Abús de substàncies

un ús de la droga en què l'usuari consumeix la substància psicoactiva o química en quantitats o mètodes que són nocius per ell o pels altres

L'abús de substàncies, també anomenat abús de drogues, és l'ús de drogues en quantitats o mètodes que són perjudicials per a la mateixa persona o altres. És una forma de malaltia relacionada amb la substància. S'utilitzen diferents definicions d'ús indegut de drogues en contextos de salut pública, medicina i justícia penal. En alguns casos, el comportament delictiu o antisocial passa quan la persona està sota la influència d'una droga, i també poden ocórrer canvis de personalitat a llarg termini en les persones.[1] A més dels possibles danys físics, socials i psicològics, l'ús d'algunes drogues també pot donar lloc a sancions penals, encara que aquestes varien àmpliament segons la jurisdicció local.[2]

Les drogues associades amb més freqüència amb aquest terme inclouen: alcohol, amfetamines, barbitúrics, benzodiazepines, cànnabis, cocaïna, al·lucinògens, metaqualona i opioides. La causa exacta de l'abús de substàncies no és clara, i les dues teories predominants són: una disposició genètica que s'aprèn d'altres, o un hàbit que, si es desenvolupa l'addicció, es manifesta com una malaltia crònica debilitant.[3]

El 2010, al voltant del 5% de la població mundial (230 milions) van consumir una substància il·lícita. D'aquests, 27 milions tenen un consum de drogues d'alt risc, també conegut com a consum recurrent de drogues, que els causa danys a la seva salut, problemes psicològics o problemes socials que els posen en risc d'aquests perills. El 2015, els trastorns per consum de substàncies van provocar 307.400 morts, enfront de 165.000 morts el 1990. D'aquests, els números més alts corresponen a trastorns per consum d'alcohol en 137.500, trastorns per ús d'opioides en 122.100 morts, trastorns per ús d'amfetamines en 12.200 morts i trastorns per ús de cocaïna en 11.100.[4][5]

Referències

modifica
  1. Ksir, Oakley Ray; Charles. Drugs, society, and human behavior. 9th. Boston [u.a.]: McGraw-Hill, 2002. ISBN 978-0072319637. 
  2. (2002). Mosby's Medical, Nursing & Allied Health Dictionary. Sixth Edition. Drug abuse definition, p. 552. Nursing diagnoses, p. 2109. ISBN 0-323-01430-5.
  3. «Addiction is a Chronic Disease». Arxivat de l'original el 24 de juny de 2014. [Consulta: 2 juliol 2014].
  4. «World Drug Report 2012». UNITED NATIONS. [Consulta: 27 setembre 2016].
  5. «EMCDDA | Information on the high-risk drug use (HRDU) (formerly 'problem drug use' (PDU)) key indicator». emcdda.europa.eu. [Consulta: 27 setembre 2016].

Bibliografia

modifica
  • Barrett AE, Turner RJ; Family structure and substance use problems in adolescence and early adulthood: Examining explanations for the relationship (2006). journal Addiction, volum 101.
  • Brook JS, Pahl K., The protective rol dels ethnic and racial identity and aspects of an Africentric orientation against drug use among African American young adults (2005); J Genet Psychol, volum 166, edició 3.
  • Kilpatrick DG, Acierno R, Saunders B, Resnick HS, Best CL, Schnurr PP (2000); Risk factors for adolescent substance abusi and dependence: data from a national sample; J Consult Clin Psychol volum 68, edició 1
  • Ohannessian, CM, Hasselbrock, VM (1999). Predictors of substance abuse and affective diagnosi: Does having a family history of alcoholism make a difference?. Applied Developmental Science, 3, 239-247.
  • White HR, Widom CS (Maig de 2008) Three potential mediators of the effects of child abuse and neglect on adulthood substance use among women J Stud Alcohol Drugs.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Schaffer Library of Drug Policy. Perspectives per definir l'abús de substàncies segons la Biblioteca Schaffer de Polítiques sobre Drogues (anglès).