A portell
En agricultura, el sistema de plantació a portell[1] es basa en la figura del triangle equilàter. Cada plançó queda situat a la mateixa distància dels altres plançons i, referit a dos plançons d'una filera oposada, queda enmig de tots dos.
Un cop decidida la distància de separació dels plançons és molt fàcil marcar els punts de plantació. Marcada una línia amb cordill, cada plançó es planta a la distància predeterminada a partir d'un extrem. La segona filera es marca amb el cordill a partir dels extrems de la primera filera. No cal que el camp sigui rectangular.
Un dels avantatges de la plantació a portell és que permet tres maneres de llaurar, o fer altres treballs, pel fet que les plantes defineixen i deixen lliures tres camins a 120 graus. En el conreu de les vinyes és freqüent disposar els ceps a portell.[2][3][4] També són freqüents les plantacions d'arbres fruiters a portell.[5][6]
Altres aplicacions
modificaEls sistemes de distribució de diversos elements físics a portell, en quincunci o en sistemes similars han estat emprats en serveis diferents des de temps molt antics.
 |
 |
 |
 |
.png) |
 |
 |
Referències
modifica- ↑ DCVB:Portell.
- ↑ Emili Giralt i Raventós; Manuel Ardit Empresaris, nobles i vinyaters: 50 anys de recerca històrica. Universitat de València, 2002, p. 184–. ISBN 978-84-370-5492-6.
- ↑ Joan C. Martín. Valencians contra la fil·loxera: Pràctiques vitícoles tradicionals i innovacions agronòmiques. Anaconda Editions, 25 juny 2011, p. 68–. ISBN 978-84-937044-1-4.
- ↑ Lucio Junio Moderato Columela. Los doce libros de agricultura que escribió en latín Lucio Junio Moderato Columela: Comprende los siete primeros libros. Imprenta de Miguel de Burgos, 1824, p. 132–.
- ↑ Ismael Zapater Zapater. La Ribera Baixa del Cinca: una comarca-frontera. IEBC, 1992, p. 140–. ISBN 978-84-86856-78-6.
- ↑ Richard Bradley. A Survey of the Ancient Husbandry and Gardening, Collected from Cato, Varro, Columella, Virgil, and Others the Most Eminent Writers Among the Greeks and Romans. B. Motte, 1725, p. 355–.