A Tale of Two Cities (pel·lícula de 1911)

A Tale of Two Cities és una pel·lícula muda de la Vitagraph, basada en la novel·la homònima de Charles Dickens, protagonitzada per Maurice Costello i Florence Turner, entre altres.[1] No hi ha unanimitat en les fonts pel que fa al director: als crèdits de la pel·lícula hi figura Charles Kent però en diferents fonts s'hi esmenta William J. Humphrey.[2][3] La pel·lícula es va produir en tres bobines que es van estrenar de manera independent el 21, 24 i 25 de febrer de 1911.[4]

Infotaula de pel·lículaA Tale of Two Cities

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióWilliam Humphrey Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJames Stuart Blackton Modifica el valor a Wikidata
GuióEugene Mullin Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVitagraph Studios Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGeneral Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1911 Modifica el valor a Wikidata
Durada30 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enUna història de dues ciutats Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama, cinema mut i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0001915 Letterboxd: a-tale-of-two-cities-1911 Allmovie: v66977 TMDB.org: 233095 Modifica el valor a Wikidata

Argument

modifica

A Londres, Lucie Mannette s'assabenta que el seu pare, el Dr. Manette ha estat alliberat de la Bastilla i que viu a la botiga de vins que té el seu antic servent Defarge a París. Jarvis Lorry l'ajuda i la porta a retrobar el seu pare. Mentrestant, Charles Darnay, de família noble renuncia al seu títol nobiliari, deixa les seves possessions per ajudar el poble i marxa a Anglaterra. Allà és acusat de ser un espia. L'advocat Sydney Caron aconsegueix que sigui declarat innocent quan demostra que el testimoni és incapaç de distingir-lo de Darnay. En ser alliberat, Lucie dona les gràcies a l'advocat i ell se n'enamora. Ella però es casa amb Darnay. Posteriorment, durant el Regnat del Terror, Darnay és capturat a França i condemnat a la guillotina per ser un noble. Carton, aleshores el visita a la presó i s'intercanvia amb ell per tal que Lucie pugui recuperar el seu marit.[5]

Repartiment

modifica

Producció

modifica

La pel·lícula va ser feta en una època en què la majoria eren d'una sola bobina ja que es considerava que el públic no aguantaria més temps una pel·lícula. Tot i que les tres bobines es van estrenar en tres dies successius, la revista Moving Picture World recomanava als exhibidors que esperessin a tenir les tres bobines i les projectessin a la vegada.[4] Norma Talmadge interpreta en aquesta pel·lícula una condemnada a mort. Fins aquell moment només havia fet rols molt menors però és a rel d'aquesta pel·lícula que comença a cridar l'atenció del públic.[6]

Referències

modifica
  1. Blum, Daniel. A pictorial history of the silent screen (en anglès). Londres: Spring Books, 1953, p. 20. 
  2. Gmür, Leonhard. Rex Ingram: Hollywood's Rebel of the Silver Screen (en anglès). epubli, 2013-11-14. ISBN 978-3-8442-4601-8. 
  3. Glancy, Ruth F. A Tale of Two Cities: An Annotated Bibliography (en anglès). Routledge, 2014-06-23. ISBN 978-1-317-94322-8. 
  4. 4,0 4,1 «Vitagraph play. Important to managers». Moving Picture World 8, 8, 25-02-1911, pàg. 427.
  5. «Stories of the films: A Tale of Two Cities (parts I, II & III)». Moving Picture World 8, 9, 04-03-1911, pàg. 490.
  6. Slide, Anthony. Silent Players: A Biographical and Autobiographical Study of 100 Silent Film Actors and Actresses (en anglès). University Press of Kentucky, 2010-02-01, p. 374. ISBN 978-0-8131-3745-2. 

Enllaços externs

modifica