Obre el menú principal

Abadia de Montecassino

L'abadia de Montecassino és un monestir italià situat al sud del Laci dalt del turó homònim, a la Vall Llatina, al costat de la ciutat de Cassino. Fou fundat per Sant Benet de Núrsia el 529 i és el lloc on redactà el codi de normes que havien de regir els monjos de l'orde benedictí i que es coneix com la Regla de sant Benet.[1][2] Fou restaurat, després de la seva destrucció al segle VII, per l'abat Petronax de Brescia, al primer quart del segle VIII. Durant l'edat mitjana, sota el govern de l’abat Desideri (1058-87) —més tard papa amb el nom de Víctor III—, va ser un important centre artístic i cultural, i un dels interessos culturals de l'abadia se centrà en la medicina, com a part del saber sobre la naturalesa,[3] però també en la historiografia, el dret o la poesia.[2] Ensorrat per un terratrèmol el 1349, aviat se'n va iniciar la reconstrucció, que s'allargà en els segles posteriors.

Infotaula d'edifici
Abadia de Montecassino
Altra Visuale.jpg
La porta principal. A la part inferior esquerra es troba l'escut abacial
Nom en la llengua original (it) Montecassino
Dades
Tipus abadia benedictina, seminari, abadia territorial i immoble
Creació 530
Característiques
Estat d'ús Bo
Estil arquitectònic Barroc napolità
Construcció 529
Superfície 5 km²
Altitud 519m
Ubicació geogràfica
Estat Itàlia
Localització via Montecassino - Cassino
 41° 29′ 24″ N, 13° 48′ 50″ E / 41.49°N,13.814°E / 41.49; 13.814
Patrimoni monumental d'Itàlia
Identificador oai:culturaitalia.it:museiditalia-mus_728
Activitat
Diòcesi abadia territorial de Montecassino
Religió catolicisme
Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
L'abadia de Montecassino, dalt del puig homònim

Durant la Segona Guerra Mundial va ser l'escenari de forts enfrontaments, arran dels quals restà quasi totalment destruït. Posteriorment, a partir de 1945, va ser restaurat i Pau VI en consagrà la basílica el 1964. La seva important biblioteca conserva molts incunables, més de 2 000 còdexs i prop de 40.000 pergamins.[1] A Anselm Maria Albareda i Ramoneda, cardenal català, es deu el fet que no fos destruït el monumental fons bibliogràfic de l'abadia de Montecassino.[4]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Monestir de Montecassino». Gran enciclopèdia catalana.
  2. 2,0 2,1 «Montecassino» (en castellà). National Geographic, 25 febrer 2014,. [Consulta: maig 2019].
  3. García Ballester, Lluís. «Medicina i aristotelisme a l'Europa dels segles XII-XIII». A: Josep Maria Camarasa, Honorino Mielgo, Antoni Roca. Actes de les I Trobades d'Història de la Ciència i de la Tècnica: Trobades Científiques de la Mediterrània, Maó, 11-13 setembre 1991. Institut d'Estudis Catalans, 1994. ISBN 8472832694. 
  4. «Storia» (en italià). Abbazia di Montecassino. [Consulta: maig 2019].