Abd-al-Qays o, més rar, Abd-Qays, —en àrab عبد القيس, ʿAbd al-Qays, literalment ‘Servidor de(l déu) Qays’— és el nom d'una antiga tribu de l'Aràbia oriental.

Infotaula de grup humàAbd-al-Qays
Tipustribu
Modifica les dades a Wikidata

Aquest grup va originar els rabia (rabi'a) del que es van separar grups entre els quals els abdís vers el segle vi que van ocupar Katif i Bahrayn (no les illes sinó el territori modern d'Al-Hasa). L'oasi de Bahrayn va esdevenir Al-Ahsa al segle X. En aquest temps els Abd-al-Qays eren cristians. Un dels caps dels Xann (un dels grups de la tribu) portava el nom Amr al-Afkal el que testimonia influències paganes[1][cal citació]

Els Abd-al-Qays estaven dividits en dos grups: Xann i Lukayz, i aquests darrers estaven dividits en nukra, al-dil, idil, i muharib ibn amr, el tres darrers confederats amb el nom d'Al-Umur. Un altre grup, els annar, estaven formats per les tribus amir ibnn al-harith (subtribus de banu màlik i banu murra), djadhima ben awf (subdividits en abd-xamns, hiyay i amr confederades sota el nom de Barajim).

Foren eliminats en gran part pels Sad-Tamim que van ocupar Bahrayn i van fundar Al-Ahsa (segle IX). Al segle IX els abdís van formar alguns principats: un es va formar a Zara; un altre a Katif, fundat per Ibn Mismar, del grup jadhima ibn awf, i la dinastia Banu Hafs dels abdís a Safwa. A l'oasi de Bahrayn es van formar els d'al-Hassà creat per Al-Ayyash al-Muharibi, i el de Juwatha, fundat per Al-Urayun, dels Banu Màlik. Vers 863 a 868 un alida es va revoltar a Bahrayn i va provar de conquerir Hadjar sense èxit i després Al-Ahsa en mans dels Sad-Tamim; aquí ho va aconseguir finalment i amb els Sad-Tamin i una nova tribu vinguda de l'oest va atacar a Al-Uryan de Juwatha, que amb l'ajut d'altres xeics dels Abd-al-Qays, va aconseguir fer front a l'alida i expulsar-lo; el rebel va haver de considerar llavors també els moviments del zandj, revoltats a Bàssora.

Els Sad-Tamin, beduïns i gent de Katif es van sotmetre una generació més tard amb els missioner càrmata Abu-Saïd al-Jannabí. La revolució va esclatar el 899. primer va caure Katif, després Zara (incendiada) i finalment Hadjar tot i que va rebre ajut del califa. Així Al-Ahsa va esdevenir capital de l'estat dels càrmates d'Aràbia oriental, estat que va durar fins al 1076/1077 quan fou destruït pels uyúnides del clan al-ibrahim dels banu murra originaris d'Al-Uyun. Aquesta dinastia va entrar en decadència al final del segle XII i fou la darrera força dels Abd-al-Qays a governar la zona; el seu govern es va acabar vers el 1245. El seu membre més destacat fou el poeta Ali ben Mukarrab.

NotaModifica

  1. Afkal deriva del babiloni apkallu, sacerdot

BibliografiaModifica