Abdullah Khan (Horda d'Or)

Abdullah Khan (segle xiv) fou kan de l'Horda d'Or, aparentment un titella designat per Mamai que probablement era un parent seu. Howorth diu que era nebot de Mamai i de la família de Tuka Timur (germà de Batu Khan),[1] i a crònica de Troitski l'anomena com Audulia.[1]

Plantilla:Infotaula personaAbdullah Khan
Biografia
Naixement1340 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1370 Modifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
Kan
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMuhammad Sultan Modifica el valor a Wikidata
PareUzbeg Khan Modifica el valor a Wikidata
GermansJanibeg
Tinibeg Khan Modifica el valor a Wikidata

Quan Murad Khoja es va enfrontar a Mamai el 1362, aquest darrer hauria agafat el poder per un moment, i Faehn va publicar una moneda amb el nom de Mamai datada el 1362; però finalment va posar al tron a Abdulla. Mentre Murad Khoja, Kutlugh Khoja, Pulad Khoja i Aziz Shaykh governaven a Nova Sarai i la part occidental de l'Horda, Mamai, sota el cobert d'Abdullah, dominava les terres més enllà del Volga, establint-se a tota la zona amb els clans que el va seguir. Pels volts d'aquell any (1362) va derrotar Murad i li va causar moltes baixes però l'any següent va passar just al revés.

Abdullah apareix en monedes el 764 de l'hègira (1363) i en aquest any i el següent va encunyar a Azak i Nova Sarai el que suggereix que en algun moment Mamai va ocupar la capital a Pulad Khan, però degué ser per poc temps doncs la resta de les monedes ja estan encunyades a "l'Horda" el que suggereix que no tenia una seu fixa, i que vivia com a nòmada. El 1365 i 1366 va encunyar a Yanghicher (nom musulmà Shahr al-Jadid)), lloc situar a l'est; no hi ha monedes del 1367, però el 1368 encunyava altre cop a Azak. Les seves darreres monedes són de 1369. No se sap si va morir (i en aquest cas com) o bé fou deposat per Mamai.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.