400 cm d'alçada, és un prototipus de l'embut quadrat que forma part del conjunt escultòric públic situat al Passeig dels Països Catalans de Salt (Girona): “Nou ordre mundial (llei de l'embut)” (1997),[7] de la sèrie “El nou ordre mundial”, en què l'escultor utilitza l'embut com a analogia del poder i els seus mals usos a partir de la màxima popular “la llei de l'embut”.[8][9]

Al lloc web del Centre ARBAR s'hi poden trobar fotografies i vídeos —tant vídeo-documents com obra artística— de totes les accions i intervencions dels diferents anys.[10] Una part d'aquesta documentació també es pot consultar a la seu del Centre ARBAR, a La Vall de Santa Creu.[11]

El Centre d'Art i Cultura ARBAR té com a seu l'antic celler i trull “Can Gorgot” (segle xvi), a La Vall de Santa Creu (El Port de la Selva). Des de 1978 fins el 1995 el local es va adaptar per l'establiment del restaurant La Catedral del Vi, que alhora va comptar amb una Sala d'Art entre 1985 i 1994.[12][13]

Publicacions i llibres d'artistaModifica

El Centre ARBAR compta amb una línea editorial de llibres d'artista, assaig i catàlegs d'exposicions, amb títols com:[14]

  • El retrobament, Cicle d'Accions Artistes a Arbar (AA+AA), ARBAR, 2017[15]
  • Jaime Vallaure i la Comunidad sanguínea, Lapidum, ARBAR, 2018.[16][17]
  • Jordi Mitjà, Determinant les sobres, ARBAR, 2019[17]
  • Noel Tatú, El que fa gran l'art… És l'actitud i el seu camí, ARBAR, 2019[18]

ReferènciesModifica

  1. «[consulta: 23/01/2020 “L'Associació per a la Recerca Biocultural i Artística de Rodes (ARBAR), de La Vall de Santa Creu, és un dels centres més importants de creació artística contemporània de Catalunya”]». Butlletí d'informació municipal. El Port de la Selva, Hivern 2018, núm. 22, pàg. 39.
  2. Camps, Eudald «[consulta: 14/01/2020 “Notes des de la Santa Creu”]». Diari de Girona, 09-07-2019.
  3. Parcerisas, Pilar «[consulta: 14/01/2020 “Art contemporani i paisatge rural”]». La República, LRP de les Arts, 06-09-2019.
  4. Roa Casellas, Alexandre «[consulta: 14/01/2020 “Ritus contemporanis”]». Diari de Girona, 02-09-2018.
  5. «Cartells dels Cicles d'Accions ARBAR». ARBAR. [Consulta: 14 gener 2020].
  6. «Cartells de les Accions Artístiques a ARBAR (AA+AA):». ARBAR. [Consulta: 14 gener 2020].
  7. «“Nou ordre mundial (llei de l'embut)”». Tot Salt. [Consulta: 9 març 2020].
  8. Ortiz Valeri, Carme. [consulta: 20/01/2020 Un llarg viatge 1930-2007. Volum I] (Tesi). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, pàg. 203. 
  9. Ortiz Valeri, Carme. [ Un llarg viatge 1930-2007. Volum II (Tesi). Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, pàg. 665. 
  10. Camps, Eudald «[consulta: 14/01/2020 “Notes des de la Santa Creu”]». Diari de Girona, 09-07-2019.
  11. «Exhibicions ARBAR – La cuina documental». ARBAR. [Consulta: 20 gener 2020].
  12. Blasi, Josep M. «[consulta: 20/01/2020 “Als peus de Sant Pere de Rodes"]». Avui, 26-08-1990.
  13. Casas, Àngel «[consulta: 20/01/2020 “La Catedral del Vi (Lluís Lleó i Elisabeth Marbres)”]». Hora Nova, 28 juliol 1987 – 10 agost 1987, número 524.
  14. «Publicacions ARBAR». ARBAR. [Consulta: 20 gener 2020].
  15. «Publicacions ARBAR - Catàleg El retrobament». ARBAR. Arxivat de l'original el 2020-03-23. [Consulta: 20 gener 2020].
  16. «[consulta: 20/01/2020 Jaime Vallaure - Lapidum]» (en castellà). INLAND – CAR - Centro de Acercamiento a lo Rural. [Consulta: 20 gener 2020].
  17. 17,0 17,1 «Notícies 2018 ARBAR - Presentació de les publicacions Lapidum i Determinant les sobres a Rizoma». ARBAR, 2018. [Consulta: 20 gener 2020].
  18. «Publicacions ARBAR - El que fa gran l'art és l'actitud i el seu camí - Noel Tatú». ARBAR, 2019. [Consulta: 20 gener 2020].

Enllaços externsModifica