A Fonsagrada és un municipi de la província de Lugo a Galícia. Pertany a la comarca d'A Fonsagrada, de la qual n'és la capital. És el municipi amb més extensió de Galícia.

Plantilla:Infotaula geografia políticaA Fonsagrada
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 08′ 00″ N, 7° 04′ 00″ O / 43.133333333333°N,7.0666666666667°O / 43.133333333333; -7.0666666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaGalícia
ProvínciaLugo Modifica el valor a Wikidata
CapitalA Fonsagrada Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.186 (2023) Modifica el valor a Wikidata (7,33 hab./km²)
Predom. ling.gallec
Geografia
Part de
Superfície434,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud952 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataArgelio Fernández Queipo Modifica el valor a Wikidata
Eleccions municipals a A Fonsagrada Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal27.100 A Fonsagrada (Casco Urbano) i 27... Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE27018 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfonsagrada.org Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Segons alguns autors, la història d'A Fonsagrada es remunta a abans del segle iv, com parada a l'itinerari entre Astúries i Lugo utilitzant una via romana que precedia a vells camins de temps prehistòrics. Possiblement ja hi havia pobladors fa 30.000 anys.

La seva història gira al voltant del Camí de Sant Jaume primitiu, que entra al municipi per l'Alto do Acebo i travessa la vila d'A Fonsagrada, centre de devoció i visita obligada a la capella de Santa Maria. A la vila hi havia un alberg i una font, el nom de la qual, Fontem Sacra podria ser l'origen del topònim actual. Finalment, la ruta surt del terme per la localitat de Paradavella.

La seva localitzación en la ruta jacobea va afavorir la construcció de diversos hospitals de pelegrins, com el de Montouto, que va ser ordenat per Pere I el Cruel a mitjan segle xiv. Aquest hospital, anomenat Real Hospital de Santiago de Montouto, va ser construït a la vora d'un més antic, i va existir fins a mitjans del segle xx.

El municipi d'A Fonsagrada, juntament amb el de Negueira de Muñiz, va formar part fins al 1835 del municipi de Burón, que tenia la seva capital a A Pobra de Burón, fundada cap al 1200.

Cap a mitjans del segle xiv, aquestes terres van caure sota els dominis dels comtes de Trastàmara, passant després a mans del comte d'Altamira, cap al 1480. Al llarg de la història, els habitants de la zona van lluitar contra els càrrecs i tributs que havien de pagar.

Durant el segle xix la història d'A Fonsagrada està lligada a la Guerra de la Independència i a les Guerres Carlistes de 1833 i 1847. Amb el triomf del règim liberal, les condicions de vida dels fonsagradins no van canviar gaire. La lluita social a favor de la rendició foral va ser una constant entre els seus habitants.

Demografia modifica

Evolució demogràfica
19001930195019812004
17.30215.80713.9259.3925.007
Fonts: INE i IGE (Els criteris de registre censal variaren i les dades de l'INE i de l'IGE poden no coincidir.)

Parròquies modifica

Llocs d'interès modifica

Referències modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A Fonsagrada