À rebours (traduït com A contrapèl o Contranatura) (1884) és una novel·la de l'escriptor francès Joris-Karl Huysmans. La novel·la no té una gran trama; la narració es concentra quasi totalment en el personatge principal, més aviat és un catàleg dels gustos i la vida de Des Esseintes. Parla d'un excèntric, reclòs esteta i antiheroi, que odia la burgesia i l'utilitarisme del s. XIX i que es retira en un món artístic creat per ell mateix. À rebours tracta molts temes units al simbolisme. Representa la ruptura amb el naturalisme i és considerat el súmmum del decadentisme.

Infotaula de llibreA contrapel
(fr) À rebours modifica
HuysmansCzechNaruby1913 resize.jpg
modifica
Tipusobra escrita modifica
Fitxa
AutorJoris-Karl Huysmans
LlenguaFrancés
PublicacióEstat francés, 1884
EdicióQ31947454 Tradueix modifica
Dades i xifres
GènereNovel·la
Lloc de la narracióParís modifica
Movimentdecadentisme modifica
Sèrie
← Aigües avall
(1882)
Allà lluny
(1891) →

És també el llibre que lord Henry Wotton dóna a Dorian Gray i que finalment el duu a la seua completa corrupció, en la novel·la d'Oscar Wilde, El retrat de Dorian Gray.

ArgumentModifica

Jean Floressas des Esseintes és un jove francés de família aristòcrata, titular del Château de Lourps. Orfe des de l'adolescència, les relacions amb altres éssers humans no li ofereixen sinó desil·lusió. El seu pare sempre està absent, i la seva mare, degut al un tarannà depressiu, vivia reclosa. Una vegada acabats els estudis amb els jesuïtes i començada l'experiència de l'alta societat parisenca, descobreix que el món i les persones l'avorreixen tremendament. Els seus familiars són nostàlgics reaccionaris i els companys d'estudis li resulten vulgars i previsibles. Per a la seva sorpresa, els ambients intel·lectuals són un cúmul de mesquineses i estretor de mires. La vida familiar no li duu cap bon record, però també acaba cansant-se de freqüentar els prostíbuls. Tot plegat el porta a odiar el món modern, que està ple de "brivalls i estúpids".

Presa de la misantropia, i a la recerca d'una vida més intensa, es ven el castell familiar i es reclou en una mansió, a Fontenay-aux-Roses, que decorarà d'acord amb les seves preferències estètiques decadentistes. En aquesta casa explora tota mena d'art: Gustave Moreau, sobretot les seves pintures Salomé i L'Aparició, Baudelaire, quadres, perfums, fins que un fet inesperat l'obliga a abandonar-la i així acaba amb el seu món de somnis.

Des Esseintes és un dandi i esteta rebel, caracteritzat pel seu cinisme ètic i la seva perversitat moral. Troba plaer en la perversitat estètica, com a forma d'invertir les normes i els valors convencionals que imperen en la societat. Es rebel·la contra el conformisme moral i els prejudicis socials. Des Esseintes creu que els valors de llibertat i progrés de la societat són hipòcrites, perquè encobreixen l'explotació del proïsme i fomenten la insatisfacció espiritual i el dolor de la vida. El pessimisme del personatge, reflexe de l'obra de Schopenhauer, s'enllaça amb la maldati el cinisme com a formes estètiques de rebel·lia individual enfront del món social. El personatge de Des Esseintes està, en part, basat en Robert de Montesquiou.

BibliografiaModifica

À rebours. J.-K.Huysmans. Gallimard, Foli classique. Paris, 1977. ISBN 978-2-07-036898-3.